La llei

Amb 22 vots a favor, cinc en contra i 10 abstencions, la Comissió de Transició Ecològica i Repte Demogràfic del Congrés ha aprovat aquest dijous el text definitiu de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. Ara, l’esborrany consensuat passa al Senat, on es tramitarà per via d’urgència. Si no s’inclouen esmenes, en 20 dies entraria en vigor. Es tracta de la primera norma dedicada específicament a la mitigació i adaptació d’Espanya enfront de la crisi climàtica, malgrat que el Ministeri de Transició Ecològica existeix des de la conformació del Govern “progressista”.

La votació final del text impulsat pel PSOE i UP ha tirat endavant amb el suport d’ERC, EH-Bildu, PNB, Teruel Existeix i Ciutadans. PP i Més País-Verds Equo s’han abstingut. VOX ha votat en contra després de fer un vergonyós al·legat a favor de l’escalfament global, exposant algunes dels seus suposats “avantatges" en la sessió parlamentària.

Els seus dos objectius fonamentals són: reduir per a 2030 les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle en un 23% respecte als nivells de 1990, la qual cosa requeriria un percentatge en el consum final d’energia d’origen renovable del 42%, i aconseguir un sistema elèctric amb un 74% de generació d’energia renovable. El primer objectiu ja ha estat criticat pels grups ecologistes per quedar-se molt lluny dels objectius que ens allunyarien de les pitjors conseqüències de la crisi ecològica. El govern es va justificar dient que es revisarà a l’alça de manera periòdica a partir de 2023.

Ja en el 2019, les projeccions del Planell Intergovernamental per al Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès), indicaven que si no es prenien mesures urgents, la temperatura mitjana global en la superfície de la terra podria incrementar-se entre 2 i 5 graus centígrads d’aquí al final de segle i el nivell de l’oceà podria augmentar entre 18 a 59 centímetres en les pròximes dècades, mentre que les emissions passades i futures de diòxid de carboni (CO₂) continuarien contribuint a l’escalfament durant més d’un mil·lenni. Per això, des del Planell es proposava una reducció de les emissions de carboni en un 45% per a 2030 per a evitar l’escalfament d’1,5 °C respecte a nivells anteriors a 1880, per sobre del qual es generalitzaria l’augment del nivell de la mar, els fenòmens meteorològics extrems i l’escassetat d’aliments.

Et pot interessar: Concentració rècord de CO₂ en l’atmosfera: el confinament no va frenar la crisi climàtica

Un altre dels objectius importants és aconseguir emissions zero, o la neutralitat climàtica (que totes les emissions siguin absorbides de manera natural per embornals de carboni) per al 2050, així com ja han anunciat altres països a la Unió Europea, el Japó i el Canadà, encara que sense proposar plans realistes i basats en la justícia social per a aconseguir aquests objectius. La veritat és que els governs imperialistes basen les seves regulacions en matèria de transició ecològica en l’espoli de països semicolonials.

Mentre Teresa Ribera, vicepresidenta per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i Juantxo López de Uralde, president de la Comissió, han plantejat que aquesta llei és una “bona notícia” i és “ambiciosa”, des de Mas País, Iñigo Errejón la considera “insuficient a ulls de la ciència i les organitzacions ecologistes”. El Partit Popular, en un exercici d’hipocresia descarada ha afirmat que és “unilateral i sense consens”. El mateix partit que no va realitzar cap política sobre aquest tema i va crear el famós “impost al sol”, que va desincentivar la compra de planells solars per particulars.

Des d’organitzacions com a Joventut pel Clima van assegurar que estan “cansades de la falta d’ambició” i que “arriba tard i no està a l’altura de la ciència, la justícia social o la lluita climàtica”. Declaracions similars es van emetre des de representants d’Ecologistes en Acció, que asseguren mitjançant un comunicat que la llei “presenta objectius insuficients i no concreta mesures en sectors clau en la descarbonització” i que la reducció d’emissions per a la dècada vinent hauria de ser del 55%, el mateix percentatge que defensa Greenpeace, que va criticar que la llei no contempla l’eliminació de les subvencions als combustibles fòssils i a altres sectors que perjudiquen el clima, com les aerolínies i l’agricultura i ramaderia industrial.

Quines mesures necessitem realment?

Si volem almenys cenyir-nos als objectius que planteja l’IPCC i prendre’ns de debò els advertiments d’un gran consens dels científics a nivell mundial, ens adonarem que aquesta llei no està a l’altura. Necessitem una transformació profunda, no de la legislació, sinó de societat i de sistema econòmic. No pot haver-hi una transició ecològica que ens permeti aconseguir els objectius mediambientals proposats d’una forma justa sota el capitalisme, que es basa en el continu creixement econòmic il·limitat en un món materialment limitat.

En aquest sentit, les iniciatives “capitalistes verdes” no poden més que oferir-nos pegats a la situació actual, en molts casos assumint la pèrdua de centenars de milers d’ocupacions, la destrucció de territoris habitats per pobles indígenes i la seva expulsió, l’encariment de béns bàsics, i les famoses crides a la “responsabilitat individual”, una expressió a la qual ens hem acostumat en temps de pandèmia. Però que com en el cas de la COVID-19, no és més que un exercici d’engany i hipocresia per a tapar la responsabilitat dels grans grups capitalistes, que són els que organitzen la producció i són els majors responsables de les conseqüències ambientals a nivell global.

Des del nostre punt de vista, la necessària i dràstica reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, que segons un recent informe seria la responsable del 18% de morts a nivell mundial, no és possible sense la planificació democràtica de l’economia i la gestió d’ella per part dels treballadors i treballadores. Els grans grups d’interès capitalista no estaran disposats a renunciar a gran part dels seus beneficis, i aquesta Llei no implementa mecanismes de control si s’incompleixen els objectius marcats, més enllà de petites multes.

Et pot interessar: "Són les contradiccions entre capital i natura les que ens condueixen a un col·lapse socioecològic planetari"

Considerem que és urgent i necessària la nacionalització sota control dels treballadors de tot el sector energètic per a poder realitzar una ràpida transició a energies renovables en menys de 10 anys, així com d’altres sectors claus com la indústria o el transport. Una nacionalització que plantejava UP abans de formar govern i que ara ha caigut en l’oblit.

D’altra banda, una Llei Climàtica a l’altura establiria normes estrictes per a obligar les empreses a fabricar productes amb una alta eficiència energètica i baixos consums, així com millorar la xarxa de distribució d’electricitat per a evitar pèrdues de transport, la qual cosa es podria realitzar mitjançant una producció i un consum d’electricitat a menors distàncies.

I, finalment, està la qüestió del transport. Els governs continuen gastant milers de milions d’euros de diners públics en infraestructures per al transport rodat i es malgasten enormes forces productives en la producció de cotxes i altres mitjans de transport individual. Defensem la reconversió de la indústria de l’automòbil per a la producció de transport col·lectiu elèctric o de combustible renovable com l’hidrogen. Suplantar el parc automobilístic actual que feia vehicles elèctrics suposaria l’ús de minerals escassos i un impacte ambiental també important.

Seria molt més ràpid i eficaç desenvolupar una xarxa de transport públic, barat i de qualitat, per a reduir dràsticament les emissions. Incentivar el consum de cotxes elèctrics, que obtenen electricitat de producció no renovable, i la producció de la qual té una gran petjada de carboni, i un gran impacte mediambiental en la producció massiva de liti, no és una veritable solució.

Un pla així, on els sectors estratègics com l’energia i el transport estan nacionalitzats sota control obrer, és l’únic que té la capacitat de transformar la producció al ritme que necessitem per a evitar el col·lapse ambiental, així com per a reconvertir totes les ocupacions, millorar la productivitat i encaminar-nos a una societat en equilibri amb el medi natural, on les noves tecnologies s’usin per a millorar les condicions de vida del conjunt de la població, i no principalment per a incrementar els guanys d’un grapat de capitalistes que ens estan portant al desastre.