|
Aquests dies l’article que hem publicat a Esquerra Diari sobre les declaracions de la diputada cupaire Eulàlia Reguant ha tingut molta interacció a les xarxes. Moltes discussions sobre la CUP, ERC i JxCat. També hi ha hagut altres missatges sense arguments, encara que els que menys.
Però d’entre tots destaca l’apel·lació a la unió dels que volen la independència per constituir la república catalana i després ja sortiran les diferències entre els partits d’esquerres i els de dretes. Aquesta idea ha estat molt repetida i mereix una reflexió més profunda. I això és el que vull fer.
L’independentisme simbòlic d’ERC i JxCat
En primer lloc, s’ha d’explicar per què si són partits independentistes, no actuen conjuntament per exercir la independència? Per què van impulsar conjuntament el referèndum de l’1O i el 27O van defugir de la república catalana que s’havia proclamat simbòlicament?
Hi ha molta gent que està emprenyada en la falta d’unitat del govern de Torra-Aragonès i en les llargues negociacions secretes entre ERC i JxCat que fan perillar la constitució d’un govern “independentista”. A més una gran part demana a la CUP que formi part d’aquesta “unitat”.
No obstant això, l’independentisme de Puigdemont i Junqueras és un independentisme especial. Volen pactar la separació amb les mateixes institucions que oprimeixen al poble català i no volen desobeir-les. Un oxímoron total. Això explica que la República catalana hagi durat 8 segons en el primer intent i que el 27O només hagi tingut un caràcter simbòlic.
Però el que no va tenir cap caràcter simbòlic va ser els dos milions de catalans que van votar l’1O i van posar el seu cos cridant “som gent de pau” davant de les càrregues policials; són els milions de treballadors i treballadores que van fer una gran vaga el 3O tot i que les direccions majoritàries de CCOO i UGT s’hi van oposar.
Davant d’aquesta situació, la meitat del govern de Puigdemont, amb ell al capdavant, va decidir exiliar-se a Brussel·les. I l’altra meitat, amb el lideratge de Junqueras en lloc de cridar a la resistència a un judici injust com va fer Pablo Hasél i defensar la República catalana, va decidir assistir als tribunals de l’Estat opressor i dir que la declaració del 27O no tenia efectes jurídics. Estaria bé que en parlessin amb els joves del 14O, el jovent precari i sense feina i els milers de ferits de l’1O.
Però la gran diferència que tenen ERC i JxCat és qui gestiona els milions de la Generalitat, qui negocia amb el govern central els negocis de les grans empreses catalanes. I per tant quina camarilla política se’n porta els diners cap a casa. Per aquests partits la lluita per la independència és “simbòlica”, és a dir, un discurs amb el qual poden sobreviure com a agents de la burgesia.
L’anti independentisme real de la burgesia catalana
En segon lloc, s’ha d’explicar el fet que la burgesia catalana no només no és independentista sinó que té tants lligams amb la burgesia espanyola i el poder de Madrid que és completament contrària a la idea d’independència i defensa el Règim del 78 amb el Rei al seu cap.
Les grans empreses amb seu a Catalunya estaven mirant amb molta preocupació tot el procés independentista català. Van deixar córrer en la mesura en què era molt costós aturar-lo i tractant de què el partit d’Artur Mas-Carles Puigdemont continués liderant-lo a veure si podien treure diners des de Madrid (la idea original de Mas amb el seu pacte fiscal).
Però els dies previs a l’1O tot començava a sortir-se dels límits suportables. La mobilització de milions per votar. I “pitjor encara”, la vaga general del 3O. Tot feia perillar l’entramat institucional. I quan el Rei va demanar ordre en el seu famós discurs del "A por ellos", totes les empreses catalanes van començar a treure el seu domicili fiscal del Principat. La Caixa entre els primers.
Mai la burgesia catalana ha estat independentista. Sempre ha fet servir el sentiment de catalanitat per fer l’històric “peix al cove” gràcies a la política de Jordi Pujol i Artur Mas. Això és el que volen reeditar JxCat i ERC amb un discurs “independentista”. Discurs que Madrid ni vol sentir.
Si el poble català vol realment exercir la seva sobirania i auto determinar-se en llibertat, haurà de trencar amb la burgesia catalana i els seus històrics representants polítics: ERC, JxCat, La Caixa, Gas Natural, etc. i etc. Fa quatre anys que la Generalitat i el Parlament marquen el pas en el mateix lloc i agenollats davant la repressió de Madrid. Quants anys més passaran?
La clau de l’eix esquerre obrera-dreta burgesa
Tots aquells que pensen honestament que l’eix esquerra-dreta no toca ara, perquè hem de buscar les coses que ens uneixen, estan cometent una errada important. L’eix esquerre de la classe treballadora versus dreta burgesa fa moltes dècades i segles que actua.
La gran burgesia catalana busca fer els seus negocis dins de l’entramat institucional del Règim del 78. Per això, Jordi Pujol i Convergència van votar a favor de la Constitució. La mateixa Constitució que obeeixen disciplinadament JxCat i ERC. Són respectuosos del Rei i la monarquia perquè saben que d’aquesta forma continuaran guanyant diners explotant a milions de treballadores.
Lluitar per acabar amb la Monarquia i aquest règim decrèpit és la forma amb la qual s’ha d’acabar amb els patiments del jovent (els millors formats i els més precaritzats), de milions de dones amb salaris baixos i una gran opressió, amb l’atur i la fallida de milers d’autònoms en aquests temps de Covid.
Per això, una república des de l’eix “esquerra-treballadores” és una república dels treballadors i les treballadores i el poble que busqui tenir relacions fraternals amb la resta de la classe obrera i pobles de la península en primer lloc. Per això, s’ha d’eixamplar la base amb tots els treballadors i pobles de l’Estat per enderrocar el règim i la monarquia i obrir assemblees constituents a tot l’estat que permetin exercir l’autodeterminació nacional d’aquells pobles que així ho vulguin. L’única forma per tractar de conformar una lliure i voluntària federació de nacions de tota la classe treballadora.
L’única forma d’instaurar una República burgesa és sobre la base de la derrota del moviment democràtic català. Una derrota així, enfortiria als enemics de la classe treballadora, a la burgesia espanyola i catalana que són ferms defensors de la monarquia i l’explotació de milions de treballadors i treballadores. Com pot un partit d’esquerra i anticapitalista lluitar a favor de l’eix dreta-burgès?
En síntesi, l’eix Esquerra-dreta fa dècades que actua i en aquests anys de processisme també. Junqueras i Puigdemont; Torra i Aragonès defensen la propietat privada de les empreses catalanes mentre milions de treballadors i petits autònoms són llençats al carrer i sense ingressos. És aquesta república la de l’esquerra independentista?
|
