http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
INTERNACIONAL
L’Afganistan, de nou en mans dels talibans, primera reflexió
Philippe Alcoy
París

Publiquem una primera anàlisi de les conseqüències internacionals de la victòria dels talibans a l’Afganistan després de 20 anys d’ocupació imperialista. Publicat originalment en el lloc web Révolution Permanent.

Ver online

Després de 20 anys d’ocupació imperialista, els talibans han tornat al poder a l’Afganistan. En les xarxes socials circulen moltes imatges que fan una comparació amb la derrota estatunidenca a Vietnam. Encara que hi hagi alguns punts de comparació, no és el mateix, començant pel caràcter reaccionari i burgès dels talibans.

De fet, malgrat els nostres profunds desacords amb els comunistes vietnamites, el caràcter reaccionari dels talibans és una diferència central. Precisament per això, cal esperar que sorgeixin ràpidament contradiccions socials i polítiques: un govern talibà serà incapaç de respondre als problemes profunds de la població, malgrat el rebuig real a la intervenció imperialista.

Dit això, cal esmentar una veritat: el fracàs i la humiliació internacional són innegables per als Estats Units. Després dels atemptats de setembre de 2001, Washington va convertir la intervenció a l’Afganistan (i posteriorment a l’Iraq) en l’aparador de la seva lluita internacional contra el terrorisme islamista. En aquest sentit, la situació és diferent a la de Síria, on Bashar al-Assad (amb l’ajuda de Rússia i l’Iran) ha infligit una derrota als estatunidencs i els seus aliats.

Encara que aquesta política d’intervenció a l’Afganistan ha estat defensada per tot l’espectre polític nord-americà -republicans i demòcrates per igual (amb matisos i intents de "retirada ordenada")-, és un fracàs principalment per a l’ala "falcó" de l’establishment imperialista. No obstant, igual que amb la derrota a Vietnam, és probable que es produeixi una radicalització de la dreta davant la humiliació imperialista.

El trumpisme, com a nacionalisme imperialista, pot enfortir-se, amb conseqüències per a tota la situació política i social mundial. Això es veurà facilitat pel fet que aquest avanç talibà es produeix després de l’anunci de retirada del president demòcrata Joe Biden. Els pròxims dies i setmanes determinaran si el govern de Biden serà capaç d’aguantar o si perdrà els nervis.

El fracàs nord-americà és també un nou cop a la imatge i a la capacitat de l’imperialisme estatunidenc de presentar-se com a "policia mundial" i garant de la seguretat dels seus aliats en última instància. El més probable és que això doni lloc al que les potències regionals, les potencies competidores (la Xina, Rússia) i fins i tot els països menors de la perifèria capitalista intentin reorganitzar la lluita en determinades qüestions.

En altres paraules, cal esperar un món més inestable i imprevisible en termes de conflictes armats entre els Estats i dins d’ells. Guerres com la de l’Azerbaidjan i Armènia en 2020 podrien ser més freqüents. Això és encara més cert en un context en el qual la venda d’armes s’ha disparat i diversos Estats semi-colonials han aconseguit adquirir armes d’alta tecnologia gràcies a l’abaratiment d’algunes d’elles.

La Xina sembla ser la potència millor posicionada per a sortir d’aquesta seqüència, ja que es va reunir amb els talibans el mes de juliol passat i va dir que reconeixeria un possible govern talibà si es fessin amb el poder a Kabul. A canvi, els talibans han de comprometre’s a no fer costat a les "organitzacions extremistes" que operen a les províncies occidentals de la Xina, especialment en Xinjiang.

Un altre punt en el qual va insistir Pequín va ser que els talibans aconseguissin un acord de pau per a una transició "pacífica". Això s’ha fet. El govern afganès ha dit que està lliurant el poder als talibans. Això significa que els talibans tractaran d’obtenir el reconeixement internacional, possiblement fins i tot organitzant eleccions que molt probablement guanyaran perquè els aliats dels Estats Units estan molt desacreditats.

No es pot descartar que els Estats Units i altres potències imperialistes intentin establir algun tipus de "normalització" amb els talibans, que no obstant això serà més difícil d’aconseguir a nivell nacional. En altres paraules, encara que està per veure com evoluciona la situació, la Xina podria guanyar un nou aliat a Àsia Central, molt important per al seu projecte de "Noves Rutes de la Seda".

Finalment, no es pot descartar un escenari contrari en el qual la victòria dels talibans actuï com a incentiu per a la resistència dels musulmans de la Xina, oprimits i reprimits pel règim reaccionari del PCCh.

Evidentment, hi ha un gran interrogant sobre quin serà el destí de la població, de tots aquells que han col·laborat estreta o remotament amb els occidentals, dels opositors polítics i, especialment, de les dones.

Les escenes de persones tractant de fugir de la capital afganesa inunden les xarxes, la qual cosa fa témer a alguns analistes una nova onada de refugiats cap a Europa que podria desestabilitzar a països com Turquia, que ja acull a més de 4 milions de refugiats sirians. El grau de repressió i els possibles esclats de la guerra civil determinaran en gran manera el ritme de desplaçament de la població dins i fora del país.

Tot això planteja ja immensos desafiaments per al moviment obrer i la classe treballadora en general als països imperialistes on les sirenes reaccionàries començaran a entonar els seus verinosos i reaccionaris himnes. És més que mai el moment d’oposar-se a l’imperialisme, a les intervencions militars, inclòs el nostre propi imperialisme.

La solidaritat total amb els refugiats i totes les víctimes de les bombes imperialistes i talibans serà fonamental, començant per l’obertura de les fronteres i l’acolliment digne de tots els que vulguin refugiar-se en sòl europeu.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic