Aquest diumenge el diari Público va presentar en exclusiva una recerca que relaciona a Juan Carlos I amb el tràfic d’armes amb països àrabs, beneficiant-se de comissions milionàries a través d’una societat pantalla que tenia capital públic. Davant aquesta informació publicada en la premsa, ERC, EH Bildu, Junts, PDeCAT, CUP, Más País, Compromís, BNG i Nueva Canarias han presentat la sol·licitud de la creació d’una comissió de recerca.

Així ho ha anunciat aquest dimarts el diputat de Compromís, Joan Baldoví, en la qual seria la catorzena petició d’aquesta mena de recerques sobre el rei emèrit que es registra en el que va de legislatura a causa dels seus escàndols de corrupció. Encara que totes elles bloquejades en la votació de la Mesa del Congrés pel PSOE, PP i Vox.

Es demana investigar especialment a Alkantara Iberian Exports Ltd, una empresa fundada a Londres en 1978, que podria haver tingut la meitat del seu capital de diners públics a través de l’Institut Nacional d’Indústria i Foment del Comerç Exterior, mentre que la resta hauria estat a nom de l’administrador privat de Juan Carlos I, Manuel Prado y Colón de Carvajal, i del traficant d’armes Adnan Khashoggi.

Aquesta empresa hauria actuat amb total opacitat venent armes a països com el Marroc o Egipte, i en general buscant negoci amb tots els països possibles embolicats en conflictes armats durant la dècada dels 80. Com a resultat d’aquestes operacions encobertes, es parla de xifres de fins a 12.500 milions de pessetes (uns 75 milions d’euros) en comissions que s’haurien repartit el monarca i els seus socis només amb el comerç amb el Marroc.

De fet, en 1984 aquesta societat ja era la major exportadora d’armes d’Espanya i el seu millor client acaba sent Egipte. El Ministeri de Defensa egipci hauria comprat armes per valor de gairebé 600 milions de dòlars gràcies a crèdits concedits pel propi Banc d’Espanya.

No obstant això, en 1985, Egipte va suspendre pagaments en plena crisi financera internacional i l’Estat espanyol li va condonar 18.800 milions de pessetes que es van haver d’assumir amb fons públics. No obstant, les empreses armamentístiques espanyoles cobren la totalitat del facturat i Juan Carlos I i els seus socis de Alkantara s’haurien embutxacat les comissions milionàries. Tot un negoci a costa de l’erari públic.

D’aquesta manera, la petició de recerca tindria per objecte aquest tipus de possibles activitats i societats opaques amb participació del monarca, així com dilucidar si l’actual rei Felipe VI s’hauria beneficiat també d’aquestes suposades activitats il·legals.

Encara que de nou, la petició de recerca té la contradicció que la sol·liciten partits que són socis de la Coalició del Govern, liderada pel PSOE i que sistemàticament ve bloquejant aquestes comissions al costat de la dreta i l’extrema dreta de PP i Vox. És impossible investigar la corrupció de la Monarquia sostenint al mateix temps un Govern encapçalat per un partit que garanteix la seva impunitat, el PSOE. En conseqüència, aquest tipus de peticions així plantejades per aquests partits no van més enllà d’un brindis al sol.