http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
OPINIÓ
Guia ràpida (i d’esquerra) per a entendre les eleccions a Alemanya
Nathaniel Flakin

Aquest diumenge és dia d’eleccions a Alemanya. Aquí algunes idees sobre les forces que es presenten i les alternatives des d’una òptica d’esquerra.

Ver online

Aquest diumenge, els berlinesos estaran votant en tres eleccions diferents: el Bundestag (parlament alemany), el Abgeordnetenhaus (parlament de Berlín) i el referèndum sobre l’expropiació dels majors terratinents de la ciutat.

El primer que cal saber és que no tots tenen dret a vot. A una de cada tres persones a Berlín se li nega aquest dret, principalment perquè manquen de la ciutadania alemanya. Les persones que han viscut a Berlín durant dècades, que paguen els mateixos lloguers i impostos que els ciutadans alemanys, no poden participar. Com és possible que això es consideri una democràcia?

El segon tema important és la votació sobre l’expropiació d’habitatges davant la crisi immobiliària. Les grans empreses immobiliàries augmenten els lloguers i treuen diners de la ciutat: la gegant immobiliària Deutsche Wohnen, per exemple, pren 177 euros al mes de cada apartament per a lliurar-los-hi als seus accionistes. Aquests 240.000 apartaments haurien d’estar sota control públic, perquè els diners s’inverteixi en manteniment i construcció.

Les eleccions, no obstant, són més complicades. Després de 16 anys, Angela Merkel deixa la cancelleria. La capitana abandona el vaixell. Qui li seguirà? Totes les parts competeixen per semblar les més "merkelistes". Cada partit pot imaginar-se formar una coalició amb tots els altres, deixant-nos amb un nombre vertiginós de possibles coalicions, que segons les seves tendències polítiques deixen noms com a "semàfor" (vermell-groc-verd) i "Jamaica" (negre-groc-verd).
Els partits sempre s’han identificat amb colors. La CDU de Merkel es representa amb color negre; els socialdemòcrates del SPD, vermell; els Verds, amb el mateix verd; els liberals del FDP, groc, i Die Linke (L’Esquerra), reformisme postcomunista, amb un vermell més fosc.

La socialdemocràcia

Els cartells de la campanya a Berlín fan que sembli que les demandes de l’esquerra són increïblement populars. L’SPD (socialdemocràcia) demana lloguers justos; els Verds prometen lluitar contra el racisme; Die Linke vol justícia social. Fins aquí tot bé.

Excepte que tots aquests partits de l’“esquerra institucional” estan en el Govern i hi han estat durant molts anys. Com es compara aquest accionar amb les consignes que apareixen en els seus cartells electorals?

L’SPD, que ara exigeix “lloguers justos”, és el mateix partit que va privatitzar fins a 200.000 habitatges públics a Berlín en la dècada de 2000. Els socialdemòcrates van fer possible que un racista com Thilo Sarrazin arribés a ser ministre de Finances. Sense la seva venda directa de béns públics, els lloguers no s’haurien duplicat en l’última dècada.

Ara, els candidats del SPD s’oposen a la demanda de socialització d’aquests habitatges, tot i que fins i tot la majoria dels membres del partit estan a favor. El substitut de Sarrazin, Matthias Kollatz, està comprant 14.800 d’aquests apartaments per gairebé 3.000 milions d’euros. És a dir que malgrat la fabulosa especulació i els beneficis de tots aquests anys, en lloc de portar endavant una expropiació els socialdemòcrates volen continuar donant-li diners públics a aquestes corporacions, que a més gairebé no paguen impostos.

L’establishment polític d’Alemanya és increïblement corrupte: amb tants tractes bruts en el seu haver, la CDU o l’SPD tindrien problemes per a presentar-se a una elecció, fins i tot, en el sistema electoral més irregular. Així i tot, el candidat de l’SPD Olaf Scholz es destaca per la corrupció. Com a alcalde d’Hamburg, Scholz va ajudar els bancs a sortir-se amb la seva amb esquemes d’evasió d’impostos que costen milers de milions als contribuents. Ara, com a ministre de Finances, ha estat tan útil per als qui renten diners que un fiscal va fer registrar el seu ministeri.

Els verds

I què passa amb els Verds. A mesura que els horribles efectes del canvi climàtic es fan sentir, almenys un dels partits està parlant de la necessitat d’eliminar gradualment l’extracció de carbó de lignit en menys de 17 anys. Però com assenyalen els activistes de Fridays for Future, Die Grünen (Aliança 90/Els Verds) no és realment un partit verd. Winfried Kretschman, el primer ministre "verd" de l’estat de Baden-Württemberg, és un bon amic de la indústria automotriu d’Alemanya. El partit vol actuacions elèctriques, que són terribles per al medi ambient, però bons per als beneficis corporatius. Mentrestant, el ministre de Transport "verd" de Berlín està tractant de privatitzar la xarxa ferroviària metropolitana S-Bahn. Aquest no és un programa per a detenir el canvi climàtic, és un programa per a donar-li una lluentor verda a la devastació capitalista.

L’última vegada que l’SPD i els Verds van estar en un govern nacional, de 1998 a 2005, van llançar la primera guerra d’agressió alemanya des de 1945. També van enviar tropes a l’Afganistan. A més van impulsar les reformes Hartz IV, les majors retallades socials en la història de la República Federal. De fet, es podria dir que el govern vermell-verd va ser el pitjor govern per als treballadors a l’Alemanya de la postguerra. Ara aquests mateixos partits demanen un salari mínim més alt i la fi de la pobresa infantil. Com ho va expressar el periòdic satíric Der Postillon, els Verds tenen sort que "la majoria dels seus votants són massa joves per a recordar el seu últim període en el govern".

Die Linke

Això ens deixa amb DIE LINKE, el Partit d’Esquerra d’Alemanya. Aquest partit va sorgir de l’antic partit governant d’Alemanya de l’Est i continua sent una espècie de Schmuddelkind (nen brut) de la política alemanya, amb tots els altres partits emfatitzant que mai els deixarien entrar en un govern nacional. “L’esquerra”, no obstant, ha estat en el govern de Berlín durant la major part de les últimes dues dècades, i en el govern d’altres Länder d’Alemanya Oriental i Occidental.

El programa del partit sona genial: s’oposen a totes les intervencions militars alemanyes, demanen fronteres obertes i, fins i tot, donen suport a la campanya per a expropiar als grans terratinents.

Però quina és la seva pràctica? Sovint és exactament el contrari. Harald Wolf de DIE LINKE va ser ministre d’Economia de Berlín en la dècada de 2000 i, juntament amb Sarrazin, va ser responsable de la privatització d’habitatges. Wolf també va imposar condicions laborals precàries als hospitals i l’empresa de transport públic BVG. Els treballadors de la salut avui dia encara lluiten contra la terrible devastació causada per aquest polític de “esquerra”. Tampoc es tracta només d’ell. El Partit d’Esquerra és igualment responsable de desallotjar un campament de persones sense habitatge en Lichtenberg per a deixar espai per a condominis de luxe per a inversors i un aquari car per a turistes. Tampoc oblidem els desallotjaments violents de l’okupa anarco-feminista Liebig34 o del bar d’esquerres Syndikat.

Rosa Luxemburg es va referir a partits com DIE LINKE que participen en la gestió dels governs burgesos: ells creuen que poden construir el socialisme unint-se al govern d’un estat capitalista. Afirmen que poden fer que el capitalisme sigui més humà i acaben administrant un sistema inhumà.

No crec que cap d’aquests partits d’“esquerra” mereixi un vot. Necessitem una esquerra que es mantingui ferma del costat dels treballadors, sense importar el seu origen o nacionalitat. Per això impugnaré el meu vot. En lloc d’una creu al costat d’un candidat, diré "drets de vot per a tots" i "expropiar bancs i corporacions". M’agradaria votar per un partit genuïnament d’esquerra a Berlín, però aquest partit encara ha de construir-se.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic