"Punt final a l’estat d’alarma" el pròxim 9 de maig. Aquest és el titular que ha deixat Pedro Sánchez en les últimes hores. Una vegada conegut l’anunci, són moltes les preguntes que es posen sobre la taula en matèria de salut, mobilitat, restriccions horàries i també en aquestes polítiques d’"escut social" que el govern va llançar.

A partir d’aquesta data les mesures seran consensuades en les reunions del Consell Interterritorial, que tal com afirma l’executiu, té potestat per a dictar les normes necessàries que considerin oportunes per a enfrontar la pandèmia.

Les principals diferències se centren en mobilitat i toc de queda, és a dir, al que fa als drets fonamentals. I és que com que no estarà actiu l’estat d’alarma, des del 9 de maig es podran veure restriccions però de menor abast.

Quant a la mobilitat, enfront de la fi de l’estat d’alarma, les administracions autonòmiques podrien realitzar tancaments perimetrals, però sempre sobre la base de zones sanitàries, barris o, com a molt, ciutats, però mai de tota la comunitat autònoma. A més en aquests casos aquesta acció haurà de comptar amb l’aval dels tribunals.

Tampoc el toc de queda serà una mesura que es podrà sostenir sense l’empara de l’estat d’alarma i és que davant la nova situació post 9 de maig, les CCAA tan sols podran prendre mesures ordinàries en matèria de salut, i no mesures que, com s’ha comentat anteriorment, afectin els drets fonamentals com és el toc de queda.

Fi d’un "escut social" insuficient

Uns altres dels aspectes que, en teoria, es veurien modificats el pròxim 9 de maig corresponen a l’anomenat "escut social" que va llançar el govern l’any passat. Accions que venien a aturar els desnonaments o evitar el tall de subministraments a les famílies més vulnerables.

Doncs bé, diem en teoria, perquè realment més enllà del discurs del govern "progressista" els desnonaments i els talls de subministraments bàsics a les famílies més vulnerables ha seguit, i segueix, succeint sota l’estat d’alarma.

El desplegament d’aquest "escut social" s’ha vist que ha sigut sens dubte insuficient. De fet, si atenem les dades del Fitxer d’Inquilins, en 2020 va haver-hi més de 21.000 desnonaments, sent precisament l’últim trimestre de l’any el de major volum, amb més de 8.000 casos.

Però és que atès l’impacte de la crisi econòmica, les grans forquilles en l’Estat espanyol, aquests que especulen amb el sostre per a enriquir-se, preveuen entre 30.000 i 40.000 desnonaments per impagament de lloguer una vegada finalitzi l’estat d’alarma.

El mateix succeeix amb el tall de llum. Tan sols faria falta preguntar als veïns i veïnes de la Canyada Real de Madrid si durant l’estat d’alarma no han sofert talls en els subministraments bàsics. Els han sofert, sí, i a més en el pitjor moment de l’hivern, en ple pic de temporal de neu.

No hi ha correlació entre l’impacte de la pandèmia en la vida de centenars de milers de famílies de treballadors i treballadores i el discurs hipòcrita del Govern. Anuncien que aquestes mesures de "protecció" desapareixeran el 9 de maig, però la veritat és que l’impacte d’aquestes mesures va ser nimi per a la majoria de la classe treballadora i els sectors populars.

El mateix succeeix amb els ERTO, aspecte sobre el qual el govern va pactar amb les direccions burocràtiques sindicals majoritàries i la patronal una extensió de tres setmanes una vegada finalitzat l’estat d’alarma. Així doncs fins al 31 de maig es mantindran, però a partir d’aquesta data, el futur de prop d’un milió de treballadors i treballadores serà absolutament fosc.

Els càlculs estimen que amb la finalitat de l’estat d’alarma i dels ERTO, un milió de treballadors i treballadores se sumaran a les llistes de l’atur durant els següents mesos. Una autèntica brutalitat sobre la qual el Govern no es pronuncia ni té cap pla.

Ni tan sols altres mesures d’ajudes econòmiques, com l’Ingrés Mínim Vital, deslligat en aquest cas de l’estat d’alarma, ha estat una mesura efectiva. A l’escassa ajuda econòmica (un complement per a arribar als 469 € garantits per a una persona adulta que viva sola, és a dir, el 50% del preu mitjà de lloguer en l’Estat espanyol) cal sumar la lentitud i els retards en la tramitació de les peticions.

I és que mentre la situació per a la classe treballadora és cada vegada més i més complicada, des de l’executiu continuen fent córrer els diners de les ajudes europees a les grans empreses de l’Ibex35. Unes ajudes que òbviament buscaran que paguem la classe treballadora, com ja va sol·licitar la Comissió Europea i va assentir la flamant ministra "comunista" de treball Yolanda Díaz.

Així doncs aquest 9 de maig pot concloure l’etapa de l’estat d’alarma i es produiran molts canvis en matèria de sanitat, mobilitat i ocupació. Però els més importants, els que afecten la vida de centenars de milers de famílies, tan sols sofriran efecte sobre el paper i en les rodes de premsa dels ministres i ministres "progressistes". El dret a l’habitatge, als subministraments bàsics i al lloc de treball, no van ser ni seran prioritat sota cap govern del Règim del 78.