|
Concentració a Plaça Catalunya, 15 d’Agost/Foto: Twitter CGT Riders
El passat 12 d’agost va entrar en vigor l’anomenada Llei Rider que clarifica a l’Estatut dels Treballadors que els riders són treballadors assalariats i no autònoms. Quina ha sigut l’actuació de Glovo?
La llei Rider, per nosaltres, és insuficient. Per començar no obliga a contractar. Per això Glovo, amb el seu equip jurídic, ha dissenyat un model mixt que ens ha empitjorat les nostres condicions materials.
Veient el que ha passat, considereu que la Llei Rider garanteix la laboralitat sense condicions precaries dels riders?
Òbviament, podem apreciar, que la Llei Rider no serveix per frenar la precarietat que ens imposa Glovo. A més, obre les portes, respecte als riders assalariats, a les subcontractes tal i com està fent Uber Eats. Per acabar, no es compromet amb la regularització dels llogats (riders sense papers).
Quina ha sigut la resposta dels riders davant d’aquesta actuació de Glovo?
La resposta ha estat la d’unes jornades de protestes mai vistes a l’Estat Espanyol ni a Europa. Es tracta d’un sector força desmobilitzat per les pròpies característiques del sector (Individualització de la jornada laboral, poca consciència sindical, etc.). No obstant això, el nou model d’autònom és tan precari que ha generat un descontentament popular que ha esclatat en un moviment espontani i autogestionat. Els companys s’organitzen en grups de Whatsapp i, sobretot, en els punts de trobada que hi ha a Barcelona com Sants, on CGT Riders té presència. Des d’aquests es planifiquen concentracions i bloquejos en els restaurants de menjar ràpid.
Quines són les vostres demandes a Glovo i al Gobierno?
Manifestem el nostre descontentament amb l’empresa Glovo perquè no compleix amb l’Estatut dels Treballadors, ja que ha confeccionat un model mixt que no s’adapta amb la legislació laboral, ni amb les sentències judicials que afirmen que som falsos autònoms. Ofereix dues opcions (la de l’autònom i la de l’assalariat) sense cap mena d’informació sobre aquest tema. Per tant, no estan garantint una elecció segura al rider. Exigim que proporcioni unes garanties mínimes de coneixement respecte als seus repartidors treballadors/as. No podem estar desinformats davant una decisió tan important que implica el nostre futur laboral a l’empresa.
A més, reclamem una laboralització completa de la plantilla que constitueix Glovo adequada al conveni de Logística i Transports per carretera. O al conveni d’Hostaleria per a aquelles comunitats autònomes que sigui més beneficiós per als seus treballadors. Per tant, no poden fer servir empreses pantalles amb un conveni que no s’adapti a la nostra activitat econòmica. Per la simple raó que estan incorrent en una clara cessió il·legal de treballadors.
Pel que respecta als repartidors que vulguin continuar sent autònoms, cal proporcionar-los a aquests les vies legals necessàries perquè puguin realitzar-ho de manera segura. Per a així evitar que entrin en falses cooperatives o en empreses on no es contempli una veritable autonomia. Per això, és necessari plantejar una alternativa similar al del sector del taxi, sempre que sigui des d’una via pública-estatal proporcionada des dels ajuntaments.
D’altra banda, demanem que s’acabin amb les màfies del nostre sector. Aquestes compten amb el beneplàcit de les mateixes empreses, perquè sublloguen els seus comptes als companys/as sense regularització. Constitueix un delicte greu perquè és tenir empleades a persones sense papers en situació de màxima precarietat. Per això exigim a les institucions públiques que regularitzin als nostres companys sense papers.
De la mateixa manera reclamem que, des de les mateixes institucions, apaivaguin als cossos policials de sotmetre’ns a una constant vigilància per la simple raó de fer la nostra activitat laboral que es tradueix en penalitzacions econòmiques, sempre que, no sigui justificable tal sanció. A més, reforçar la seguretat als carrers, que combatin la delinqüència amb polítiques socials que erradiquin al fet que determinades persones hagin de recórrer a aquestes pràctiques. Molts som víctimes de furts de les nostres eines de treball, com ho són les bicicletes i els vehicles amb motor. Ens trobem desprotegits perquè des de les empreses no ens proporcionen material de protecció davant aquestes situacions.
També cal tractar la problemàtica que suposen les cuines fantasmes per als nostres barris per l’amenaça que suposen cap als nostres comerços de proximitat, així com a les comunitats de veïns que són afectades pel soroll i contaminació que generen. Que siguin revisades constantment des dels ajuntaments respecte al compliment de la normativa municipal i des d’inspecció de treball per la vulneració de drets laborals que es cometen dins d’aquests establiments.
Així mateix, un compromís per part de l’administració, que obligui a l’empresa al fet que posseeixin uns protocols de protecció davant els abusos sexuals que puguin patir les repartidores per part dels clients, companys de feina o d’empleats dels restaurants. Actualment no existeix cap canal d’atenció i actuació per part de Glovo pels atacs masclistes que moltes companyes sofreixen pel fet de ser dones. Tampoc per a protegir als companys/as que pertanyen al col·lectiu LGTBIQ.
Per a finalitzar, reclamem una amnistia fiscal per part de la Seguretat Socia ja que, a l’haver estat com a falsos autònoms per empreses com Glovo, haurien de retornar-nos les quotes pagades sense necessitat de reclamar-les per la via judicial.
Quin paper estan jugant les associacions de Riders que estan favor de ser autònoms?
Les associacions no han participat en les protestes. Només una anomenada One Riders que, encara que siguin proautónoms, han lluitat perquè Glovo pugi les tarifes. Pel que fa a APRA, coneguda per les seves connexions amb l’empresa, van demanar calma en els seus grups amb la promesa d’una reunió per solucionar el problema. Una prova que estan a el servei de Glovo, ja que intenten sufocar l’esperit combatiu de les protestes.
Quin està sent el paper de CGT Riders i altres sindicats en aquest procés de mobilització i organització?
Nosaltres, el mateix dia 12, vam fer una assemblea de riders a Sants per analitzar la situació. Vam decidir entre els presents que era necessari mobilitzar-nos als carrers, encara que fos per demanar una pujada de les tarifes. Ja que entenem que mentre cau el model mixt de Glovo, els treballadors autònoms no poden fer viatges per 1 €. Per això, hem estat en totes les protestes i bloquejos que s’han fet. Donant difusió als carrers i grups de Whatsapp. Un altre sindicat que ha estat present ha estat CCOO, el qual també ha estat donant suport i participant en la lluita dels riders al carrer. No podem aïllar-nos dels nostres companys. Com a anarcosindicalistes que som hem d’estar sempre amb els treballadors. Som també repartidors i per això no podem permetre que les seves condicions es vegin empitjorades.
Com veieu la possibilitat que aquestes mobilitzacions us permetin augmentar la força de CGT Riders? Quin ambient es respira a les mobilitzacions?
A l’estar presents als carrers hem conegut a nous companys, als quals vam explicar qui som. Hem tingut força acceptació ja que han vist que estem amb ellxs. Fins i tot en els proautónoms. El sindicalisme de carrer ha de ser aquest. Construir comunitat amb els riders estant amb ellxs sempre. No ens podem permetre ser la seva veu sinó estem amb el seu patiment. Molts i moltes sesenten orfes que algú els escolti, que es preocupi d’ellxs. Portem temps fent assemblees amb els riders i repartidors, estem en contacte amb els nostres companys. Això ha de ser sempre. Sinó pecaríem d’un aburgesament i un aïllament que suposaria contradir el valors que encarnem.
|
