|
Aquesta setmana comença el debat de política general al Parlament català amb una nova discussió entre els integrants del govern a causa de la detenció del president Puigdemont. Enfrontament que s’afegeixen a l’ampliació de l’aeroport, de la taula de diàleg, i quelcom afer que pugui succeir.
La CUP per marcar posició pròpia ha decidit presentar una proposta de resolució per fer un nou referèndum d’autodeterminació abans que s’acabi la legislatura. Els dirigents de la CUP volen que els dirigents de Junts i Esquerra es comprometin a fer alguna cosa.
La CUP també s’oposa a la taula de diàleg d’Aragonès i Pedro Sánchez. No obstant això, continua el suport cupaire al govern català. Aquesta iniciativa de tornar a fer un referèndum és un intent per tractar de tenir una veu diferenciada davant de la política autonomista d’Esquerra i Junts per Catalunya.
És difícil pensar que les forces de Junqueras i Puigdemont tornin a convocar un referèndum després de quatre anys fent polítiques autonomistes. Junqueras va deixar clar que el referèndum quedava per a les calendes gregues. Esquerra es troba “eixamplant” la base amb Pedro Sánchez. La presidenta del Parlament, Laura Borràs també s’ha sumat a les veus contràries a convocar el referèndum en aquesta legislatura. I la legislatura de Quim Torra ha demostrat que Junts per Catalunya no està per la feina.
El referèndum del 9N de 2014 va ser reconvertit per Artur Mas en un “procés participatiu”. No obstant això, va participar-hi 2,3 milions de persones, a pesar de la forta oposició del govern de Madrid. Artur Mas va dir una altra de les seves cèlebres frases “jo no vaig desobeir”. Com no podria ser d’una altra forma, el campió de les “retallades” sempre ha estat obedient.
El referèndum de l’1O també ha estat descafeïnat pel mateix govern de Puigdemont-Junqueras que havien promès un referèndum vinculant. No obstant això, Carles Puigdemont va proclamar una república per vuit segons i suspendre-la immediatament. I finalment el 27O el seu govern va fer una declaració simbòlica. Com deia la Clara Ponsatí, el seu govern “jugaba de farol”.
Aquests dos referèndums ja han demostrat la veritable voluntat de Junts per Catalunya i la d’Esquerra Republicana. No hi ha dubtes al respecte. Prova d’això és l’estratègia completament autonomista del nou govern. Ara la clau d’Esquerra i Junts per Catalunya són gestionar els milions dels ajuts europeus i esgarrapar alguna partida al govern de Sánchez. El mateix que feia Artur Mas, abans d’anar-se’n a la paperera de la història o el seu padrí, Jordi Pujol.
La col·laboració que els dirigents de la CUP tenen amb l’actual govern els està emportant-se darrere de la gran burgesia catalana. Primer com a impulsors del govern conjuntament amb en Pere Aragonès i després amb la investidura del govern.
Aquesta proposta de convocar un tercer referèndum amb els que no van desobeir i que “jugaban de farol” no és una alternativa per exercir el dret d’autodeterminació. El camí d’ERC i Junts és un camí fraudulent i fracassat. No van voler aprofitar que els treballadors i el poble eren al carrer amb la gran jornada de l’1O i la vaga general del 3O.
Els republicans i Junts, com no podia ser d’una altra forma, són temorosos del poble organitzat, ja que protegeixen els negocis dels grans empresaris. Prova d’això és el projecte de llei de Pere Aragonès per precaritzar més la feina pública.
Si la CUP vol de debò un embat democràtic per poder exercir el dret d’autodeterminació negat l’1O i el 9N, no només haurà de lluitar contra el govern central i les seves clavegueres, també haurà de treure’s de sobre el pesat legat de Puigdemont i Junqueras trencant el suport al govern català i cridant a la classe treballadora i el poble a lluitar independentment de la burgesia catalana i els seus agents polítics.
|
