http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
AJUSTOS
La lletra petita: la UE exigeix una reforma laboral per a retornar les ajudes covid
Jorge Remacha

Abans de desbloquejar els 140.000 milions en ajudes del fons Covid a l’Estat espanyol, la Comissió Europea recorda que el camí per a retornar-les és "una reforma integral i ambiciosa del mercat laboral", juntament amb canvis en les pensions i "unitat de mercat".

Ver online

Avança el termini perquè el govern espanyol present els plans de recuperació que desbloquejarien les ajudes europees del fons Covid. Al llarg d’aquests mesos s’han succeït diversos tocs d’atenció per part de la Comissió Europea per a recordar que aquests diners arriben per dalt i es retornen per baix, és a dir, les principals beneficiàries seran les grans fortunes i empreses de l’IBEX35 i es retornarà a base d’un espoli encara major de les classes populars.

A pesar que anteriorment la presidenta de la CE Ursula von der Leyden ja havia declarat que "Ens alegra que el govern espanyol comparteixi la nostra avaluació de la situació", per a assegurar-se que aquest pronòstic es compleix, no n’hi ha prou amb les declaracions tranquil·litzadores de les ministres d’Economia i Treball, Nadia Calviño i Yolanda Díaz, sinó que inclou un mínim d’exigències en matèria de reformes.

A un mes del termini per a presentar aquest pla de reformes amb el qual fer front a la devolució dels fons, la CE recorda que el mercat laboral, les pensions i la unitat de mercat són punts bàsics de les receptes a presentar per a desbloquejar els fons. Així, el vicepresident de la Comissió Europea Valdis Dombrovskis, declarava que "una reforma integral i ambiciosa del mercat laboral és la primera prioritat".

Les promeses incomplides d’Unidas Podem de derogar els aspectes més lesius de l’anterior reforma laboral, com els no-aplicaments de conveni, podrien veure’s enfilades en una nova reforma laboral, una que pretén extreure tot el necessari per a pagar el deute, restant-ho del poder adquisitiu de la classe treballadora, fins i tot sent pensionista. La CE exigeix un ajust i un calendari a l’altura dels 140.000 milions que es repartiran entre la burgesia espanyola i el govern més progressista de la història envia un missatge de tranquil·litat que no pot ser per a tothom.

D’una banda, aquesta reforma que hauria d’estar llesta en un mes, suposaria l’enèsim atac als drets laborals de les i els treballadors per a garantir, en un context de crisi econòmica i social postpandèmia, els guanys empresarials. I com a part d’això, atendre les necessitats de productivitat del mercat laboral actualment existents, per a garantir sigui com sigui la viabilitat empresarial en la situació de crisi històrica, amb una caiguda de l’11% del PIB en 2020.

Mentrestant, unes poques empreses de l’IBEX35 acaparen la majoria dels fons de la UE. Són aquestes empreses a les quals se’ls facilita el mecanisme dels ERTO solucionats amb les arques de l’Estat, mentre deixen a centenars de milers de famílies sense treball.

Així, els Estats s’estan embarcant en un nou cicle d’endeutament massiu, i gran part d’aquests paquets de crèdits i ajudes acabaran salvant a les multinacionals amb diners públics, mentre aquestes deixen al carrer a milions de treballadors. Per exemple, Endesa aspira a emportar-se fins a 19.000 milions d’Euros de les ajudes europees per al període postcovid, el 7,3% dels fons totals.

Rebaixar salaris i condicions és la recepta amb la qual el govern, com la resta de governs de la UE de diferent signe, volen oliar el rescat de les grans empreses, juntament amb una pluja de milions de diners públics que es convertiran en una pesada hipoteca per a les futures generacions.

Aquesta reforma podria ser l’excusa per a desempolsar els projectes de la denominada "Agenda Social" dels socials liberals del PSOE que figurava en el seu programa polític, com ara la "motxilla austríaca", que implica un fons que el mateix treballador s’aniria generant per a pagar-se el seu propi acomiadament. I, sens dubte, la reducció de les modalitats contractuals existents de cara a flexibilitzar, facilitar i abaratir encara més els acomiadaments en deixar els contractes indefinits en lletra morta.

Es convertiran la majoria en indefinits, això és cert, però de facto seran sempre temporals en reduir les indemnitzacions per acomiadament o ser sufragades pel mateix treballador. Això convertirà la precarització laboral i l’explotació màxima de les i els treballadors pels empresaris, encara més que en l’actualitat, en el principi bàsic de les relacions laborals.

Enfront de la passivitat de les burocràcies sindicals majoritàries, és necessari imposar-los el front únic exigint un calendari de mobilitzacions audaces, fortes i decidides. Solament aixecant un programa d’emergència i rescat social en favor de la classe treballadora i les classes populars.

Basant-se en un calendari de mobilitzacions al carrer, unificant els conflictes i impulsat sobre la base de l’organització d’assemblees en els barris, centres de treball i centres d’ensenyament que impulsi la lluita cap a una vaga general, es pot parar els atacs i plantejar la via cap a un govern de les treballadores i treballadors perquè la crisi la paguin els capitalistes.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic