Una llei que "contingui les pujades dels preus dels lloguers". En això està encara el Govern "més progre" de la història. Un drama que afecta a milions de persones en tot l’Estat espanyol des de molt abans que irrompés la crisi de la pandèmia i ho empobrís tot encara més per a les famílies.

La nova proposta del ministre José Luís Ábalos per a la futura llei d’habitatge no es diferencia ni un mil·limetre del que ha estat tot el rescat a les grans empreses i multinacionals durant els primers i pitjors mesos de la Covid, en aquest cas bonificant als propietaris i grans tenidors d’immobles si aquests accepten rebaixar un 10% el preu del lloguer.

La mesura que s’aplicaria en zones de major tensió, tindria un periòde de tres anys i podria arribar a bonificacions de fins el 90% per al propietari. Quelcom que recorda molt als ERTO per a les empreses i els grans capitalistes. Tant nombre d’operaris tanta bonificació per a salvar els beneficis.

Però i els treballadors i treballadores que? A casa i a cobrar el 70 o el 50% del seu salari, això en cas de que arribi. I, per suposat, el drama es major si una unitat familiar te més d’un membre en ERTO o a l’atur i sense cobrar cap prestació. De que serveix aquesta mesura llavors, sino és per seguir beneficiant als grans tenidors i fons voltors, lligats molts d’ells al poder polític.

I és que més que "progre", el Govern de Sánchez i Iglesias sembla el "Càritas de luxe" per rics i capitalistes.

No obstant, des de Unidas Podemos no estan d’acord amb la proposta d’Ábalos i assenyalen que "l’oferta del PSOE consisteix a dedicar recursos públics a assumir, per part de tots els contribuents, les rebaixes en la renda que realitzi qui tingui un habitatge en lloguer”. Cert, però que proposa la formació de Pablo Iglesias?

Unidas Podemos proposa congelar els lloguers que estiguin per sota dels preus mitjans i rebaixar fins a aquest mateix punt els que estan per sobre. No obstant, aquesta proposta es basa també sobre l’index de referència i que te en compte les pujades dels últims anys. Només a Barcelona i en els últims cinc anys, la pujada dels lloguers ha superat el 40%.

De res serveix conglear els preus si no va acompanyat de mesures urgents a les families. En aquest sentit, l’Ingrés Mínim Vital, una de les mesures estrella del govern del PSOE-UP no només és insuficient tant per la quantia com per la gent que podria beneficiar-se d’aquest, sinó que no està arribant a les pròpies llars.

I el drama no es queda aquí, ja que amb els preus actuals que pretén congelar Unidas Podemos, només 2 de cada 4 joves menors de 34 anys poden permetre’s el "luxe" d’independitzar-se, a costa, això si, del 60% dels seus ingressos.

Tant és així que, amb propostes com les de Ábalos, però també les de Unidas Podemos, les quals, obviament, no van en direcció a protegir a la classe treballadora, milers de families i sectors populars es continuaran veient en una situació d’indefensió enfront l’amenaça que suposen els desnonaments. Una de les principals preocupacions relatives a l’habitatge per a milions.

Per això, des de la primera cita d’aquest article que diu que s’han de contenir els preus dels lloguer és tot un brindis al sol de prestidigitadors profesionals dels discursos. Per a resoldre el problema de l’habitatge no es pot confiar ni amb els social-democrates del PSOE ni tampoc amb el neo-reformisme de Unidas Podemos que preten arribar fins on no sigui molest per als grans tenidors i lobbies capitalistes.

En lloc d’aquestes il·lusions discursives, és necessari en primer lloc una esquerra que es proposi acabar amb l’especulació dels grans fons d’inversió, els grans propietaris i la banca, alhora que s’impulsa un parc d’habitatge social a preus baixos d’acord amb les necessitats socials. I juntament amb això, es necessaria també la paralització total dels desnonaments que es viuen a diari, així com també la prohibició de les reduccions salarials i la prohibició dels acomiadaments.

Per assolir tot això, a més, és important impulsar un impost extraordinari a les grans fortunes, les mateixes que no han deixat de generar i incrementar la seva riquesa durant la crisi. Això permetria finançar de manera immediata aquestes mesures d’emergència. Mesures perquè l’habitatge sigui realment un dret per a tots i no un negoci per a uns pocs capitalistes.