|
Davant el fort encariment del rebut de la llum que es ve produint -només a l’abril va pujar un 46%, sent el major des que hi ha registres-, el Govern “progressista” ha posat en vigor des d’aquest dilluns una tarifa-parany per franges horàries, per tractar de rentar-se la cara i parer que fa alguna cosa enfront de l’abús i el gran negoci de les grans companyies monopolístiques del sector.
Mentrestant, un dia abans el ministre de Consum, Alberto Garzón -membre del PCE i d’IU- donava una patètica roda de premsa preocupat per l’elevat consum de begudes energètiques pels menors, amb la qual està caient socialment. Mentre la carestia energètica s’està disparant i empobrint encara més a les classes populars en plena pandèmia, el Govern i els seus ministres “comunistes” no prenen cap mesura realment efectiva per a atendre la situació d’emergència social.
A l’Estat espanyol seguim en plena pandèmia. La població més vulnerable encara està patint una enorme patacada econòmica i social, i sense que el Govern “més progressista de la història” hagi donat resposta a aquestes necessitats socials imperioses. Les cues de la fam continuen i encara que els ERTO han evitat l’esclat de la desocupació són un cop dur per als ingressos de les i els treballadors que es veuen molt minvats. L’Ingrés Mínim Vital ha estat un fracàs i a penes arriba a un percentatge mínim dels quals realment el necessiten. Han continuat la precarització laboral i les reformes laborals, la congelació del salari mínim, els desnonaments, els acomiadaments -35.000 en total en les grans empreses- i els talls de subministraments energètics domèstics bàsics per a moltes llars empobrides. En definitiva, l’anomenat “escut social” promès ha estat un autèntic fiasco. Tot això enfront dels milers de milions que s’han destinat al rescat empresarial -solo en préstecs avalats 120.000 milions, més els 140.000 d’ajudes europees que arribaran, entre altres subvencions-, sobretot per a les grans empreses de l’IBEX35. I és precisament en aquest context que s’està produint una singular escalada dels preus de l’electricitat que es troba en màxims històrics, una cosa inacceptable i inassumible socialment per a grans capes de la classe treballadora i les classes populars.
Enfront d’aquesta situació d’escalada de preus sense fre del rebut de la llum -que ja va donar un avís al gener quan va pegar un bon subidón que va ser atribuït a la tempesta hivernal “Filomena” i que s’ha completat a l’abril amb una pujada històrica del 46%- i el desgast social i polític que li està implicant el Govern de Sánchez, es va posar en marxa ahir un nou sistema de tarifes que s’ha començat a aplicar des d’aquest passat dimarts, per a tractar de millorar la imatge del Govern en aquest terreny, al mateix temps que tractar de traslladar molt hàbilment la responsabilitat del preu final que es pagui a cadascun dels propis usuaris. Per a això, s’han dissenyat uns trams de consum amb diferents preus perquè, depenent de l’hora, o si són festius, a la qual es consumeixi es tingui una tarifa diferent, més cara o més barata. Quedant així el cost que paga l’usuari, aparentment, a les seves mans, com si això fos possible en tots els casos i en qualsevol circumstància, com si les i els usuaris tinguéssim realment capacitat per a controlar el rang de la factura elèctrica. Un autèntic galimaties per a gran part de la població que fa a més taula rasa de les condicions de vida pròpies i la possibilitat de realitzar realment aquests consums en els trams més barats del dia. Per això, en realitat aquesta nova tarifa no és més que una estafa que una vegada més no donarà resposta a les necessitats de contenció i disminució del pagament del rebut de la llum per a les classes més humils tal com ha estat denunciat fins i tot per les principals associacions de consumidors.
Tot el que no passi per atacar els enormes beneficis de les companyies elèctriques fracassarà. Especialment en un context d’encariment energètic global derivat de l’augment dels preus de les emissions de CO₂ per tona, que afecta directament les companyies del sector elèctric, que estan derivant cap al consumidor final, i que s’han multiplicat durant els últims anys. En concret, ha passat de 5,97 euros en 2016 als actuals 56,65 euros del 14 de maig d’enguany, un increment de més d’un 848% en tot just cinc anys.
D’altra banda, els experts estan vaticinant que aquesta tendència anirà in crescendo. Segons les últimes dades de l’OCDE el principal factor que està darrere de l’augment de la inflació en les economies avançades en els últims mesos ha estat l’encariment de l’energia, amb l’electricitat com a locomotora. S’espera, per tant, que el mercat dels drets del carboni siguin una nova bombolla especulativa financera sobre la qual construir enormes pelotazos econòmics de grans empreses i fons d’inversió, tot revestit de fins ecologistes de sostenibilitat. El greenwashing en estat pur d’un capitalisme que per les seves contradiccions productives no pot oferir-nos un futur ecològic viable. Mentrestant, les elèctriques aniran passant tot aquest cost de les emissions de diòxid de carboni als consumidors finals i per a això, sens dubte, compten amb la complicitat dels governs, en aquest cas clarament com s’ha vist amb aquesta reforma amb el Govern “progressista”.
De fet i encara que sembli paradoxal, lluny de posar en dificultats aquest encariment de la producció de CO₂ que tenen les companyies elèctriques a l’Estat espanyol, aquestes es troben entre les grans beneficiades en els seus comptes de resultats per tot el procés de sobrecostos. Segons dades de la Xarxa Elèctrica d’Espanya (REE), durant aquests últims dies sobre el 85% de l’electricitat generada i consumida a l’Estat espanyol estava exempta de CO₂, inclosa la generació nuclear i hidroelèctrica altament remunerada, però en basar-se la fixació del preu en el cost marginal, aconsegueix que les tecnologies més netes -sense emisones de CO₂ en la seva producció- gaudeixin d’un sobrepreu molt per sobre del cost de generació, deixant un marge estratosfèric de beneficis per a ells per l’electricitat produïda. Si en aquestes condicions els resulta molt rendible produir electricitat a les quals emeten CO2 a mansalva en l’atmosfera, pensem quant poden guanyar les que estan lliures de pagar aquest cost i que, no obstant això, el cobren igualment. No hi ha més que veure les dades dels beneficis obtinguts per empreses del sector elèctric: Endesa que només en el primer trimestre d’enguany va guanyar 491 milions nets i no obstant això ha fet una petició de 23.300 milions als fons europeus anticovid. O Iberdrola que va obtenir beneficis de 1.025 milions d’euros també durant el primer trimestre d’enguany.
La veritat és que a l’Estat espanyol l’energia ha estat bastant més cara històricament que a la resta d’Europa, la qual cosa és conseqüència del fort lobby monopolístic que han exercit les grans companyies elèctriques i que per a res han posat fre des del Govern del PSOE i Unidas Podemos. Perquè aquestes grans multinacionals es troben lligades mitjançant un i mil llaços amb la casta política del Règim del 78, només fa falta recordar el fort paper de les denominades “portes giratòries” i que han portat al fet que un gran nombre dels càrrecs polítics més elevats, sobretot presidents de govern i ministres, es trobin una vegada abandonat el càrrec a sou de moltes d’aquestes companyies.
Per això, i és una de les raons que sigui més cara, la tarifa elèctrica ve determinada pel preu marginal, l’últim que entra en el règim de subhastes que el regula, i que sol procedir gairebé sempre de les centrals denominades de cicle combinat que són les que tenen el preu més car de l’electricitat. Així, primer entren en el mercat de subhastes les més barates que solen ser les renovables -eòlica, solar i hidroelèctrica-, després ho fa la nuclear i, finalment, com dèiem les de cicle combinat i carbó, que sent les últimes que entren determinen el preu final marginal que fixa el cost del quilowatt hora. Així es veuen beneficiats d’un sobrepreu les que produeixen l’electricitat més barata, gaudint del que s’ha denominat molt gràficament que obtenen els anomenats: “beneficis caiguts del cel”.
Les noves tarifes de la llum un autèntic galimaties i enganyifa del Govern “progressista”
El primer que crida l’atenció de la reforma tarifària posada en marxa pel Govern del PSOE i Unidas Podemos és que no tracten de penalitzar el consum superflu, ni per remei, o d’incrementar el cost a partir d’uns certs nivells de consum elèctric, alguna cosa que castigaria més els més potentats econòmicament. Sinó que, per contra, es trasllada la idea que no importa el que consumeixis, sempre que ho facis en hores denominades “vall”, les més barates, una cosa per descomptat gens ecològica ni sostenible i que no té per què reduir el consum en absolut de les energies més contaminants. Que se suposa és la justificació de tot això, ja que l’increment del preu de l’electricitat és conseqüència, sobretot, de l’increment actual i futur de l’emissió de CO₂.
No obstant això, l’estalvi en la factura, és més aviat una entelèquia segons han denunciat les associacions de consumidors més importants i poc sospitoses de “esquerranes” (en molts casos estan molt lligades a tota mena d’ajudes i subvencions del poder). Primer perquè afectaria uns 11 milions de llars que estan acollits a la tarifa regulada. La resta, aproximadament, 17 milions, que estan en el mercat lliure, al qual molts han estat empesos per les companyies amb els paranys més arters, depèn del que puguin negociar directament amb elles. Encara que entre ells hi ha 9,5 milions no tenen discriminació horària i els altres sí, però no tenen perquè les companyies oferir preus diferents als que tenen acordats en el mercat lliure, encara que tinguin discriminació horària actualment i per això, això no els afectarà.
La reforma tarifària, perquè afecta, bàsicament als consumidors amb una potència per sota dels 15 kW passarà a tenir una tarifa en funció de tres blocs horaris -punta, pla i vall-, pagant així la llum segons l’hora del dia en què s’enquadri dins d’aquestes definicions. Els càlculs d’abaratiment segons el regulador són que pot aconseguir fins a un 95% més barat en les hores vall i canviar d’hàbits, així ho criden a haver de cuinar o posar la rentadora de matinada.
L’OCU i FACUA han assenyalat, no obstant això, que aquestes tarifes perjudiquen el petit consumidor i beneficien als grans, i a les companyies elèctriques en establir que els qui suporten els costos fixos de la baixa tensió, els que no depenen del consum, en un 75% del seu cost, seran els usuaris. Les companyies elèctriques en conseqüència només cobriran el 25% d’aquests costos, un repartiment gens proporcionat i que beneficia clarament el negoci elèctric. Però com assenyala FACUA, obligar a desplaçar el consum a la matinada és denigrant per als consumidors més vulnerables i és “fer responsable al consumidor de si la seva factura és cara o perquè no ha planxat o posat els electrodomèstics en els horaris més econòmics”. D’altra banda, les reduccions seran en funció de les tarifes d’uns horaris sobre uns altres, però davant la pujada de l’energia elèctrica no protegeixen perquè també l’afectaran les pujades. I com dèiem l’increment depèn del cost de les emissions de CO₂ en un mercat especulatiu en ascens, i dels sobrecostos, les compensacions a les elèctriques per l’anomenat dèficit tarifari, els costos fixos de la factura i la forma en la qual es fixen els preus en l’Estat espanyol amb el preu marginal de l’última entrada d’energia que és la més cara sempre.
Altres factors com la qualitat dels electrodomèstics -més cars com més eficients són energèticament-, la capacitat per horaris de treball o fins i tot esgotament físic dels treballs més penosos, sorolls en domicilis, etc., faran més difícil a les i els treballadors poder realitzar la despesa centrada en les hores barri que són de matinada i de caps de setmana i festius nacionals exclusivament. Per no parlar de qui precisament treballen en les hores i dies barri, festius inclosos.
La promesa del PSOE i Unidas Podemos era fixar preus més baixos per als primers kWh d’energia consumida, i no aquesta farsa del tram per horaris. L’única solució real al problema de la pujada de la factura de la llum per a milions que veuen cada dia més dificultats per a fer front al pagament dels subministraments d’energia bàsics passa per la nacionalització de totes les companyies elèctriques i de tota la producció energètica, sense indemnització i sota control dels treballadors i usuaris.
El debat ja està obert. Fa falta imposar als sindicats un pla de lluita que aglutini en els barris, en els centres de treball i llocs d’estudi a tots els sectors afectats sobre la base d’assemblees, sense esperar res del Govern social liberal del PSOE i Unidas Podemos.
|
