http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
69 aniversari
Bolívia, 1952: revolució obrera a Amèrica Llatina
Diego Dalai

Aquest 9 d’abril es compleix un nou aniversari de la revolució boliviana. Recordem aquella gran gesta obrera i comentem el llibre d’Eduardo Molina, un valuós treball sobre el tema, que serà publicat enguany per Edicions IPS-CEIP.

Ver online

Entre els dies 9 i 11 d’abril de 1952, es va produir la major revolució obrera que ha viscut el continent americà. Iniciada com un cop controlat pel Moviment Nacionalista Revolucionari (MNR), es transformaria ràpidament en insurrecció obrera i popular. A força de mobilització i cartutxos de dinamita, el proletariat miner i fabril va aconseguir vèncer a un exèrcit regular especialment format i equipat per a la repressió interna, responsable de nombroses massacres obreres i indígena-pageses al llarg de la història.

Sent la columna vertebral del moviment obrer bolivià, els miners acumulaven una enorme tradició de lluita i una forta consciència de classe expressada en la Tesi de Pulacayo de 1946 i altres documents que posaven blanc sobre negre la necessitat de la revolució proletària per a alliberar el país de la centenària explotació que havia començat en la colònia espanyola i continuava amb “els barons de l’estany” aliats a l’imperialisme.

La revolució de 1952 va commoure fins als fonaments al capitalisme semicolonial bolivià, posant a l’ordre del dia l’expropiació de les principals parts de l’economia nacional començant per les grans empreses mineres, i va liquidar definitivament a l’odiat règim de “la rosca”, un règim oligàrquic, corrupte, antidemocràtic i repressiu. S’obriria un procés revolucionari d’una profunditat i complexitat només comparables amb les grans revolucions del segle XX, com la russa, l’espanyola, o la cubana. Un procés que només podria ser tancat per la classe dominant 12 anys més tard i al preu d’enormes concessions i després de pacients maniobres d’engany al proletariat.

Diari d’octubre de 1952 anunciant la nacionalització de les empreses mineres emblemàtiques.

No obstant això, els miners, el proletariat fabril i les masses indígenes pageses alçades en el camp, malgrat tota la seva combativitat, no van aconseguir desembarassar-se en el curs del procés de la seva adreça nacionalista-burgesa, el MNR de Víctor Paz Estenssoro, el “camarada President” l’objectiu central del qual era garantir que no es trenqués l’ordre capitalista.

La raó de fons d’aquesta “incapacitat” no va estar en una falta de determinació revolucionària de les masses obreres i pageses. Per contra, la mateixa emanava d’elles constantment. La raó cal buscar-la en el pèrfid rol que va jugar l’ala esquerra de la direcció nacionalista, que havia aconseguit en el període anterior posar-se al capdavant de la Federació Minera i després en la Central Obrera Boliviana creada després de la revolució. Encapçalada per Juan Lechín, va conduir als treballadors a l’atzucac de la conciliació de classes, és a dir a acceptar un govern de polítics capitalistes i, col·laborant amb aquest, tractar d’aconseguir que vagi complint amb les demandes obreres i populars, així com anar guanyant més espais de poder. Això es va fer mitjançant el cogobierno MNR-*COB del qual el que va treure profit va ser Paz Estenssoro.

L’esquerra trotskista, expressada en el Partit Obrer Revolucionari dirigit per Guillermo Lora, no havia estat capaç de guanyar la direcció, malgrat la seva gran combativitat i de la influència que va tenir en la formació de la consciència classista del moviment obrer. Tampoc va ser capaç de fer-ho després del 52. Per contra, va acabar cedint per diferents vies a les pressions nacionalistes.

El MNR, d’aquesta manera, va aconseguir desviar i després derrotar amb el cop contrarevolucionari de Barrientos en 1964 el gran procés revolucionari que van obrir les jornades del 9 a l’11 d’abril de 1952. Però aquests 12 anys van deixar impresa en sang una enorme riquesa teòrica i política per a les noves generacions que es proposen vèncer al capital i avançar en la construcció d’una societat sense explotació ni opressió.

Un llibre imprescindible: la història de Bolívia i de la seva gran revolució

Amb el propòsit d’acostar a aquestes generacions les principals lliçons revolucionàries d’aquest procés, és que el nostre benvolgut company ja desaparegut, Eduardo Molina, es va proposar elaborar un llibre sobre la Revolució boliviana que estem editant per a la seva publicació enguany.

Des d’una visió marxista revolucionària, Eduardo aborda els esdeveniments de 1952, les seves causes i conseqüències, a la calor del debat amb els principals protagonistes i analistes com René Zavaleta Mercat i Guillermo Lora, entre altres.

D’aquesta manera, detallant els principals fets, rescata, amb les seves particularitats específiques, les discussions centrals que van envoltar a les grans revolucions del segle XX: el caràcter obrer i popular de la revolució, els seus objectius, les relacions dinàmiques entre les principals ciutats i el camp, la direcció del procés a les mans del MNR i les possibilitats que va tenir el PER de guanyar aquesta direcció i imprimir-li un caràcter socialista.

Aquest nucli central de la seva exposició, al qual dedicarà diversos capítols, ve precedit per l’abordatge de la història de Bolívia, indispensable per a una comprensió total de la Revolució de 1952. Una síntesi dels antecedents precolombins, de l’etapa colonial i la posterior independència, ens introdueix en les bases socio polítiques que van donar lloc a la formació de l’Estat bolivià i les seves principals contradiccions com a eina fonamental de la dominació de classe i de la subordinació a l’imperialisme.

La història moderna boliviana, és a dir a partir del segle XX, s’analitza detingudament, tant en els seus aspectes polítics com de la lluita de classes que van donar lloc a la formació del combatiu moviment obrer i indígena-pagès de la nació andina. La cruenta Guerra del Chaco (1932-1935), té una rellevància especial en aquesta secció ja que commocionarà el país de tal manera que les seves conseqüències polítiques i socials determinaran en gran manera les dècades següents fins a desembocar en la insurrecció d’abril del 52’.

En aquestes dues dècades que van de la gran guerra a la gran revolució, veurem els intents fallits de la classe dominant per contenir i administrar la crisi orgànica, en dir de Gramsci, des del “socialisme militar” fins als règims obertament contrarevolucionaris de les ales més conservadores de la casta política i militar, coneguts com a governs de “la rosca”. I veurem com a la calor de la lluita de classes, encara que plagada de sagnants derrotes com la massacre de Catavi (1942), s’anirà forjant el poderós proletariat miner que serà el gran protagonista 10 anys després.

La desaparició física de l’autor, el 25 de setembre de 2019, va impedir que pogués concloure els últims capítols del seu treball tendents a aportar “una vista des del segle XXI” a les lliçons revolucionàries que va deixar l’experiència de 1952. Una vista que pretenia ajustar comptes amb la falsa alternativa del “socialisme andí” d’Evo Morales i García Linera, que sota l’aura d’un suposat canvi social, i malgrat els avanços conquistats quant a la inclusió de les nacionalitats indígenes en el nou Estat Plurinacional, va garantir la continuïtat de la dominació capitalista i la dependència amb l’imperialisme.

El nostre company no va arribar a veure el cop d’estat cívic militar d’octubre de 2019, la qual cosa hagués confirmat la seva ferma convicció, expressada en desenes d’articles al llarg de la seva extensa militància en el PTS i la FT-CI, que aquesta falsa alternativa només pot portar a desviar les tendències revolucionàries de les masses i aplanar el camí per a la contraofensiva de la dreta i l’imperialisme.
Esperem que el treball d’edició que estem realitzant estigui a l’altura d’aquesta valuosa elaboració que Eduardo va encarar durant els últims 7 anys de la seva vida, i serveixi d’humil homenatge al nostre benvolgut company.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic