Seran, si es decideix l’Executiu, uns indults parcials als presos polítics del procés.

Serà un indult emmarcat en un nou gir d’ERC en la seva intenció de tornar al marc autonòmic després de la carta de Junqueras del passat dilluns que rebutjava la via unilateral, quelcom que es començava a albirar post 1 d’octubre, però que mai abans es va cridar als 4 vents, com a manera d’escenificar el penediment que exigeix l’aparell judicial.

Malgrat els indults als presos polítics i líders del procés, encara quedaran encausats més de 3.000 activistes pel dret democràtic a decidir.

De fet, el càlcul a la Moncloa es mou sota altres coordenades que apunten a enterrar, de la mà del Govern d’ERC i Junts, el moviment democràtic català, almenys, a curt i mitjà termini. Un missatge en sintonia amb el “nou” pla de ruta de la Generalitat que posposa in eternum el dret a decidir de Catalunya.

Doncs bé, ni amb tots aquests “peròs” als indults que valora realitzar Pedro Sánchez - no oblidem, valedor de tota la repressió descarregada contra el poble català, no sols en 2017 sinó també en 2019 després de la sentència del judici farsa - la dreta no vol perdre l’oportunitat.

L’oportunitat de bordar amb totes les seves forces davant un assumpte que sempre li ha donat un rèdit electoral important. A més, en aquesta ocasió, s’ajunta amb els vents a favor de l’aclaparadora victòria de la “trumpista” Ayuso a Madrid, que embraveix a l’ala més dura del Partit Popular de Casado i ajusta les enquestes.

I què dir de Vox, que té a Catalunya el terreny perfecte per a avançar amb el seu discurs més dretà, atacant no sols el dret a decidir del poble català, sinó atacar la cultura o la llengua o tot el que tingui a veure amb la tradició catalana.

El partit d’Inés Arrimadas, per part seva, tracta de sumar-se a qualsevol carro que li passi per davant, però amb la sensació de no ser iniciativa de res i que està gaudint del seu temps de descompte en la política.

Per a les tres formacions no hi ha més “medicina” que la repressió, la presó i la persecució, recepta que troba seguidors més enllà d’aquestes sigles. Aquest dimecres en la sessió de control al Govern, el portaveu de Vox, Iván Espinosa de los Monteros, va aprofitar les opinions de la vella guàrdia del partit socialista (Felipe González i Alfonso Guerra) per a assegurar que aquest diumenge a Madrid es manifestaran “ciutadans de tots els colors polítics”.

Junts, però no serà un 2019 bis

Aquest diumenge tindrà un altre punt d’interès, l’esperada foto. No obstant això res fa presagiar que es repeteixi la famosa foto de Colón de 2019, quan les tres formacions van prestar contra la presència d’un mediador en la taula de negociació amb Catalunya.

Aquella foto, que va passar a la història com la “foto de Colón” va unir en l’acció a PP i Ciutadans amb l’extrema dreta de Vox, sent un primer pas per part del Règim de normalitzar públicament un dels seus nous “fills”.

A partir d’aquesta foto han estat nombrosos els governs municipals i autonòmics on les tres formacions han conviscut amb diferents fórmules fins a la crisi de Múrcia i Madrid que va deixar una costosa factura a Ciutadans.

Membres del PP són poc inclinats a repetir aquesta imatge i aposten per no escenificar tal unitat, mentre que els sectors més durs, encapçalats per Ayuso i el mateix Casado, troben menys objeccions. De fet, fins al moment, de líders populars solo la presidenta de Madrid i el murcià Fernando López Miras han confirmat assistència.

Per la seva part el líder gallec, Feijóo, Fernandez Mañueco de Castella i Lleó i Juan Moreno d’Andalusia han adduït diferents compromisos públics i personals per a no assistir aquest diumenge a Madrid.

Sigui amb foto o sense ella, la dreta i extrema dreta es tornaran a manifestar contra el dret democràtic català de decidir el seu futur, i el faran atiant els missatges més casposos i reaccionaris.

Missatges abraçats per tot el Règim, inclòs, òbviament, aquest govern “progressista” motivat per càlculs electorals i d’estabilitat en la legislatura.