|
Contra els que destrueixen el nostre futur i el planeta és el moment d’aixecar una joventut combativa i, per tant, anticapitalista, feminista i revolucionària, que enfronti als capitalistes i a tots els seus governs, amb la perspectiva posada en aixecar una gran organització revolucionària al servei de les lluites de la nostra classe: els i les treballadores, que són també les lluites de les dones, el col·lectiu LGTBI, les racialitzades, les migrants.
No és cert que els estudiants no vulguem organitzar-nos. Conscients de la precarietat laboral i a la deterioració de la naturalesa a la qual ens condueix aquest sistema, a Barcelona hem organitzat una assemblea pel divendres 30 a les 18:30. A Madrid també convoquem diferents assemblees en la UAM els dijous 16 i 23 a les 14.00, una altra a la Ciutat Universitària el dimecres 22 a les 17.00, i una altra a Somosaguas el dijous 23 a les 16.00. També a UNIZAR el dimecres 22 a les 17.00. Si sents ràbia davant aquest sistema acosta’t a conèixer-nos!
Les preocupacions de les companyes que es van acostar a l’assemblees ja realitzades eren similars: la repressió als campus i la necessitat de major organització estudiantil. "Està bé que siguem tantes perquè amb l’excusa de la pandèmia la universitat ens ho ha prohibit tot, volen que anem de la uni a casa i ja està". Enganxar cartells, repartir pamflets i usar la gespa per a fer una assemblea va ser tota una odissea. "A la Carlos III ens han prohibit fins i tot fumar al campus, cada vegada sembla més una universitat privada". No obstant, l’assemblea va ser tot un èxit, amb moltes cares noves. "Hem de fer alguna cosa perquè no pot ser que el Govern aprovi una llei (la llei de "convivència" universitària) que vol impedir que organitzem assemblees, passa-classes, vagues, i tot això, tot el que el rector digui que "amenaça" la convivència".
A les assemblees, i després d’elles, parlem sobre com el descontentament amb el Govern està fent créixer una extrema dreta que pretén presentar-se com una opció anti-establishment per a molts joves. No és només Vox, també són grups de youtubers liberals els que estan guanyant popularitat. I això es fa notar als campus. El discurs anti-feminista, anti-LGTBI, trànsfob, no té res d’anti-sistema, n’hi ha prou amb dir que en l’últim any s’han produït més de 971 agressions LGTB-fòbiques. Aquesta nova dreta no representa més que la visió dels sectors més reaccionaris de la classe dominant i la continuïtat de les polítiques neoliberals aplicades fins ara tant per governs de dreta com "progressistes".
El descontentament amb el Govern s’ha fet patent. Noves generacions d’estudiants que no han conegut el 15M no tenen cap il·lusió amb el neo-reformisme de Podemos ni Más Madrid, per exemple. I és que és sobre els i les joves de classe treballadora que el Govern està descarregat tot el pes de la crisi i de la pandèmia. "Hem estat criminalitzats pels contagis, reprimits en totes les manifestacions d’esquerra, per això de Samuel, els feminicidis... i a sobre les feines que hi ha per als joves són una merda, de tres mesos, sis, i amb un 40% d’atur. Cal sortir als carrers". Per si no fos prou, el Govern progressista, al mateix temps que tracta d’abanderar-se com un mur de contenció de l’extrema dreta és el que aplica el programa ultradretà expulsant a les menors migrants de Ceuta i Melilla i rentant la cara a la monarquia.
Enfront d’aquesta situació el PSOE, Podemos i el PCE no són una alternativa. No només no deroguen la reforma laboral, sinó que són còmplices de l’augment de la factura de la llum, destinant els fons europeus a aquestes mateixes empreses contaminants sota un discurs de capitalisme verd i tecnològic. "El capitalisme verd és el que intenten vendre’ns ara, però el capitalisme, si no el parem, es carregarà el planeta, jo vaig estar a Más Madrid i no són una opció, volen fer un PSOE verd, però no donen alternatives, continuen defensant a les empreses, que funcionen com si hi hagués recursos infinits" comentava un company de la UCM.
El programa de ContraCorrent i Pan y Rosas és clar. No som unes agrupacions com les altres. No ens limitem a la universitat, molts som treballadors precaris, part d’una classe feminitzada, diversa, racialitzada, més internacional i nombrosa que mai, i som conscients del potencial transformador que això implica. És per això que lluitem contra tots aquells que tracten d’allunyar als estudiants de la lluita política i de la lluita de classes.
Des de les nostres agrupacions lluitem i donem suport a les lluites de les treballadores, del moviment de dones, de les racialitzades, les persones trans i el col·lectiu LGTBI. Reivindiquem amb això la tradició del marxisme revolucionari, que no té res a veure amb les tergiversacions de grups estalinistes i rojipardos que també tracten d’avançar davant el descontentament de la joventut. Aquests grups, sota una retòrica de classe tracten de fer passar una política completament nacionalista, conservadora i reaccionària.
Plantegem que és urgent construir una alternativa política per esquerra, una esquerra amb independència dels partits del règim, construïda des dels centres d’estudi i de treball, amb un programa anticapitalista contra els empresaris multimilionaris, contra la monarquia i la casta de polítics, jutges i mitjans de comunicació al seu servei. Les agrupacions Pan y Rosas i ContraCorrent apostem per construir aquesta alternativa política: una gran organització dels treballadors, la joventut, les dones. Una organització que sigui una eina en la lluita de classes per a acabar amb tota forma d’explotació i opressió.
Si comparteixes aquestes idees uneix-te a les nostres assemblees, et convidem a venir amb nosaltres a un gran bloc anticapitalista a la manifestació pel clima aquest divendres 24!
|
