José Luis Escrivá, ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, ha informat aquest dilluns davant la comissió de seguiment del Pacte de Toledo del Congrés dels Diputats com van les negociacions amb els agents socials per a pactar la reforma de les pensions. Els grans objectius d’aquesta reforma serien dues. Tornar a la revaloració de les pensions amb l’IPC i retardar l’edat real de jubilació, que se situava en els 64,6 anys, per a acostar-la a l’edat legal. La reforma de les pensions buscaria assegurar la sostenibilitat financera del sistema seguint la següent fórmula: el sistema paga la prestació més tard i el treballador contribuirà més temps. És a dir, deixant caure el pes en les espatlles dels treballadors.

Per a això el ministre proposa d’una banda una sèrie d’incentius com un xec que oscil·laria entre els 12.000 euros per any de demora per als qui tinguin dret a una pensió màxima (37.567 euros) i hagi cotitzat almenys 44,5 anys; i els 4.786,27 euros en el cas de la pensió mínima (9,569 euros) amb 44,5 anys cotitzats. Una altra de les opcions per a incentivar aquest endarreriment de la jubilació seria elevar la pensió un 4% per cada any de demora. A més d’això, Escrivá vol endurir el sistema de penalitzacions que s’utilitza en la jubilació anticipada voluntària, que permet retirar-se dos anys abans del que correspon legalment al treballador. Aquest sistema que aplica una reducció creixent amb cada trimestre de bestreta seria transformat perquè la reducció s’apliqués cada mes empitjorant la penalització entre els vint-i-quatre mesos previs.

Una altra mesura proposada per Escrivá seria restringir les clàusules de jubilació forçosa, per a impedir que les empreses acomiadin als treballadors que tinguin dret a percebre el 100% de la pensió per la seva carrera de cotització i per conveni col·lectiu una vegada arriben a l’edat legal de retir. Una qüestió que en negociacions el ministre hauria acceptat que pogués ajornar-se aquesta jubilació fins als 68 anys.

Majors treballant amb l’esquena trencada i joves eternament en atur

El pla del ministre Escrivá proposa en resum augmentar el temps de treball dels qui ja es troben en el precari mercat de treball actual, mentre ningú proposa plans d’ocupació per a la joventut que supera el 40% d’atur. És a dir que els nostres majors treballin fins que el seu cos no aguanti mentre els joves es veuen arrossegats a la misèria i a residir a casa dels seus pares, incapaços de construir un projecte de vida propi per la pobresa i la precarietat que actualment viuen.

En una societat on la joventut no sols acumula un 40% d’atur, sinó que a més cobra un 50% menys que anteriors generacions, la resposta del govern del PSOE-Unidas Podemos no ofereix cap solució a aquesta problemàtica i damunt fer carregar el pes del sistema de pensions en les generacions més majors. Com si el problema anés que no han cotitzat ja prou, en molts casos en ocupacions precàries, amb sobreexplotació i un gran desgast físic com pugui ser la construcció o el turisme, grans sectors de l’economia espanyola.

El ministre Escrivá proposa una reforma que no sols és desigual en la seva aplicació –no és el mateix endarrerir la jubilació en professions liberals com a advocats que en ocupacions manuals com a jornaleres en el camp; sinó que segueix sense resoldre grans problemes actuals com l’atur.

Enfront d’aquesta mesura criminal per part del ministre del govern PSOE-Unidas Podemos, és necessari llançar una campanya per avançar l’edat de jubilació i per un repartiment de les hores de treball sense reducció salarial entre ocupats i aturats, amb plans d’ocupació que serveixin per a atallar el greu problema d’atur juvenil. Aquesta és l’única sortida perquè continuem pagant la crisi els de sempre.