En la tarda del dimecres la Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat al jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castelló, que imputi a Iberdrola Renovables, CaixaBank i Repsol pel cas Villarejo.

Segons la petició, alts càrrecs i ex directius d’aquestes multinacionals haurien sol·licitat els serveis “opacs” del comissari Villarejo i de l’empresa vinculada a aquest, Cynet. Se sol·licita, doncs, la imputació com a persona jurídica a les tres multinacionals, referents de l’indicador borsari de l’Estat espanyol.

Els llaços i relació entre els diferents estaments del Règim del 78 omplen les “clavegueres” de l’Estat de tota mena de casos de corrupció, tractes de favor, malversació de fons i espionatge. Aquest últim és el cas dels últims imputats.

En el cas de la multinacional bilbaïna, Iberdrola, la imputació ve per la contractació dels serveis de Villarejo per part d’alts càrrecs de la companyia amb l’objectiu d’espiar a altres empresaris i competidors.

En el cas de Repsol i CaixaBank, la petició es refereix al presumpte espionatge que ambdues haurien encarregat a l’empresa de l’ex comissari per a investigar a l’expresident de Sacyr, Luis del Rivero, per la seva relació amb Petroleos Mexicanos (Pemex) per a fer-se amb el control de la petroliera.

En aquest punt, Fainé (CaixaBank) i Brufau (Repsol) ja van reconèixer en declaracions davant el jutge que van acordar realitzar una recerca dels moviments de Sacyr i Pemex sobre Repsol pel "perill" que suposava, no obstant això van negar conèixer i molt menys contractar els serveis de Cynet, quelcom que sustentaria el presumpte delicte de suborn.

El cas Villarejo esquitxa novament a la casta financera més rica de l’estat. De fet, els últims imputats se sumen a una llista de més de trenta directius i exdirectius de quatre de les grans signatures del selectiu: BBVA, Iberdrola, Repsol i CaixaBank.

Un entramat de corrupció entre les grans multinacionals que usen tots els recursos al seu abast per a mantenir les seves activitats i multimilionaris negocis.

Caldrà veure fins on arriben les recerques i si tenen conseqüència, ja que aquest tipus d’activitats tan sols surten a la llum, en comptades ocasions, quan hi ha friccions i disputes entre els propis capitalistes. I tots ells, també els imputats, tenen llargs tentacles dins de la Judicatura i la Fiscalia.

Cal no oblidar que les “clavegueres” (i els seus mecanismes) són usats per tots els agents del Règim per al seu propi benefici i que són els últims interessats, per tant, a desmuntar-les. No hi ha independència ni “justícia” que pugui venir de l’Estat i el seu aparell judicial.

En última instància, només un govern dels treballadors i el poble seria capaç i tindria la voluntat d’acabar amb aquestes pràctiques. L’únic disposat a acabar amb un Estat per als rics i a posar els recursos del territori al servei de les necessitats de la societat i les seves majories i no dels exorbitants guanys d’uns pocs.