http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
CRISI ENERGÈTICA
El preu de la llum en màxims històrics en plena onada de calor: nacionalització sense pagament de les elèctriques!
Jose Lavín

La cotització de la llum es dispara, aconseguint tres rècords diaris consecutius en els mercats majoristes. La previsió a curt i mitjà termini és que les elèctriques continuïn maximitzant els seus beneficis a costa de pujar els preus a nivells històrics. El govern “progre” mira per a un altre costat.

Ver online

El preu de l’electricitat en el mercat majorista ibèric va superar el seu rècord històric aquest dilluns, aconseguint la xifra de 106,74 euros el megavat. Lluny de reduir-se la seva tendència ascendent va continuar creixent i va tornar a batre aquest nou rècord el dimarts amb una alça de 111,88 euros el megavat i dimecres els 113, 99 euros, un altre màxim sense precedents. Això no és tot, altres fonts, com l’Operador del Mercat Ibèric d’Electricitat (OMIE), va preveure que el preu marginal superaria amb escreix els 125 euros de nou a onze de la nit al llarg d’aquest dimecres.

Cal recordar que els preus de l’energia elèctrica a finals de 2020, segons dades del Banc d’Espanya, van tancar amb una cotització de 42. Les dades són esclaridores: els preus de l’energia elèctrica a l’engròs es tripliquen, i la taxació d’aquesta electricitat s’encareix dues vegades i mitja, i arriba a quintuplicar-se, en el pas de les centrals a les llars. Un nou rècord “olímpic” en la deterioració del nivell de consum de la classe treballadora.

Si bé l’increment de la llum s’explica per diversos factors, el determinant és el sistema tarifari implantat en l’Estat espanyol, que permet a les companyies elèctriques incrementar els preus de manera artificial, augmentant el cost de la vida en plena crisi econòmica. Altres factors de primer nivell són les tendències alcistes davant la previsió de les empreses de futurs encariments dels combustibles, com el gas natural, i dels bons que graven l’ús d’aquests combustibles a causa del seu caràcter fòssil.

Soledad Montero, representant d’Ecologistes en Acció declara que el problema de l’augment del preu de l’energia “no està en el preu del gas ni en el del CO₂, sinó en la voluntat de les grans empreses". I és que l’augment del preu dels combustibles fòssils lluny està de ser la causa de l’augment de la factura de la llum. Aquest fet, que serveix de pretext a companyies i economistes, es dóna al mateix temps que les elèctriques obtenen els resultats més folgats en anys, amb ingressos històrics. Són les mateixes companyies que s’oposen a tota “transició ecològica”, ja que va en contra dels seus interessos empresarials.

L’energia a l’engròs és la que compren les elèctriques per a complementar la seva pròpia producció i proveir als seus clients en el mercat minorista. No obstant, la peculiaritat del sistema de tarifes espanyol, el qual és regulat pel Govern, resideix en què el “preu marginal” de la mena d’energia més car que entra en el sistema és el que determina el preu de la resta, arrossegant-les a nivell similar al seu.

Tant les produccions basades en la crema de gas natural, com la circulació de l’aigua han experimentat increments, alternant-se durant diverses setmanes, incrementant així el conjunt del preu de l’energia a l’engròs. Per escàs que sigui el volum d’aquestes energies que s’incorpora a la xarxa, aquestes marquen el preu.
A l’ésser aquesta energia (l’energia a l’engròs) la que empren les elèctriques per a complementar la seva producció i vendre-la-hi als clients en el mercat minorista, ni què dir té que això afecta al preu de rebut de la llum en les llars. Les empreses es valen d’aquest “ardit” del sistema tarifari per a incrementar els marges de benefici que obtenen amb la resta de les energies. És a dir: compren més car l’energia amb la qual complementen la seva pròpia producció, però de conjunt guanyen més.

Segons l’informe del Banc d’Espanya “l’encariment dels preus de l’electricitat en el mercat majorista hauria explicat prop d’una tercera part de l’augment” en els rebuts de la llum, però no tot. I afirma "les discrepàncies en els sistemes de fixació de preus minoristes de l’electricitat podrien estar darrere de les diferències". Això ha permès que les principals companyies elèctriques del mercat espanyol estiguin millorant els seus marges de benefici pesi a l’increment de preus de l’energia en el “pool”. Rubén Sánchez, portaveu de Facua, critica "l’especulació que es produeix en les subhastes diàries" i "la facilitat que tenen les companyies per a fer que paguem l’electricitat més barata al preu de la més cara".

Al llarg d’enguany cada dia les elèctriques han guanyat un milió d’euros més que l’any passat, incrementant fins a 750.000 euros per hora el ritme dels beneficis. Les tres principals companyies (Endesa, Iberdrola i Naturgy), controlen el 85% del mercat i han incrementat els seus guanys per sobre del 6% en la primera meitat d’any, segons dades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Els beneficis conjunts són de 3.233 milions d’euros entre l’1 de gener i el 30 de juny, 195 milions més respecte al mateix període de l’any anterior.

Vaga dir que mentre aquestes companyies obtenen beneficis sense precedents creix la precarietat i es redueixen els salaris reals. La pobresa energètica acompanya a la crisi pandèmica. La despesa de les llars espanyoles en el que a l’energia es refereix s’incrementa més de 505 euros anuals, segons les estimacions de l’OCU. D’aquest increment 311 euros es deuran a la gasolina dels automòbils (250 si usen dièsel), 55 pel gas i 139 per l’electricitat.

No són “pràctiques alienes al mercat” com plantegen alguns analistes sobre l’especulació amb les tarifes que realitzen les elèctriques. Sinó pràctiques genuïnament capitalistes, guiades pels interessos de les companyies elèctriques d’incrementar els seus beneficis mentre precarizan als seus propis treballadors. Basti amb recordar que Endesa, una de les principals companyies elèctriques, ha realitzat una brutal retallada de plantilla aprofitant la crisi del coronavirus mentre obté beneficis històrics.

I a tot, això la pregunta que queda és: què fa el govern “progre” davant semblant atac a les condicions de vida del poble treballador? Què fa per a frenar l’especulació d’aquestes grans empreses enmig d’una onada de calor i una pandèmia? Perquè res, res i res. Això sí, aquestes són les mateixes empreses que es beneficien de multimilionàries ajudes, i ara dels fons europeus. Tot a costa de major endeutament de l’Estat.

És hora de posar punt final a aquest saqueig. La nacionalització sota control de treballadors i usuaris de totes les elèctriques és una mesura urgent, l’única forma realista de frenar aquests tarifazos que paguem tots.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic