http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
REFORMA LABORAL
Yolanda Díaz convoca la taula per a no derogar ni de broma la reforma laboral
Clara Mallo
Madrid | @ClaraMallo

L’encara ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha convocat per al 17 de març la denominada taula per a la modernització del mercat de treball. Díaz ha afirmat que entre els objectius de la taula està abordar la "derogació" de la reforma laboral. Una impostura que, com amb altres mesures promeses pel Govern "progressista", quedarà en foc d’encenalls.

Ver online

En matèria de treball, dues han estat les grans promeses que l’actual Govern, i especialment Unides Podem amb la direcció del Ministeri de Treball, han posat al capdavant. D’una banda la “Llei Rider” i per un altre la tan demandada derogació de la reforma laboral.

Respecte a la “Llei Rider”, la setmana passada vam poder conèixer el resultat. Els treballadors de les plataformes digitals porten anys lluitant enfront d’una situació d’absoluta precarietat laboral com a falsos autònoms. Organitzacions com Riders x Drets venien denunciant que els diferents esborranys presentats deixaven fora algunes de les més importants reivindicacions, en concret: que la llei inclogui a tots els treballadors de plataformes digitals, no sols als riders, i que no quedi en mans de les pròpies empreses la tasca de regularitzar als seus treballadors, cosa que permetrà que allarguin el màxim possible aquesta situació i implicarà acomiadaments.

Després de la presentació del text definitiu, la plataforma de Riders x Drets denunciava que “Aquesta llei es queda molt curta ja que ha estat enfocada únicament en els riders. A Espanya hi ha gairebé 500.000 falsos autònoms pels quals continuarem lluitant perquè no es vulnerin els drets laborals.” Aquestes declaracions xocaven amb el discurs de la ministra que presentava a so de bombo i platerets la llei assenyalant-la com a “pionera”.

Aquesta llei, sens dubte, suposa un avanç respecte a l’absoluta situació de precarietat de la qual es parteix en alguns sectors laborals, i és fruit de molts anys de lluita, però al mateix temps, “es queda molt curta” si pensem en totes les reivindicacions que han quedat fora.

Et pot interessar: La “Llei Rider” del govern que deixa sense regularitzar a gairebé mig milió de falsos autònoms

Respecte a l’altra “reforma estrella”, la laboral, el dimecres 17 comença el gruix de les negociacions. Yolanda Díaz, actual ministra de treball, va aprofitar la roda de premsa en la qual presentava la “Llei Rider” per a anunciar que convoca la taula per a la modernització del mercat de treball l’objectiu del qual és "derogar la reforma laboral", segons paraules de la ministra. Però com “de la dita al fet hi ha un tros”, hem de prendre les paraules de la ministra amb cautela, i sobretot guiar-nos pels fets, més que per les paraules.

La veritat és que el Govern de coalició PSOE-UP va tenir la seva arrencada amb una sèrie de promeses, entre les quals es trobava la derogació de la reforma laboral. I van ser els socis morats els que més es van jugar a aquesta carta.

La reforma laboral va ser una de les trames principals al principi d’aquesta legislatura. El primer acord de govern incloïa la promesa -la primera d’una llarga llista que serien incomplides-, de derogar aquesta reforma. No obstant això, als pocs dies d’aquest acord el PSOE va deixar clar que no era possible derogar-la. Després va arribar la mateixa afirmació per part de tots dos socis de govern. Aquí van començar a parlar d’acabar amb “els aspectes més lesius” d’aquesta, els quals van deixar refredar en un calaix durant més d’un any. Al nadal, el govern va presentar a la Unió Europea un pla de contrareformes estructurals imprescindibles per a complir la condicionalitat dels fons europeus anti Covid. Implicava una nova volta de rosca a la reforma laboral, però en aquest cas sota un discurs progressista. Ara Yolanda Díaz afirma que derogarà la reforma laboral, i això sembla que sortirà com a resultat d’una taula de diàleg amb els representant dels agents socials, en concret: CCOO, UGT, CEOE i CEPYME. Quin embolic...

Anem desgranant una mica aquest garbull. Ara com ara queda clar que l’objecte de la taula no serà derogar (plenament) la reforma laboral. El que està a debat és quins aspectes poden tocar-se d’aquesta. Així, la ministra ja ha deixat entreveure cap a on apuntaran els esforços del ministeri que està al seu càrrec. En concret cap al denominat primer bloc, que aborda qüestions com la negociació col·lectiva, les clàusules de despengi salarial i la subcontractació empresarial. Un bloc sobre el qual pel que sembla ja s’havien produït importants avanços (secrets) “abans de la pandèmia” segons ha indicat Díez. És possible que acabar amb les subcontractacions i les no-aplicacions de conveni -uns de les grans avanços de la patronal al 2012- sigui la voluntat del ministeri, però presentar-la com alguna cosa que es pot aconseguir negociant amb la patronal i les direccions dels grans sindicats, només pot fer-se si tens els peus molt lluny de la terra.

Pasa el mateix que amb la “Llei Rider”, la ministra, o en aquest cas el seu successor o successora al capdavant d’aquest ministeri -cal recordar que quan la ministra va presentar la convocatòria de la taula de diàleg social no tenia al cap que hauria de deixar aquest ministeri després de la decisió de Pablo Iglesias de presentar-se com a candidat a la presidència de la Comunitat de Madrid- pretendrà fer creure que qualsevol mínim avanç sigui un regal acordat amb la patronal, no obstant això, qualsevol conquesta és fruit de la lluita.

La veritat és que la reforma laboral que fa 9 anys va decretar el PP de Rajoy, va ser un dels grans atacs al conjunt dels treballadors que va permetre avançar amb passes de gegant cap a la precarització del mercat laboral. Un gran èxit de la patronal que va aconseguir gràcies a l’enorme rol de contenció que van jugar les burocràcies sindicals en el període post 2008 en el qual molts treballadors van barallar per tirar a baix aquest atac.

Per a poder tirar a baix la reforma laboral no n’hi ha prou amb incorporar-ho a un discurs, ni tampoc s’aconsegueix negociant en un despatx amb la patronal i burocràcies sindicals.

Serà necessari promoure una veritable organització i un pla de lluita sostingut amb la mobilització. Començant per l’exigència a les centrals sindicals que trenquin veritablement la seva submissió al govern i barallant en els centres de treball, al costat del sindicalisme alternatiu, per posar en marxa de manera unitària una campanya i un pla de lluita fins a la derogació de les reformes i incorporant demandes d’altres sectors que vénen protagonitzant una resistència als atacs i el govern com són el moviment de dones, els immigrants i la joventut.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic