|
El mes de juny ha arribat acompanyat d’un increment no sols de les temperatures, sinó també de la factura de la llum fins als 91 euros per megavat/hora (Mwh). La introducció per part del Govern de tarifes elèctriques per trams del dia, situant els preus més alts en els horaris de major despesa elèctrica, acompanyat de les mateixes pujades per l’especulació del mercat energètic, estan suposant una pujada del rebut mitjà de les famílies de 20 euros respecte al de fa un any.
Sis mesos han transcorregut des d’aquell 8 de gener en el qual es van aconseguir els 95 euros per megavat/hora, en plena onada de fred per la borrasca Filomena, enmig de situacions dramàtiques com el tall de llum a la Canyada Real de Madrid, que fins i tot persisteix. No obstant això, el preu de la llum ha continuat creixent i així arribem fins a un nou màxim aquest dimarts, amb la primera onada de calor damunt.
La introducció de la gran pujada del Govern durant aquestes dues setmanes, lluny de revertir la situació llança un augment del 45,4% del preu de la llum respecte a juny de 2020. Si bé el preu d’aquest dimarts és un pic, la tendència sembla que no baixarà dels 80 euros/Mwh i que continuarà així fins a 2022. Durant el mes de juny és probable que el preu no baixi dels 85 euros/Mwh, podent-se convertir en el mes més car pel que fa als preus de la llum.
Facua-Consumidors en Acció ha assenyalat que, en aquestes dues setmanes, el rebut de l’usuari mitjà del mercat regulat ha sofert una pujada interanual de 27,53 euros, situant-se una mitjana de 88,11. L’augment total per a enguany podria així arribar a situar-se en gairebé un 74%.
La política energètica del Govern i els seus ministres “comunistes” està fent pagar de nou al consumidor els problemes estructurals que arrossega el model energètic en l’Estat espanyol i que no volen qüestionar. Enfront d’un sistema energètic privatitzat i en mans de grans companyies que pràcticament monopolitzen el sector amb grans beneficis, cal plantejar la nacionalització de totes les companyies elèctriques i de tota la producció energètica, sense indemnització i baix control dels treballadors i usuaris.
Un programa que només pot ser conquistat amb la mobilització, a través d’un pla de lluita que és necessari organitzar des de centres d’estudi i de treball, des dels barris, i imposar-li-ho als sindicats. Cal qüestionar de dalt a baix no sols el model energètic, sinó tot el model econòmic, enfront de les crisis energètiques, mediambientals o sanitàries.
|
