http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
FRANÇA
Carta oberta d’un històric militant trotskista sobre la crisi del NPA

Rob Lyons és un ex membre de la secció canadenca del USFI (Secretariat unificat de la Quarta Internacional) i ex Coordinador Internacional d’Acció Socialista / Lligui pour lÁction Socialiste. A través d’aquesta carta, dirigida especialment a A&R (anticapitalisme i Revolució) i a l’Etincelle respon als atacs que va rebre el Corrent Comunista Revolucionària a França per part de sectors del Nou Partit Anticapitalista (NPA). Les seves reflexions són part d’un debat en curs sobre la formació d’una organització socialista revolucionària internacional a França, una discussió d’importància estratègica per als socialistes de tot el món.

Ver online

Benvolguts camarades:

Els escric aquesta carta sobre les últimes activitats i l’orientació de les tendències en el Nou Partit Anticapitalista, una de les quals pertany al TRI (Tendència Revolucionària Internacionalista), la tendència Anticapitalista i Revolució.

Com sens dubte ho sabran, la direcció de la ex majoria del NPA, els substituts polítics de la “estratègia de partit ampli” de l’eurocèntric USFI (Secretariat Unificat de la Quarta Internacional) està portant endavant un atac contra una tendència molt activa en els sectors obrers i moviments socials, aquesta tendència ha aconseguit reagrupar a desenes de joves treballadors i portar-los al NPA. Parlem no sols de Anasse Kazib i la resta dels treballadors ferroviaris, sinó de companys de la RATP (Empresa de Transports Parisencs), de TOTAL Grandpuits (refineries), del sector aeronàutic, educatiu i juvenil. Em refereixo als companys del Corrent Comunista Revolucionari, editors del diari digital de notícies Revolució Permanent.

El motiu d’aquest atac és clar per a qualsevol amb una història en el moviment marxista revolucionari. El projecte polític de la ex majoria és incompatible amb la majoria dels militants del partit, i per a imposar el seu projecte és necessari crear una majoria artificial excloent una tendència de militants que componen la major part de les tendències d’esquerra, la CCR (Corrent Comunista Revolucionari).

La resta dels motius són només memes que s’utilitzen per a encobrir la veritable raó. Qualsevol persona de l’esquerra que repeteixi aquestes estupideses o no és políticament conscient o les està utilitzant per a objectius sectaris i cínics.

Quin és el projecte que vol imposar l’ex majoria? Una vegada més, no és cap secret que desitgen formar un bloc polític amb France Insoumise (França Insubmisa) i altres projectes polítics neo-reformistes i centristes com el del Parti de Gauche (Partit d’Esquerra). Només cal mirar el cas de les activitats del NPA en Occitanie per a veure la direcció que l’ex majoria desitja prendre. En altres paraules, donen suport a una versió neorreformista actualitzada de la "Unitat de l’Esquerra" de Mitterand, que és una "gran unió de l’esquerra" que involucra en última instància al Partit Socialista i els Verds (ecologistes). Aquesta és la lògica de la seva orientació, no és així?

Veuen el projecte de Melenchon com una extensió de la seva estratègia de "partit ampli", que ha resultat desastrosa des del Brasil fins a Espanya, des de Mèxic fins a França. La crisi dins del NPA és precisament producte d’aquesta estratègia.

Li donen l’esquena als camarades de la CCR

Desafortunadament, mentre la dreta del NPA porta endavant aquests atacs, alguns sectors de l’esquerra s’han retirat, especialment les tendències AyR i LÉtincelle. Mentre pronuncien frases unitàries dissenyades per a donar-los cobertura, les seves accions en l’última reunió del Comitè Polític Nacional (CPN) ho diuen tot. En particular, hi ha dos que es destaquen. La primera és la seva negativa a recolzar una resolució dels camarades de la CCR que prohibeix explícitament a la ex majoria o qualsevol organisme del partit excloure a la CCR o els seus companys de les assemblees del partit. Tant el AyR com LÉtincelle es van negar a donar suport a aquesta resolució clara i inequívoca.

El segon és el suport d’aquestes dues tendències al que sembla ser un congrés nacional fictici d’assemblees del NPA, un procés clarament dissenyat per a excloure als camarades de la CCR. Aquestes accions parlen molt més fort que qualsevol crit de protesta que facin els companys de AyR i L’Etincelle, sobre la defensa de la democràcia partidària o la integritat del NPA.

Li donen l’esquena al projecte de la tendència

No fa falta ser un geni polític per a comprendre la motivació darrere de les activitats d’aquests dos grups. El cas de AyR és especialment trist. Anticapitalisme i Revolució és una organització membre d’una tendència d’esquerra dins de la EUSecFI (Secretariat unificat Europeu) l’objectiu principal del qual és lluitar contra l’orientació del "partit ampli", i reemplaçar aquesta orientació per la de construir partits obrers revolucionaris de tipus leninista.

Per a això, es requereix la destitució de l’actual grup dirigent de la EUSecFI, i això inclou als seus substituts dins del NPA, l’ex majoria, convertida en furgó de cua de Melenchon, producte directe d’aquesta estratègia.

Llavors, la pregunta que tots els membres de la tendència haurien de fer-se és, per què, quan l’esquerra té l’oportunitat de prendre la direcció del NPA, la ‘nau insígnia’ de l’estratègia de partit ampli de la EUSecFI, i reorientar-ho en el camí de la construcció de un partit dels treballadors, AyR es retira d’aquest projecte.

Cal preguntar-se per què el AyR ha decidit plegar-se, davant aquest atac, i acceptar la candidatura d’algú de la ex majoria, un candidat que no reflectirà l’orientació de la majoria dels militants del NPA, i que en canvi obrirà el camí per a cridar a votar a favor de Melenchon, si té la possibilitat d’arribar tan lluny.

Un cinisme sense principis

Només pot haver-hi una resposta a aquesta pregunta, i és realment molt trista. Les persones que dirigeixen el AyR són bons militants, com ho demostra la seva lluita entorn del conflicte de l’oficina de correus.

No obstant això, la seva visió política ha de ser realment qüestionada. En el moment de la fundació del TRI, els companys de AyR van argumentar que eren el doble de la grandària de la CCR. Avui, la CCR és considerablement més gran que AyR i el corrent d’esquerra més gran dins del NPA. De fet, els companys de la CCR van proposar un procés de fusió amb els companys de AyR, ja que no hi havia (i aparentment fins fa molt poc) diferències polítiques fonamentals (sense incloure els desacords tàctics sobre algun tema eventual).

No obstant això, ara el pes polític de la CCR està augmentant, tant pel creixement de la CCR a través de la seva intervenció en la lluita de classes, com per la pèrdua d’una part de la militància del AyR davant L’Etincelle, CCR o algun altre grup.

La incapacitat de la direcció del AyR per a connectar-se amb la nova avantguarda obrera i juvenil del moviment de masses, els indueix a utilitzar maniobres cíniques dins del NPA per a intentar frenar l’avanç de la CCR. Aquest és, francament, un cinisme espantós sense principis polítics.

Deixant de costat la qüestió de la falta de coratge dels companys de AyR per a aprofitar l’oportunitat de posar en joc el cor de l’estratègia del ’partit ampli’, una cosa a la qual estava dedicat tot el TRI, el principi elemental de defensar la democràcia obrera, el dret de la classe treballadora a escoltar, discutir i debatre els diferents punts de vista dels representants polítics de la classe, està sent calcigat pels qui anteposen els seus temors sectaris a l’organització per davant de la integritat política.

He passat més de 54 anys com a militant polític, 50 d’ells com a organitzador trotskista. Una part integral de ser un trotskista és defensar els drets de les tendències polítiques amb les quals no estem d’acord, participar en els debats polítics dins del moviment de masses. En negar-se a defensar als camarades de la CCR, els camarades de AyR i L’Etincelle, estan "tirant pedres contra el seu propi sostre".

l valor és honrat, la covardia serà recordada

Finalment, vull recordar-los a aquests camarades que l’esquerra té una llarga memòria i que la covardia davant un atac mai s’oblida. Aquesta carta s’escriu l’últim dia del mes de maig. Fa cinquanta-tres anys, els estudiants del Barri Llatí (París) es van aixecar amb justa ira contra la brutalitat dels flics (la policia). Van aixecar barricades, van encendre fogueres i van trencar les llambordes, la qual cosa va portar al lema "sous le pave, la plage" (sota l’asfalt està la platja), on van lluitar valentament. Aquest valor va ser recompensat amb la major vaga general de França des de la dècada de 1930.

En aquest moment existia un grup anomenat Federació d’Estudiants Revolucionaris (FER), una secció del moviment trotskista encapçalada per Pierre Lambert. La nit de les barricades, la FER va marxar amb el seu contingent fins a les barricades, va veure la intensa lluita i va marxar. A pesar que els hi havia denunciat per ‘ultraizquierdistas’ per la FER i Lambert, aquells estudiants que van lluitar, i abans de res en les primeres files van ser els camarades de Jeunesse Communiste Revolutionnaire (Joventut Comunista Revolucionària), l’històric JCR, els qui són recordats per la seva valentia. La FER, per part seva, mai ha superat la seva covardia davant una batalla real, ni en aquest moment ni fins avui.

Les accions dels camarades de AyR i L’Etincelle estan sent observades a tot el món. Poden agenollar-se davant els atacs de la ex majoria i tractar d’apaivagar-los accedint al seu projecte polític, amb l’expectativa d’un avantatge polític sobre els companys de la CCR, o poden triar defensar amb les seves accions els drets de la CCR a participar plenament en el NPA i a construir un bloc d’esquerra que posi fi a l’estratègia del partit ampli a França.

Ser recordat com la JCR o com el FER, serà una elecció pròpia. Triïn sàviament camarades.

Atreveix-te a lluitar, atreveix-te a guanyar! Salutacions revolucionàries,

Rob Lyons es va unir a la secció canadenca del USFI en 1971, després d’un període com a periodista que va cobrir la tardor de Praga en 1968, i com a organitzador polític de la Nova Joventut Democràtica, el grup juvenil d’esquerra del partit laborista canadenc basat en els sindicats. Fins fa poc, va ser Coordinador Internacional per a l’Acció Socialista / Lligue pour lÁction Socialiste, una organització trotskista canadenca exclosa de la EUSecFI, i en aquest càrrec va assistir a la conferència de fundació de la Tendència per una Internacional Revolucionària.

Ha estat pilot d’ambulància aèria i en àrees silvestres, organitzador sindical i també va ser triat com a líder sindical. Durant 10 anys va ser membre electe de la legislatura provincial de Saskatchewan, el Canadà, que representava a un electorat de la classe treballadora fortament sindicalizada. Actualment escriu articles polítics i s’organitza des d’un barri de la classe treballadora en el sud de Costa Rica.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic