http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
ÀFRICA
Almenys 70 morts durant les protestes a Sudàfrica després de l’empresonament de l’expresident Zuma
Juan Andrés Gallardo
@juanagallardo1

L’empresonament de l’expresident Jacob Zuma per desacatament judicial va desfermar protestes i saquejos en diverses ciutats del país que van ser durament reprimides per l’Exèrcit i la Policia. Corrupció, internes en el partit de Govern, pobresa, desocupació i crisi sanitària són part dels motors que alimenten la mobilització.

Ver online

Almenys 70 persones han mort i 757 han estat detingudes fins a aquest dimarts a Sudàfrica durant les protestes que van tenir lloc en els últims dies en diversos punts del país.

El Govern del president Cyril Ramaphosa va desplegar l’Exèrcit amb la mobilització de 2.500 soldats, que es van unir a la policia per a reprimir les protestes que es van iniciar divendres passat arran de l’empresonament de l’expresident Jacob Zuma per desacatament judicial, que s’han estès i desfermat una onada de saquejos massius davant la pobresa i la desocupació creixents.

Les principals manifestacions es concentren en l’oriental província de KwaZulu-Natal (d’on és originari Zuma i el seu major bastió de suport polític) i en la populosa Gauteng (regió on estan Pretòria i Johannesburg).

En KwaZulu-Natal, el cap de Govern provincial, Sihle Zikalala, va confirmar aquest matí en una roda de premsa un balanç total de 26 morts només en aquesta regió, però les protestes i saquejos continuen encara, especialment als voltants de les ciutats de Durban i Pietermaritzburg.

Una situació similar es viu en Gauteng, on el líder de l’Executiu regional, David Makhura, va confirmar 19 defuncions, amb deu d’ells concentrats en una mortífera estampida en un centre comercial en el districte d’antics guetos negres de Soweto (sud-oest de Johannesburg).

Unes hores abans, el ministre de Seguretat sudafricà, Bheki Vigili, havia confirmat en una roda de premsa la detenció de 757 persones en tot el país.

Les causes de les protestes

Jacob Zuma va ser condemnat a 15 mesos de presó per desacatament judicial, en negar-se repetidament a declarar per corrupció. Encara que el propi ex-mandatari es va lliurar a les autoritats a última hora del passat dimecres, les primeres protestes es van produir com a mostra de suport a Zuma, en forma de talls de carreteres.

En els següents dies, no obstant, no sols es van estendre per tota aquesta província, sinó que es van replicar en altres zones, especialment en l’àrea de Johannesburg.

Zuma va ser desplaçat del poder en 2018 mitjançant un cop palatí pel seu propi partit que va triar com a successor a qui era el seu vicepresident i cap del partit Congrés Nacional Africà (CNA), Cyril Ramaphosa. Ho van fer enmig de fortes protestes sota la consigna "Zuma Must Fall" (Zuma ha de caure), que havien copat els carrers del país per les múltiples denúncies de corrupció durant els 10 anys que va governar Jacob Zuma entre 2008 i 2018, i per la creixent pobresa i desocupació que començaven a colpejar al país.

No obstant, aquest cop palatí contra Zuma no va aconseguir evitar les fissures dins del CNA, que governa Sudàfrica des de la fi de l’Apartheid. En el partit conviuen diversos interessos entre empresaris multimilionaris, polítics de carrera lligats a la corrupció amb empreses i Estats, un Exèrcit amb negocis propis i molt poder polític i econòmic acumulat, ex-dirigents sindicals esdevinguts en empresaris amb influència dins del partit, entre altres. Dins d’aquest ecosistema, Zuma manté una part de poder del partit que avui es demostra en els bastions que va controlar històricament i que es bolquen al carrer.

Per la seva part l’actual president Cyril Ramaphosa va reemplaçar a Zuma en 2018 després d’un discurs anticorrupció i de creixement econòmic, quelcom que no va poder aconseguir en aquests anys. El simbolisme i l’espectacularitat d’un judici per corrupció a Zuma no aconsegueix amagar els casos de corrupció endèmics dins del CNA, però sobretot no són suficients per a tapar una situació social i econòmiques cada vegada més apressants.

Així, les protestes guanyen adeptes ja no només en suport a Zuma sinó per les condicions de desocupació, pobresa i crisi sanitària. La desocupació se situen en un màxim històric del 32,6% entre la població activa i és fins i tot més alt entre els joves, arribant al 46,3%.

D’altra banda, les protestes tenen lloc en el pitjor moment d’una agressiva tercera onada de casos de covid-19 al país, que és el més colpejat per la pandèmia de tota Àfrica (amb uns 2,2 milions de contagis i unes 64.000 morts).

L’escenari, anunciat pel propi Ramaphosa, és de major inseguretat alimentària i crisi sanitària, a més d’un cop a la precària recuperació econòmica en general. Per tant, és d’esperar que més enllà de com segueixin les protestes per la detenció de Zuma, el país es vegi travessat per manifestacions de descontentament amb l’alarmant situació social, sanitària i econòmica.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic