El TSJC avalava el toc de queda nocturn imposat pel Govern de Pere Aragonès com una de les mesures més dràstiques per intentar frenar el que s’ha convertit en la cinquena onada de la Covid, i de la qual Catalunya n’és una de les zones més afectades d’Europa.

Només en l’última setmana la tendència ha superat els 8.000 contagis nous diaris, i a dia d’avui ja són gairebé 9.500. Les UCI estan novament fregant límits elevadíssims i l’atenció primaria fa setmanes que està col·lapsada. I per si fos poc, el risc de rebrot torna a depassar els 1.380 punts.

Et pot interessar: El Govern anuncia més restriccions però cap inversió en Sanitat

Aquesta situació però, es dóna també, amb major o menor incidència, a tota la zona del litoral de llevant i les Illes Balears, on també porten setmanes al límit dels recursos sanitaris. I a la Comunitat Valènciana, per exemple, ja porten dies amb el toc de queda avalat pel tribunal.

Josep Maria Argimon, conseller de Salut, deia aquest mateix divendres en una entrevista que en el Govern de la Generalitat "clarament no hem fet les coses bé", i confirmava que la decisió de permetre "la celebració de grans festivals musicals havia estat un error".

Més enllà de que s’hagin fet les coses "bé" o "malament", la qüestió és que tant aquest Govern, com l’anterior executiu de Torra, gestiona en tot moment la crisi de la Covid de cara als interessos i negocis de les grans companyies i lobbies empresarials, salvaguardant quan abans millor els beneficis de les grans families catalanes, i quan no millorant-los, a costa de retornar una i altra vegada a l’augment dels contagis, tot i els vaccins.

Gran mostra d’això, és que, tot i que en l’última setmana la mitjana d’edat dels nous contagiats ha pujat dels 27 als 29 anys, fa setmanes que el Govern i les institucions venen culpabilitzant novament a la joventut dels contagis i de l’augment del rebrot en aquesta cinquena onada. Un calc, si més no, del que ja va passar durant l’estiu passat quan els immigrants recolectors que viuen amontegats en habitatges insalubres de Lleida van ser els primers en ser criminalitzats.

No obstant, és clar que la joventut no n’és la responsable d’aquesta situació extrema. Els grans empresaris de l’oci nocturn i dels lobbies turístics i de la industria dels festivals musicals han vingut pressionant al Govern per a poder reobrir i reprendre els seus negocis, i no precisament per a donar un respir als joves que viuen des de fa més d’un any i mig sense la possibilitat de sortir i divertir-se. Sinó, més bé, per a recuperar tots els beneficis que han deixat de guanyar en els últims mesos.

Un cop acontentats els designis capitalistes dels lobbies i haver criminalitzat a la joventut, el que fa el Govern de la Generalitat no és altra cosa que imposar noves mesures restrictives i que afecten en primer lloc a aquests, ja que són les franges d’edat que menys possibilitats han tingut de vaccinar-se i que estan copant els llits dels hospitals i els vestíbuls dels centres d’atenció primària.

En lloc d’això, és necessari accelerar urgentment la vaccinació per arribar a tota la població en el menor temps possible i que la joventut pugui recuperar el seu temps d’oci i diversió.

Alhora, resulta de primera necessitat, que en comptes d’aplicar mesures restrictives, es reforçi dràsticament la sanitat pública contractant tant personal sanitari com sigui necessari i passant a plantilla fixa tots aquells i aquelles que ja compleixen amb tasques auxiliars en l’atenció primaria i hospitals.

Des del començament de la pandèmia, ha quedat més que clar que els veritables responsables d’aquesta crisi soci-sanitària i econòmica no és cap altra que el Govern de la Generalitat, en el cas de Catalunya, on milers de persones han perdut la vida, el treball i qualsevol tipus de manutenció a conseqüència de les retallades i privatitzacions de la sanitat durant dècades.

També pots llegir: Els origens del col·lapse sanitari: les retallades de CiU i el Tripartit

En aquest sentit, i per últim, com a mesura més urgent per a que no tornin a esdevenir noves onades de cap variant del virus, és imprescindible lluitar per l’expropiació de la sanitat privada i de tots els recursos de la indústria farmacèutica al servei de la pública. Tot, sota control de comitès de treballadores i treballadors de la sanitat pública i usuaris, amb l’assessorament d’experts, per tal de garantir que no s’escatimaran recursos i una total transparència de quin és l’ús que es fa dels mateixos.