Un recorregut pels principals conceptes del marxisme per a entendre l’explotació dins del sistema capitalista, perquè la classe treballadora no ens vegem condemnats a negociar les condicions de la nostra explotació en aquest sistema, sinó que puguem superar-lo juntament contra les múltiples opressions.

En el Casal de Barri Pou de la Figuera, en el centre de Barcelona, hem desenvolupat un cicle de tallers en el qual hem abordat conceptes inicials dels fonaments del marxisme que avui, enmig d’una crisi social, econòmica i sanitària sense precedents en les últimes dècades, mantenen la mateixa vigència i força que el dia que es van escriure. Ho hem fet en un intercanvi molt enriquidor amb dones treballadores i joves precaris que comencen a abraçar aquestes idees per a pensar més enllà de la lluita sindical i pels drets laborals bàsics, i a vincular la lluita contra la precarietat o els abusos dels empresaris, amb la lluita contra aquest sistema d’explotació brutal. Per a tal ens hem basat en el llibre “Para a entender la explotación capitalista” (Marx, Engels, Mandel, IPS, 2006).

A tot el món el coronavirus va desencadenar una crisi sanitària, econòmica i social amb conseqüències que aniran més enllà de si es pot controlar la pandèmia. Una mínima cerca en les pàgines dels principals organismes econòmics i polítics dóna bon compte d’això. En els principals països centrals ha augmentat la desocupació i com primera conseqüència directa la pobresa també pujarà. Es parla que els salaris dels millennials baixaran almenys durant els pròxims quinze anys. Segons l’ONU, 800 milions de persones a tot el món viuen en la pobresa extrema, mentre el 10% més ric té el 40% de la riquesa i es beneficia dels recursos.

La Covid19 va passar en tot just tres mesos d’estar concentrat en un mercat en una regió de la Xina a contagiar tot el globus. La gestió política en aquells primers moments va ser nefasta, i no ho va ser precisament per ser quelcom inesperat. Ja va haver-hi altres brots pandèmics com el SARS en 2003 o el de la grip porcina en 2009. No es tracta de catàstrofes que només tenen a veure amb la naturalesa. És el capitalisme el que es troba darrere d’aquests desastres.

La cerca de beneficis sota el capitalisme va estendre la industrialització i la urbanització descontrolada a nivell mundial sense considerar al medi ambient, ni la naturalesa. L’avanç sense atur de l’agro-negoci està relacionat a la producció de pandèmies. Per exemple la industrialització de les activitats de granja, on els animals són criats amuntegats i mantinguts en condicions poc saludables, representa un brou de cultiu perquè augmentin les malalties. Tot això té a veure amb que allò principal en el sistema capitalista és la cerca del guany, tota la resta per als capitalistes és secundari.

Però què és el guany? Qui la genera? L’actual crisi també ha deixat en evidència la importància del treball humà perquè l’economia es mogui. Molts empresaris han criticat les quarantenes en el món i han insistit que la classe treballadora torni a treballar, considerant-la “essencial”. I que les fàbriques tornin a produir costi el que costi sense importar que els seus treballadors i treballadores s’exposin al contagi i fins i tot a la mort per coronavirus.

Per què els treballadors i les treballadores són essencials per als capitalistes? Què volem dir en termes marxistes quan fem referència a l’explotació en el sistema capitalista? Aquests són els vels que volem córrer i que creiem indispensable fer-ho en aquesta situació de crisi mundial, sota la qual els capitalistes buscaran descarregar sobre les nostres espatlles.

Només comprenent el món en què vivim, és possible poder transformar-lo. A aquest propòsit se li afegeix un segon. Que aquest recorregut per a la comprensió del món en el qual vivim sigui explicat a través de les experiències en primera persona de treballadors i treballadores precàries, migrants, joves, dones. Treballadores i treballadors que s’organitzen i lluiten per millorar les seves condicions laborals a curt termini, però adquirint consciència que tan sols amb la finalitat de l’explotació, és a dir, del capitalisme, es podrà viure una vida realment plena i lliure.
Per això aquestes sessions es realitzen juntament amb les cambreres d’hotel, Las Kellys, al costat de les treballadores del SAD (Servei d’Atenció a domicili), joves repartidors d’Amazon, treballadores de la llar i treballadores migrants de l’agrupació de dones Pan y Rosas, entre altres.

En aquest article abordem els conceptes centrals recorreguts en les dues primeres sessions.

Què és l’explotació?

En la primera sessió abordem aquest concepte. Quantes vegades un sent dir: “t’estan explotant en aquest treball”. Ara bé, a què es refereixen exactament amb explotació? És comú que la paraula explotació estigui associada als “abusos i excessos”. I és que per descomptat que existeixen aquests abusos, de fet les treballadores de la llar internes que participen en els tallers així ho han constatat, “les nostres jornades són de 24h, no hi ha límits”. I és que com moltes vegades ho han definit, en aquest cas, ens trobem amb les arestes més brutals de l’esclavitud del segle XXI. “Ens roben la vida”, sentèncien.

Ara bé, des d’un punt de vista marxista diem que hi ha explotació quan en una societat hi ha una minoria que s’apropia del treball de la majoria, independentment de les condicions laborals en les quals s’emmarca aquesta expropiació.

L’explotació no es desenvolupa com un fenomen natural, ni molt menys inevitable com sol sostenir el sentit comú sota la premissa falsa que “sempre hi ha hagut pobres i rics”. En la “prehistòria” de la humanitat, van existir altres sistemes socials en els quals tots els integrants de la societat havien de treballar i no hi havia un petit sector que s’apropiava del treball de la resta.

Però a diferència d’altres societats de classes, quelcom que caracteritza a la societat actual, on la immensa majoria treballa a canvi d’un salari, és que aquesta explotació sembla que no existís, queda oculta, vetllada. Pensem, no existeix la idea que, si ens paguen un salari “just”, llavors no ens estan explotant? “A un treballador del sector de l’automòbil amb un sou alt, també l’exploten?” dubtava una treballadora migrant. Com veurem, la relació salarial es basa sempre en aquesta explotació.

Les classes socials estan definides pel rol que juguen els diferents sectors de la societat en l’organització de la producció. Un sector de la societat és la classe dominant, integrada per aquells que s’han alliberat de la necessitat de treballar per a poder viure i assegurant la seva posició en la societat en el monopoli de la violència. Són les classes explotadores. En l’altre pol, les classes explotades, les integren aquells que nonoméss han de treballar per a reposar tots els mitjans que necessiten per a viure, sinó que deuen a més sostenir amb el seu treball la reproducció social dels explotadors. Produeixen riqueses per a uns altres. Els esclaus, els serfs de la gleva en el feudalisme, i també els actuals assalariats del sistema capitalista, són exemples d’això.

Què són les forces productives?

Marx es refereix a les forces productives com els elements que determinen la nostra capacitat per a transformar la naturalesa per mitjà del treball. És a dir, a la capacitat de produir més béns, produir riquesa.

Inclou als recursos naturals disponibles per al seu ús en la producció, tècniques d’organització del treball, maquinària i els aspectes socials de l’organització del treball. Precisament el desenvolupament de les forces productives va ser el que va permetre en un moment donat que un sector minoritari de la societat s’alliberés de la càrrega del treball, i el seu estadi de desenvolupament determina l’estructura de l’organització social.

El treball de la majoria de la societat, que direm productors, es descompon en dues parts: treball necessari, el que es realitza per a la subsistència dels productors i treball excedent, la part del treball que es destina al manteniment de la classe dominant, la minoria.

Com veiem la desigualtat de classes té un origen històric. Si la desigualtat social va sorgir en un cert període de la història humana, és possible també que desaparegui, i justament Marx va plantejar que la massa de riqueses creades sota el capitalisme permet plantejar-nos aquest horitzó, una societat sense explotació ni opressió.

Mercaderies en mode de producció capitalista

Marx diu que “en el capitalisme, la riquesa social es presenta com una gran acumulació de mercaderies”. Però què vol dir exactament amb això? Que el capitalisme és una societat en la qual la gran majoria dels productes del treball són mercaderies, és a dir productes creats per a ser intercanviats o per a ser venuts en el mercat i no per a consum propi.

Perquè sigui possible aquest tipus de producció és necessari un nivell de desenvolupament molt avançat de la divisió del treball, de la tècnica i de les formes de la producció, perquè diferents grups puguin especialitzar-se en la producció de diferents productes i proveir-se en el mercat de tot el que no produeixen.

Quines són les característiques fonamentals de la mercaderia?

El valor d’ús representa l’element comú a la producció de tots els tipus de societats que han existit fins als nostres dies. L’abric, per exemple, sempre ha tingut aquesta característica comuna, aquest valor d’ús, aquesta capacitat de proporcionar calor.

Però en el capitalisme, un abric és fonamentalment una mercaderia que s’ha creat amb la finalitat de canviar-lo en el mercat. Això és una característica que és específica dels productes del treball en el capitalisme. Tota mercaderia ha de tenir alhora un valor d’ús i un valor de canvi.

I a què ens referim amb valor de canvi? En la seva expressió més simple, Marx es refereix a l’atribut social de tota mercaderia. És a dir, en quines quantitats es pot intercanviar un producte del treball per qualsevol altra mena de producte del treball social.

Però què és el que determina aquest valor de canvi? Què és el que permet que valors d’ús que són molt diferents entre si s’intercanviïn en determinades proporcions? Si dues mercaderies poden canviar-se en determinades quantitats, és perquè en aquestes quantitats tenen el mateix valor.

Però el canvi no és quelcom casual, imprevisible. En Salari, preu i guany Marx diu que el primer que hem de preguntar-nos és: quina és la substància social comuna a totes les mercaderies?, i respon que aquesta substància comuna és el treball. Marx està parlant d’un atribut social de la mercaderia que no té a veure amb la seva utilitat o les preferències, sinó amb el fet de ser un producte del treball realitzat en determinades condicions de divisió social del treball que exigeixen que aquest es canviï per uns altres en el mercat.

El valor d’una mercaderia està determinat per la quantitat de treball socialment necessari per a produir-la, que es mesura segons la durada del temps durant el qual s’ha produït. La quantitat de dies, hores, minuts i segons de treball que s’han emprat per a la seva producció durant les diferents etapes de la seva elaboració.

El que fa comparables uns treballs amb uns altres, és que tots són despeses de força humana de treball indiferenciada: no importa si és treball de fleca, de perruqueria, ferreria, en programació, o el que sigui.

Hi ha alguna cosa més darrere d’aquesta idea d’allò socialment necessari: no importa el temps de treball individual que triguen els productors, sinó la mitjana social. És el temps que impera en la majoria dels productors el que fixa els valors.

La comparació entre les quantitats de treball incorporades en cada mercaderia, el valor, no té una altra forma de fer que no sigui a través del valor de canvi. Per què això és així? Perquè en aquesta societat on hi ha un intercanvi generalitzat de mercaderies, la producció general la realitzen molts productors que decideixen sense saber què ha decidit l’altre, no hi ha un pla organitzat de que, ni de quina quantitat es produirà. Cada productor produeix sense saber el que produirà l’altre.

El valor és l’única manera en la que els treballs privats poden expressar-se i igualar-se com a part del treball de tota la societat. Encara que d’aquesta manera, queda amagat que és el treball la substància que permet l’intercanvi i determina les quantitats en les que cada mercaderia es canvia per una altra.

Treball, força de treball i plusvàlua. Destapant l’explotació capitalista

En la segona sessió avancem sobre l’anàlisi de l’explotació capitalista, és a dir, els mecanismes pels quals els empresaris, els capitalistes, s’apropien del treball aliè, en concret del treball realitzat per la classe treballadora. I com aquest robatori és, en última instància, l’única font de benefici per al capitalista.

Per a la comprensió d’aquest mecanisme d’explotació, que apareix ocult a simple vista per a milions de treballadors i treballadores, abordem els conceptes de treball i força de treball i la diferència fonamental entre tots dos i el concepte de plusvàlua. Conceptes tots ells relacionats entre si i que greixen la maquinària d’explotació capitalista.

Si en el capitalisme l’explotació apareix de manera oculta a diferència d’altres societats classistes, com en l’esclavisme o el feudalisme, és precisament perquè, com va argumentar Marx, aquest robatori del treball aliè se’ns presenta com a retribuït. Aquest engany, aquesta il·lusió, se sustenta en la diferència entre treball i força de treball. I és que equivocadament podem caure en l’engany de l’aparença, és a dir, que nosaltres venem el nostre treball. A fi de comptes, fem el nostre treball i ens paguen el salari, no?

Per exemple, el company repartidor d’Amazon realitza diàriament la seva ruta i al final del mes rep el seu salari. Què hi ha aquí d’explotació?

El que ocorre és que el treballador o treballadora, mancada de la possibilitat d’accedir al mercat amb mercaderies pròpies per a l’intercanvi -al no comptar amb els mitjans de producció-, accedeix a ell per a intercanviar la seva força de treball com una mercaderia més. Una mercaderia inseparable del treballador i treballadora.

És aquesta força de treball, és a dir, la seva capacitat de concentració, de mobilitat de músculs i activació de nervis, la que els treballadors i treballadores venem al capitalista durant un determinat període de temps. El cost per al capitalista d’aquesta mercaderia estarà definit en el mercat, igual que la resta de mercaderies, pel temps socialment necessari per a la seva producció i reproducció i serà expressat en el sou.

Durant el període de temps que el capitalista contracta la força de treball del treballador i treballadora, analitzem com un breu període d’aquest temps serveix perquè l’obrer produeixi les mercaderies -que podríem denominar treball- necessàries per a cobrir el cost del seu sou.

És a dir, reprenem l’exemple d’aquell treballador o treballadora del sector de l’automòbil amb “bon sou” i vèiem com en poques hores generava el valor en mercaderia igual al cost de la seva força de treball, és a dir, al seu sou. Però i la resta d’hores? aquestes hores següents de producció de mercaderies sense que augmenti el seu sou, és la font de l’explotació. I això és així ja que el treballador o treballadora ha venut al capitalista la seva força de treball i no el seu treball en si, és a dir, allò que seria capaç de produir aquest treballador en un període concret de temps.

Són aquestes hores següents de producció les que precisament roba l’empresari a l’obrer i obrera, perquè encara que continua produint mercaderies (augmenta la quantitat del seu treball), no percep més salari, ja que aquestes hores entren dins de la venda de la seva força de treball.

Aquesta apropiació del treball aliè succeeix també en el sector dels serveis, alguns d’ells de central importància per al funcionament de l’economia capitalista, com seria el transport de mercaderies, per citar un exemple.

Aquest robatori és el que li permet al capitalista vendre les seves mercaderies per un valor major al capital invertit per a la seva producció, obtenint així el seu benefici, és a dir, una plusvàlua. D’aquesta manera podem afirmar que l’explotació capitalista se sustenta en el treball assalariat i que l’apropiació del treball aliè és l’única font de benefici per al capitalista.

En les pròximes trobades desenvoluparem les diferents formes en què els capitalistes obtenen (i augmenten) aquesta plusvàlua, i com la classe treballadora es resisteix, s’organitza i enfronta aquesta explotació.

I això fan precisament els col·lectius de treballadores i treballadors que ens acompanyen en aquests tallers. Las Kellys lluitant contra l’externalització dels seus serveis per part dels hotelers, les treballadores del Servei d’Assistència a domicili, organitzades i denunciant als ajuntaments que subcontracten els seus serveis a grans empreses multiserveis, les treballadores de la llar organitzant-se i creant una xarxa de solidaritat, o els joves companys repartidors d’Amazon, enfrontant la repressió i persecució sindical per a poder lluitar per millors condicions.

I a tots ells els proposem lluitar amb la perspectiva d’unir forces més enllà del seu lloc de treball, organitzar-se amb la resta de la classe treballadora, per a ser més fortes i abraçar la perspectiva d’acabar així amb aquest sistema d’explotació i l’objectiu de posar dempeus una societat que acabi amb l’explotació d’una classe sobre una altra, una societat comunista en la que com deia Marx imperi el “De cadascú segons les seves capacitats, a cadascú segons les seves necessitats”.