http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
OPINIÓ
Ambulàncies, busos, tramvies i fàbrica de vidre de Saragossa... Unim totes les lluites de la ciutat!
Asier Guerrero
Delegado de CGT Telepizza, Zaragoza

Enguany no li espera res de bo a la classe obrera. El Govern no pensa derogar la reforma laboral i ja està tramant a porta tancada a Brussel·les una reforma de les pensions contra els més vulnerables. D’altra banda, els ERTO que s’han pagat amb diners públics i que han actuat de matalàs social per a frenar el descontentament però sense solucionar el problema de fons, s’estan començant a esgotar. Les empreses comencen a anunciar acomiadaments col·lectius i altres tantes petites van cap al concurs de creditors, fins a aconseguir un atur que va escalar al 16,26%.

Ver online

A això se li suma les polítiques sanitària i fiscal que està duent a terme el Govern. L’endeutament per a injectar els milions als rics de l’IBEX 35 el pagarem amb retallades socials, i el poder absolut dels negocis de les farmacèutiques que el Govern no qüestiona, alenteix encara més una sortida coherent a la crisi. Una crisi que s’agreuja però que no ve de la pandèmia, sinó que està posant en carn viva la desacceleració econòmica que ja vivia el capitalisme abans del Coronavirus. I si és així ens acostem a una segona càrrega contra la classe treballadora que només es pot fer front amb un pla de lluita que aquest a l’altura de les crisis que volen fer-nos pagar. De moment, la passivitat que han mostrat els sindicats majoritaris d’aquests anys i la negociació amb la CEOE per part d’UGT i CCOO van en un sentit contrari.

Però en aquesta perspectiva ombrívola veiem aparèixer alguns conats de lluita obrera, com la que estan donant la plantilla de Tubacex a Euskal Herria, que porten més de 60 dies de Vaga contra l’acomiadament de 129 companys i companyes, o ara la lluita d’Airbus en Port del Reial a Cadis.

Emergència dels conflictes obrers a Saragossa

A Saragossa, en canvi, a més de l’anunci de vaga de les plantilles de Verallia contra els acomiadaments i l’avanç de la precarització, també estem veient aparèixer nous sectors que surten a la lluita contra la precarització i la càrrega de treball com la que estan suportant els treballadors externalitzats de l’Ambulàncies de servei Urgent i No urgent dels Hospitals d’Aragó [http://www.izquierdadiario.es/10-preguntas-y-respuestas-para-entender-la-huelga-indefinida-de-ambulancias-en-aragon]. Farts d’incompliments d’un conveni que està caducat, i de mil abusos més que se li permeten a una empresa privada com Acciona i Transalud dins de la sanitat pública, han decidit sortir a la vaga indefinida. Un servei essencial per a la població més vulnerable que segueix externalitzat gràcies al bon rotllo que té el Govern de PSOE-Unides Podem i la seva consellera Sira Repollés amb les grans empreses que fan negoci a costa de la nostra salut.

Però no és l’únic cas en el qual el projecte dels governs “progressistes” ha estat un fracàs per als treballadors externalitzats. A nivell del govern municipal, l’anterior partit “ciudadanista” de Saragossa en comú, ni va voler, ni va ser capaç de municipalizar els principals serveis externalitzats com a escombraries, transport i jardineria que avui segueixen en mans de les grans empreses privades com a FCC i Avanza/ADO i ara,de la mà del Partit Popular, es neguen a millorar les condicions laborals i salarials dels treballadors i treballadores del transport urbà d’Autobusos i Tramvies de Saragossa que han convocat sengles aturs parcials per a obligar l’empresa a moure fitxa.

Als treballadors i treballadores ens ve una grossa, i caldria pensar com fer d’aquestes lluites que comencen aparèixer en un marc d’apatia i desmobilització generalitzat (fomentat per la subordinació política al Govern tant per part l’esquerra institucional com per la burocràcia sindical) aconseguim trencar el cercle mediàtic de les lluites obreres, les envoltem de solidaritat i les convertim en una gran moviment de lluita que dobleguin a la patronal i els governs de torn i d’aquesta manera imposi victòries a la patronal que vagin recomponent el múscul necessari per a estar a l’altura dels atacs que vénen, i doni una sortida al conjunt de la classe obrera. Sobretot en els conflictes com en el d’Ambulàncies, on el Salut i el Govern d’Aragó els van imposar un 100% de serveis mínims. És a dir, prohibint-los el dret a exercir la vaga als quals han estat en primera línia en el combat contra el Covid.

Entre altres accions, per exemple, per què els tragadors i treballadores que estan abordant diferents vagues i aturs parcials a Saragossa (algunes del mateix gremi, com els conductors de bus, tramvia urbà i conductors d’ambulàncies, que a més estan qüestionant l’externalització i gestió privada dels seus serveis) no ens podem unir tots junts per a sortir alhora als carrers? Per què no unir la lluita d’Ambulàncies, bus, tramvies al costat de la jornada de vaga dels obrers del vidre de Verallia? Una gran manifestació dels conflictes que posi en el centre la denúncia contra els atacs particulars, els acomiadaments, les reformes laborals i la privatització dels serveis públics, podria multiplicar la força de les lluites per a imposar un programa de reivindicacions.

Avancem en la coordinació de les i els treballadors en lluita en cada ciutat i en tot l’Estat

Alguns pensen que la coordinació significaria no donar-li visibilitat a cada conflicte, quan en realitat les pràctiques sindicals habituals només acaben dividint i ocultant les forces i les reivindicacions de les diferents lluites. Una gran manifestació de les lluites obreres insuflaria de forces materials i morals als i les treballadores, i podria ser l’inici per a pensar tota classe de reunions, trobades obreres o accions de coordinació on puguin participar democràticament totes les plantilles i també cridi a altres col·lectius en lluita al fet que se sumin buscant d’aquesta forma tots els suports reals per a imposar victòries.

És per aquesta raó que no s’entén per què en la reunió de preparació de l’1 de maig (al qual UGT i CCOO es neguen convocar) la major part de l’esquerra sindical es va negar al fet que els conflictes obrers actuals de la ciutat, estiguessin al capdavant de la manifestació del tradicional 1r de maig. De tota manera, encara que no fos així, caldria dir que no seria suficient. Perquè és necessari que aquesta coordinació i solidaritat de les lluites s’impulsi molt abans de maig. És necessari que l’anomenada esquerra sindical estigui al capdavant d’aquesta iniciativa. Però per a això les direccions sindicals han de trencar amb el corporativisme obrer, on per fi la consigna de “Suport Mutu” no sigui només una frase benintencionada, i sí una tasca estratègica.

A mesura que les conseqüències de la crisi es vagin fent mes palpables és probable que nous sectors surtin a la lluita, i obri noves oportunitats per a establir més aliances cada vegada majors a partir d’aquestes petites institucions de coordinació obrera. I no és una utopia. Temps enrere a Saragossa les treballadores de Telepizza a la meitat de la vaga pel pagament del SMI en 2019 cridem a organitzar una “vaga de Precaris” en coordinació amb els riders d’Uber Eats. I un any més tard, durant la vaga dels Jardiners d’FCC de 2020 vam fer una protesta coordinada en la Plaça del Pilar entre els jardiners i jardineres i les treballadores de Telepizza en lluita contra l’acomiadament d’una companya, demostrant la força potencial que té la classe obrera i la unitat dels i les precàries.

Si l’esquerra sindical es posa al capdavant d’aquesta tasca per recompondre les files obreres de la divisió que ens imposen estarem en millors condicions per a enfrontar els futurs atacs.

Finalment, la solució als acomiadaments i els atacs no pot ser un problema individual, no sols fa falta una resposta col·lectiva, a més és necessari un programa per al conjunt de les i els treballadors, que permeti que el que guanyin amb una mà no ens el llevin amb l’altra. Un programa que faci que la crisi la paguin els capitalistes. És en la unitat d’acció amb els i les treballadores en lluita amb els quals cal discutir un programa obrer d’emergència amb el qual barallar als carrers i no un mer acord entre aparells sindicals.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic