|
Foto: Xavier Anzano
Les últimes dades del Consell General del Poder Judicial assenyalen que entre
abril i desembre de 2020 van ser executats 14.249 desnonaments per
impagament de les rendes de lloguer, sent la majoria habitatges llogats
mentre existeixin habitatges buits amb objectius especulatius.
Fa setmanes he tornat a cercar pis davant la impossibilitat d’enfrontar els
pagaments.
Vaig intentar lluitar contra la gentrificació fa un parell d’anys amb l’augment de
lloguers exagerats al barri de Gràcia Nova.
Viure de lloguer a Barcelona gairebé és una batalla perduda per famílies amb
un únic sou.
Nascuda a Gràcia, independitzada sense contracte fix, mare per voluntat
pròpia i sense el suport del progenitor, amb estudis universitaris, després
de complir amb les obligacions de llogatera durant vint-i-cinc anys amb el mateix
propietari. Fa dos anys no em va renovar el contracte de lloguer. Tinc contracte
indefinit, hauria de ser considerada bona llogatera.
Filla menor escolaritzada i em veig expulsada del meu Districte natal.
Ara després del confinament me n’adono que he perdut poder adquisitiu, he
perdut benestar en les condicions d’habitabilitat i pago molt més que mai,
proporcionalment més del 40% dels meus ingressos.
Fa més de vint anys que estic registrada al Consorci d’Habitatge de BCN
intentant accedir a una llar digna.
Manca de polítiques d’habitatge dignes dins d’un Marc Europeu de referència,
considero que caldria gravar més les propietats verticals i exigir un
manteniment als propietaris.
Denuncio categòricament que cal evitar l’especulació dins del mercat
immobiliari per part dels nostres governants donat que l’habitatge és un dret
inherent a les persones.
|
