Continua la particular disputa entre diferents membres i ex membres del Partit Popular (PP) entorn de la gestió a la caixa B del partit. La trama que tant l’Audiència Nacional com posteriorment el Tribunal Suprem han confirmat i han definit com una “dinàmica de corrupció institucional” dins de la formació conservadora.

Amb Bárcenas ja entre reixes i disposat a explicar-ho absolutament tot, això s’ha convertit en un salvi’s qui pugui, on com no podia ser d’una altra manera les acusacions es creuen i les responsabilitats es neguen o, com a molt, es reparteixen.

I és en aquest punt quan ha arribat el torn de M (punt) Rajoy, l’expresident del Govern i de J.M, és a dir José María Aznar, el que va ser líder del partit durant 14 anys dels 19 que va estar funcionant la maquinària de corrupció.

Tots dos acusats han declarat des del despatx de les seves cases i han sostingut la seva innocència. Rajoy, un dels més assenyalats per Bárcenas assegura que "No sé absolutament res [dels papers de Bárcenas]". Novament com va passar al judici de la “primera època” de la trama Gürtel, va haver-hi tensió entre l’anterior president del Govern i el lletrat de l’Associació d’Advocats Demòcrates per Europa (Adade), José Mariano Benítez de Lugo, "Ja li ho vaig dir en una altra ocasió, mai m’he ocupat d’assumptes econòmics al PP".

Però com negar és gratis, M (punt) Rajoy ha mantingut que durant la seva presidència del Comitè Executiu i en “quaranta anys com a militant del PP mai ningú m’ha acreditat cap caixa b”. I això que compta amb la sentència de l’Audiència i del Suprem corroborant els fets.

Tampoc va haver-hi sorpreses en la declaració davant els lletrats per part de J.M (segons apareix en els papers de Bárcenas). Amb un to més provocador, com li és característic, el líder del Partit Popular durant 14 anys i president del Govern del 1996 al 2004 ha negat conèixer l’existència de la caixa B ni aprovar complements salarials ni desviaments de fons.

Entre comentaris provocadors -Vostè és Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont?, va etzibar a l’advocat- l’en altre temps president del govern ha defensat la seva innocència i ha negat la major: res sobre la reforma de la seu de Gènova, res sobre els sobresous a l’expresident balear Jaume Matas i res sobre les acusacions de l’exdiputat Jaime Ignacio del Burgo, que li va assenyalar com el que va autoritzar pagaments de compensació econòmica de 24.000 euros a l’exconseller navarrès Calitxo Ayesa.

Així doncs sense novetats en el judici pels papers de Bárcenas, i igual que ja ho van fer Cospedal, Arenas o Álvarez-Cascos, els dos expresidents del Govern han negat qualsevol implicació en la trama de corrupció.

Però igual que a ningú el sorprèn la línia de defensa, tampoc ha de sorprendre la trama de corrupció del Partit Popular ni la que ha esquitxat a la resta de partits del Règim.

Tràfic d’influències, facilitadors, contractes públics a dit, falsificació d’informes tècnics, prevaricació, extorsió, sobrefacturación, frau a hisenda, finançament il·legal i comptabilitat B, sobresous en sobres, requalificació urbanística, suborns i regals, malversació de fons públics, enriquiment il·lícit, blanqueig de capitals, són algunes de les pràctiques dels personers de l’Estat i la classe a la qual representen.

Així, l’Estat és un botí de l’un o l’altre sector de la burgesia, de la mà del partit del règim que respongui millor als seus interessos. Dit d’una altra manera, el personal polític de torn està al servei dels empresaris o banquers amics del seu partit i en general, dels negocis comuns de la burgesia de conjunt. Això sí, una amistat molt lucrativa, que garanteix una posició econòmica privilegiada.

Si tots els alts els funcionaris de l’Estat com a jutges, policies i militars i els representants polítics cobressin el salari mitjà, s’acabarien part dels privilegis per a la casta al servei de grans empresaris i banquers.