http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
VISITA DEL REI
Aragonès: de l’1O a només gestionar el port i l’aeroport
Guillermo Ferrari
Barcelona | @LLegui1968

El president català va demanar al seu homòleg espanyol continuar amb els acords de Pedralbes que va signar amb en Torra fa un parell d’anys dins del marc de la reunió del Cercle d’Economia.

Ver online

Aquest dimecres hem assistit a una bateria de mostres per gestionar l’autonomisme fetes pel flamant president de la Generalitat, Pere Aragonès. La foto i la xerrada amb el Rei Felip VI i el discurs fet davant els empresaris del Cercle han estat les “perles” del nou discurs “independentista” del bloc sobiranista d’ERC, JxCat i la CUP.

Òbviament, davant els grans empresaris del Cercle, Pere Aragonès no va fer cap menció a l’1O. I molt menys recordar que moltes empreses catalanes van canviar el seu domicili social davant l’“a por ellos” del Rei del 3O. El president va decidir continuar amb la Declaració de Pedralbes de 2018 (molts historiadors han hagut de tornar a revisar els papers per saber de què estava parlant). I ja que hi som, també va demanar a l’executiu espanyol la gestió del port i l’aeroport.

Tot això no pot ser una sorpresa. El diàleg és el que va demanar Carles Puigdemont per evitar fer efectiu el clar mandat del referèndum de l’1O. I que durant aquests quatre anys també van demanar Torra i Aragonès. El resultat és una reunió de la taula de diàleg, atacs constants contra la cultura catalana, més de tres mil represaliats i que ERC i JxCat s’hagin agenollat davant “la ma que et dona de menjar” com és la del Grup Planeta, CaixaBank, Banc Sabadell, Telefónica, La Vanguardia,... El pacte de Pedralbes és més del mateix.

Et pot interessar: Jaume Giró: amb aquesta calanya capitalista no hi haurà sortida a l’emergència social

Cal insistir, tot això no és una sorpresa. És el mateix que demanava Artur Mas quan va tenir la reunió amb l’aleshores president Rajoy. Mas volia més calerons i per això demanava un pacte fiscal. I Rajoy li va dir “res de res”. Ara Aragonès demana la gestió del Port i l’aeroport. En aques sentit cal tenir en compte que ahir la UE va aprobar els fons europeus per a Espanya, i una bona part dels 140.000 milions podrien recaure en inversions a Catalunya. Esquerra Republicana vol diners pels seus caps, la burgesia catalana (igual que JxCat i el PDeCAT).

No importa si Marcel ha de patir cinc anys de presó gràcies a la intervenció de la Generalitat catalana que actua com a acusació particular. No importa si la llengua catalana és marginada contínuament. No importa acabar amb l’atur, la precarietat laboral i els salaris de misèria. A ells tant li fa, si una persona se suïcida quan va ser desnonada o la pujada meteòrica dels preus de la llum. Ells només pensen en el benefici dels amos de les grans empreses catalanes, com sempre.

Tampoc té importància si milers es van arriscar per portar les urnes a Catalunya, per defensar els llocs de votació, per fer cues davant de les escoles, tot i la repressió amb més de mil ferits contra les més de dos milions de persones que van anar a votar. O els milions de treballadors que van fer vaga el 3O. Aragonès i tot el seu govern esperen el perdó del Rei, l’indult del president i que la “justícia” aturi la persecució contra els seus companys de partit. I, clar està, també esperen la famosa pluja de milions, de la UE i de l’Estat. Per això, no volen mossegar la ma de qui dona el menjar.

Et pot interessar: Un acord que mostra la veritable cara del procés: l’autonomisme liberal

Cada cop està més clar que el nou govern d’ERC i JxCat serà un govern per gestionar l’autonomia a favor dels grans empresaris. No és una sorpresa. Això mateix va fer Jordi Pujol durant vint-i-tres anys, després el tripartit del qual Esquerra Republicana va ser clau conjuntament amb el PSC i ICV (que ara són dels Comuns) i més tard l’Artur Mas. A ningú ens pot sorprendre, ja que amb Torra i Aragonès van tractar de fer el mateix aquests últims anys.

La CUP, davant d’una cruïlla

I la CUP, ara es troba en un moment delicat on ha de prendre una decisió. Fa setmanes donava suport polític al govern d’ERC-JxCat per dos anys amb un acord per desenvolupar un incert nou “embat democràtic” contra l’estat i també que la Generalitat deixaria fora les BRIMO dels desnonaments i acabaria amb la persecució judicial contra els militants de l’esquerra independentista. Res d’això ha passat encara (ni passarà).

A més, els gestos i la política d’Aragonès envers els grans empresaris és la mateixa que qualsevol govern autonòmic català anterior. I la Generalitat no fa res per acabar amb l’atur, la precarietat (no oblidem la Llei Aragonès) amb l’excusa de tenir poques competències. En síntesi, tornem descaradament al neo-liberalisme i autonomisme de Convergència i el PSC: puny tancat contra l’esquerra i ma estesa amb els empresaris.

Et pot interessar: Enfront el suport de la CUP a un govern processista: cal construir una esquerra anticapitalista i revolucionària

Per això, la CUP ha de decidir si continua donant suport a un govern que està enterrant l’1O i atacant als treballadors; o si pel contrari, trenca amb aquest govern i organitza l’oposició als carrers, agrupant als joves, treballadors i dones que volen defensar els seus interessos. Una decisió que ha de prendre si en realitat es considera una força “anticapitalista”.

De res serveix els laments perquè Aragonès i Puigneró no fan allò o allò altre. Les queixes de que els polítics burgesos només afavoreixen als poderosos, només serveixen si s’utilitzen per organitzar als milers de lluitadors i sortir a lluitar pels nostres drets al carrer. No es pot pressionar a la burgesia i els seus representants. L’octubre de 2017 és una clara mostra que això no serveix.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic