http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
EN PRIMERA PERSONA
Nestlé Jungly i la crònica d’una joventut sense futur
Irene Olano

On alguns veuen mera nostàlgia, la qual cosa delata la febre d’aquesta barreta de xocolata després de més d’un any de pandèmia és el desesperat intent d’una generació per tornar a un lloc feliç.

Ver online

Em dic Irene i sóc una del gairebé milió d’estudiants que compagina els estudis amb el treball (segons dades de 2019). Vaig trobar treball a la meitat de la segona ona de la pandèmia, moment en el qual vaig començar també un màster a la universitat. Es tracta d’un màster que ja no s’assembla molt a aquell en el qual jo vaig voler matricular-me: per la pandèmia hi ha hagut canvi de professors, d’horaris, cancel·lació de pràctiques, canvi de calendari de lliuraments de tasques...

També se’m va negar l’accés a una beca de recerca per a la qual tenia algunes opcions, perquè la represa de terminis després de l’Estat d’Alarma era tan confusa que desenes d’estudiants els "vam entendre malament". La universitat, que és un organisme al servei de les grans empreses i no dels interessos dels estudiants i investigadors, no va fer res per esmenar l’error de dates que constava en la seva pàgina.

Com em vaig quedar sense beca, des de llavors treballo en una cosa que res té a veure amb el que he estudiat, com gran part de la joventut que treballa. També he hagut de mudar-me per a tornar a dormir un nombre decent d’hores al dia, i amb el ràpid que s’aproxima juny, sembla que això tampoc serà suficient.

Et pot interessar: És hora d’Organitzar La Ràbia: Uneix-te a la Trobada estatal de Contracorrent i Pan y Rosas!

Enmig d’aquesta crisi sanitària on la meva situació, ni és la més crítica (vivim en un país on digui el que digui el govern es continuen efectuant desnonaments), ni és la més dura (només cal pensar en les treballadores de neteja dels hospitals, que van treballar sense EPIs, a les quals no van vacunar al principi, que han vist desbordat el seu mal pagat treball), es donen fenòmens relacionats amb la joventut als quals els "boomers" (més aviat, els boomers de dreta), aquesta generació que va viure la formació d’un Estat emergent i del neoliberalisme incipient, però no les seves conseqüències més dramàtiques, titllen d’infantils, de perillosos o d’exagerats.

La febre pel Nestlé Jungly és un d’aquests fenòmens i no pot entendre’s aïlladament de la situació dramàtica que viu la joventut. En tot cas, es tracta d’un intent per part d’una multinacional monstruosament gran de capitalitzar el descontentament de la joventut i la seva profunda desesperació.

Les multitudinàries mobilitzacions en defensa del raper Pablo Hasél són un altre d’aquests fenòmens. Fenòmens que són mostra d’un intent desesperat per habitar un altre món. Un en el qual no hi ha pandèmia, com és el cas de consumir compulsivament la xocolata Jungly, però també un en el qual no hi ha repressió policial, ni un atur juvenil del 40%. Un món on els i les joves no hem d’abandonar els estudis per a treballar, on no hem de treballar gratis per a les empreses que signen contractes de beques amb els centres d’estudis o un món on continuem tenint una monarquia corrupta i milionària mentre a la Canyada Real, els nens porten quatre mesos sense llum.

Igual que amb les mobilitzacions de Hasél dèiem que no era només per Hasél i que algunes manifestants ni tan sols havien escoltat les seves cançons, sinó que mostrava un descontentament major, amb la xocolata podem dir el mateix: no és per la xocolata, és pel capitalisme. I atribuir aquest tipus de fenòmens a mera nostàlgia és d’un paternalisme recalcitrant.

Et pot interessar: Un compromís per negociar amb els rectors o lluitar per una universitat gratuïta al servei de les necessitats de la classe treballadora?

En les meves aventures pel mercat laboral, que van començar al mateix temps que els meus estudis universitaris, he tingut l’oportunitat de ser precaritzada i explotada per diverses empreses. Dóna la casualitat que Nestlé és una d’aquestes. Nestlé és propietària de nombrosíssimes marques, entre les quals està la marca de màquines de cafè i càpsules Nespresso.

Vaig treballar per a Nespresso dos mesos al 2018, en una campanya de primavera, promocionant una màquina nova. Vaig treballar per a la marca i ella va ser qui em va donar la formació i les instruccions, però em pagava una empresa privada anomenada Eulen. Eulen és àmpliament coneguda per ser una de les empreses més ronyoses amb els drets dels empleats del món de les ETTs. És la responsable de les males condicions en què es troben les cambreres de pis (les ’kellys’) en nombrosos hotels i compten amb nombrosos serveis del mateix estil: tots treballs remunerats per sota dels convenis i amb males condicions.

Mai he cobrat tan poc per hora en la vida. Net no arribava als 5€. Ni tan sols estic segura que allò fos legal, tenint en compte que el meu horari de treball incloïa festius. Però el sou no és el que més record.

Recordo la formació, on ens comptaven les meravelles de Nespresso i de Nestlé: un contacte directe amb els productors de cafè africans, un sistema de reciclatge propi de les càpsules d’alumini, un compromís amb la sostenibilitat. La realitat del meu lloc de treball era molt diferent. Nespresso té un sistema propi de reciclatge de càpsules que no funciona perquè per a reciclar-les cal portar-les a punts oficials de reciclatge. Es poden imaginar que el meu lloc de treball: un moblet diminut a la cantonada del FNAC d’un centre comercial de perifèria no era un d’aquests punts oficials. Ho tiràvem tot al mateix lloc: l’alumini de les càpsules, els residus orgànics de la llet (van deixar de portar-me, si volia oferir-la havia de pagar-la de la meva butxaca) i els nombrosos plàstics, perquè tot venia en monodosis embolicades en plàstic.

Amb la febre pel Nestlé Jungly, que segueix esgotat setmanes després del seu rellançament, en Xarxes s’han abocat anàlisis molt més sofisticades sobre la falta d’ètica empresarial de Nestlé, començant pel fet que el cacau que utilitzen és extret, sovint, per menors d’edat en condicions infrahumanes de semiesclavitut. Altres joves han fet seva aquella frase: "ho saben, però ho fan", assenyalant que són conscients de la falta d’ètica de la marca i preguntant-se quina marca és ètica sota la tirania del capital.

L’atmosfera amb tot aquest tema pot assemblar-se, a vegades, a aquella frase amb la qual Thatcher inaugurava dècades de neoliberalisme: "There is no alternative". O la xocolata Jungly i un vague record d’un passat feliç, o la depressió, o pitjor encara, el suïcidi. O el consum o la depressió. A vegades, els joves no poden triar i es veuen abocats a totes dues coses, però existeix un altre món possible i millor.

Les multinacionals i els governs no deixen alternativa. No hi ha un reducte de consum al marge del capitalisme, però no és certa aquella frase de Tatcher: sí que hi ha alternativa. L’alternativa que comencem endevinar en la ruptura de la pau social per part de la joventut, l’alternativa d’un moviment de dones que no va acatar les prohibicions del Govern en el 8 de març i va sortir igualment als carrers, l’alternativa d’una classe treballadora feminitzada i migrant que li organitza seccions sindicals i vagues al gegant de Amazon.

Hi ha alternativa i és la de l’organització. La d’organitzar la ràbia, com el company de Contracorrent, Pablo Castilla, declarava a TV3 l’altre dia. Organitzar tota aquesta ràbia que ens fa sortir als carrers, tot aquest descontentament. Vèncer l’impuls de no fer res sumits en l’ansietat i la depressió, que cada dia sofreixen més joves.

Per això, Contracorrent i Pan y Rosas, que són dues agrupacions a les quals pertanyo hem organitzat una trobada estatal en línia el 9 de maig. Per a organitzar-nos i ser aquesta alternativa que el sistema no pot oferir. No volem viure més sota un capitalisme que, mentre el món que coneixem s’enfonsa, només sap oferir-nos xocolatines. Ens organitzem perquè no ens resignem a menjar-nos el fotut Nestlé Jungly. Volem menjar-nos el món.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic