La patronal, CCOO, UGT i el Govern tornen a pactar l’ampliació dels ERTO fins a la sortida de l’estiu d’enguany, 30 de setembre. Encara que en principi la intenció del Ministeri de Treball és que es mantinguin amb les actuals condicions, en les pròximes setmanes continuaran les reunions amb els agents socials per a acabar de definir l’acord.

Després de més d’un any des que es va posar en marxa aquest mecanisme, amb el supòsit objectiu de mantenir l’ocupació, la xifra d’aturats torna a fregar els 4 milions. Mentre més de 600.000 treballadors continuen estant en ERTO cobrant un 70% del seu salari.

En total un de cada dos treballadors ha estat en algun moment des que es va iniciar la pandèmia en situació d’ERTO i per tant sofrint una forta deterioració de la seva capacitat adquisitiva, tenint en molts casos que suportar diversos mesos sense cap ingrés a causa del col·lapse del SEPE.

Al mateix temps una allau d’ERO massius se succeeixen en diverses empreses com el Corte Inglés, Inditex, Tubacex etc. D’aquesta manera queda clar que aquesta mesura no està tenint cap efecte significatiu a frenar la pérdua de llocs de treball.

El missatge de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que continuarà mantenint aquest mecanisme, “perquè funciona”, només pot tenir com a destinatari la patronal. Perquè són els grans empresaris els autèntics beneficiaris dels ERTO, ja que davant l’aturada imposada per la pandèmia del coronavirus és l’Estat qui s’ha fet càrrec d’aquesta situació.

Les conseqüències immediates d’això han estat que el deute públic s’ha disparat i la Unió Europea ha aprofitat per a exigir grans reformes, entre elles una nova reforma laboral i de les pensions, que amb tota probabilitat farà que les conseqüències de la crisi siguin encara més dures per a les classes populars.

La patronal, a pesar que no aporta ni un cèntim amb l’actual fórmula dels ERTO i fins i tot rep incentius en matèria fiscal, exigeix que es flexibilitzi la clàusula del manteniment del lloc de treball i que l’acomiadament sigui més barat. Aquest també sembla ser el criteri de molts membres del Govern, especialment de la vicepresidenta Calviño.

En qualsevol cas l’objectiu tant de burocràcies sindicals, com a patronal i Govern és continuar lliurant recursos públics i drets laborals amb la condició de garantir la pròxima campanya d’estiu i que les grans empreses de l’hostaleria i el turisme puguin obtenir grans beneficis.