Publicat originalment en Révolution Permanente

Igual que tota la gestió de la crisi sanitària en l’últim any, el llançament de la campanya de vacunació ha catastròfic i s’ha retardat molt. Davant la falta de personal degut a les successives retallades pressupostàries als hospitals, més i més sobrecarregats des de l’inici de la crisi, els sanitaris van haver de recórrer al sistema D: sol·licitar cuidadors jubilats i de la sanitat privada com a reforç, de la mateixa manera que al principi de la pandèmia ho havien estat els estudiants de medicina, pagats a un euro.

El diari Libération ha informat que en Garches el personal sanitari porta gairebé dos mesos esperant que se li pagui. Els treballadors de l’hospital anomenats a la primera línia per a vacunar conten que les autoritats sanitàries i l’ajuntament els donen llargues quan reclamen una remuneració: «cada vegada que cridem a algú, sempre ens reenvien a l’oficina del costat, o ens diuen que manem un correu electrònic», resumeix per a Libération Véronique (nom fictici), una infermera jubilada que participa en la campanya de vacunació.

El menyspreu del govern pels treballadors en primera línia segueix ja no desbordant, sinó sobrepassant cada vegada més els límits de la desconsideració i la insolència cap a aquests treballadors essencials per a la societat com ha demostrat explícitament la crisi.

Si ahir els successius governs van tancar hospitals, serveis i places, imposant l’austeritat en els serveis públics, sempre amb una lògica lucrativa i per a obtenir beneficis, avui els treballadors dels hospitals mantenen amb prou feines el ritme, en centres sovint sobrecarregats, i a vegades ni tan sols se’ls paga pel seu treball.

Es tracta d’una situació inacceptable, que reflecteix la consideració del govern cap a aquests treballadors essencials, que sovint són sectors altament feminitzats i precaris, que s’organitzen cada vegada més com una fàbrica de beneficis, per sobre de la salut de totes i tots.

Aquest nou escàndol per part del Govern torna a posar de manifest les seves prioritats enmig d’una pandèmia mundial, enfront dels sanitaris als quals abans cridava demagògicament «herois de la pàtria». Com va recordar Marie-Pierre Martin, professional de la salut i membre del col·lectiu Inter-Urgències, en una entrevista concedida a Révolution Permanente: «Hi ha una diferència entre voler i poder vacunar-se».

En efecte, és molt complicat des del punt de vista logístic poder vacunar a tot el personal, tenint en compte el període de recuperació després de la injecció de les dosis, perquè els ja escassos membres personal no poden prescindir de treballadors durant dos dies. D’altra banda, a causa de la falta de dosi i a la sobrecàrrega de treball dels sanitaris per la falta de mà d’obra, sovint és difícil que es prenguin els seus dies lliures per a vacunar-se.

Mentre que el govern ha optat per no tornar a confinar i confia únicament en la vacunació per a detenir l’epidèmia, una vegada més, assistim a una nova onada de menyspreu cap als cuidadors, als quals es presenta com si no s’esforcessin prou a vacunar-se a pesar que porten gairebé un any en primera línia del virus.

Per aquestes raons, és més necessari que mai exigir inversions massives en els serveis públics, i en particular als hospitals, però també centralitzar tot el sector sanitari privat, perquè aquest servei públic essencial sigui públic, gratuït i accessible a totes i tots.

Si és evident recordar la urgència de la contractació de personal, i dels mitjans materials, també convé subratllar la importància de la reivindicació que els hospitals i la gestió de la crisi es realitzin sota el control dels propis treballadors sanitaris, en conjunt amb els usuaris, que saben millor que ningú el que necessiten i quines són les seves prioritats, que són la nostra salut i la nostra vida, i no els seus beneficis.

Enfront de la catastròfica gestió del govern, que s’ha reflectit una vegada més en la campanya de vacunació, hem d’exigir transparència sobre aquestes, que siguin accessibles a totes i tots i, especialment, la supressió de les patents.

La setmana passada, el govern es va atrevir a dir que la lentitud del personal era la que frenava les campanyes de vacunació, buscant assenyalar amb el dit a un culpable i culpabilitzar als sanitaris.

Com ha demostrat la crisi, els treballadors de la sanitat juguen un paper central en la societat, més enllà d’aplaudir-los com en el primer confinament, hem de lluitar al costat d’ells, aquestes mans essencials de la societat, contra aquest govern criminal al servei de la patronal, que pretén fer-nos pagar els plats trencats d’una crisi de la qual són responsables i lucrar-se amb les nostres vides.