Foto: Elisenda Pons

“Qui paga mana” és una frase molt utilitzada a Catalunya. Serveix per diferenciar qui té poder de qui no en té, de qui té els diners i mana sobre la resta. Una frase molt capitalista. Això ho va deixar molt clar el flamant conseller d’economia i anterior directiu de Caixabank, Jaume Giró. Aquest conseller va rebre el suport d’en Carles Puigdemont i d’en Pere Aragonès.

Durant l’entrevista va explicar la quantia dels ajuts de la Unió europea que arribaran a l’Estat espanyol i la proporció que li toca a Catalunya d’acord amb el repartiment fet a Madrid. El conseller va explicar que a Catalunya li tocarien uns 3.200 milions d’euros al llarg d’enguany. I amb preocupació afegia que només n’han arribat a la Generalitat 700 milions. Paga la Unió europea de la qual l’Estat és “uns dels socis”.

I a pregunta de Marius Carol, va recordar el mal finançament que fa anys que Catalunya pateix. Una altra vegada va parlar sobre el model de finançament. Giró, també va fer referència al dèficit fiscal, és a dir la diferència entre els impostos que paguem els catalans i els diners que tornen a la Generalitat i la inversió de l’Estat. Aquest dèficit es mou al voltant del 8%, uns 20 mil milions anuals. El conseller també ha fet referència a l’Estatut de 2006 i la falta de compliment respecte dels acords financers que se’n desprenien.

Aquestes referències van estar amanides de la necessitat d’aprovar els pressupostos catalans per afrontar la nova crisi que aportarà la Covid 19 amb la cinquena onada. Pressupostos que depenen de la quantitat de diners amb la qual l’Estat hagi decidit donar al Principat. No va faltar l’esment del dèficit que l’Estat exigeix a les comunitats autònomes aquest any, que ho rebaixa de l’1,1 al 0,5; deixant d’aquesta forma menys possibilitats d’augmentar la despesa pública.

En síntesi, Jaume Giró ha dit que l’Estat paga i mana i que la Generalitat es limitarà a obeir. A confessió de part, relleu de proves. Que cal callar i obeir per rebre els diners de la UE. I, clar està, no va parlar de les retallades i ajustos que demana Europa per donar aquests “ajuts”. Tampoc van faltar esments a l’Amnistia i l’autodeterminació. Però això son paraules llençades a l’aire. Qui paga mana. Això és el que ens ha dit Jaume Giró.

El “nou cicle” i l’ "embat democràtic” d’Aragonès-Puigdemont es limitarà a gestionar els “ajuts” de la Unió europea, que després pagarà tot el poble treballador amb retallades i acomiadaments; a demanar de genolls més inversions a Pedro Sánchez i segurament a fer queixes sobre el model de finançament i la falta d’inversions a Catalunya. El Govern es queixarà de les injustícies que fa l’Estat i se n’anirà a dormir tan tranquil.

Això és un déjà vu de quan el conseller d’economia Antoni Castells dins del Tripartit i fa més de 10 anys es queixava del dèficit fiscal. Aquest “nou cicle” fa pudor de vell autonomisme del “Peix al cove” que feia el res honorable Jordi Pujol i el seu dofí Artur Mas. Que a partir dels anys noranta va significar l’augment de la precarietat laboral, salaris de misèria i deixar la vida a la feina.

Del referèndum de l’1O només quedaran paraules al vent els dies de festa. El nou govern d’Esquerra Republicana i Junts per Catalunya preparen el terreny per enfortir les empreses catalanes mentre trepitgen els drets democràtics i nacionals del poble de Catalunya i avancen sobre els drets socials dels treballadors.

Diuen que volen negociar un referèndum pactat amb un dels partits del 155. Però que el que passarà és que aprovaran els pressupostos a Pedro Sánchez, que rebran els ajuts (que aniran directament a les grans empreses catalanes) i del referèndum de l’1O “rien de rien” com diria Edith Piaf.