La moratòria de deutes hipotecaris i de pagaments que va implementar el Govern del PSOE i Unides Podem per a, suposadament, impedir els desnonaments per la crisi de la pandèmia fins almenys 2024, contrasta amb les més de 16.000 famílies que han estat desnonades durant aquests mesos de pandèmia.

El “escut social per a no deixar a ningú enrere en aquesta crisi” que reivindicava Pablo Iglesias per a justificar un acord de govern amb el PSOE, no ha estat tal, com de fet ja assenyalava la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca): "La moratòria no va cobrir a tothom, només als casos més sagnants".

La plataforma va desmentir que estiguessin suspesos tots els desnonaments, tan sols la part directament per la pandèmia. Aquests dies justament vèiem casos com el desnonament d’una mare i les seves dues filles de tres i cinc anys a Barcelona, on governa el també “progressista” ajuntament d’Ada Colau.

Les últimes dades del Consell General del Poder Judicial assenyalen que entre abril i desembre de 2020 van ser executats 14.249 desnonaments per impagament de les rendes de lloguer, sent la majoria habitatges llogats, i 4.523 per execució d’hipoteques.

Desnonaments que en la majoria són primers habitatges i que llançaria la xifra de més de 16.000 famílies o grups de convivència afectats.

Mentrestant, les demandes presentades pels bancs per a reclamar el lliurament d’habitatges de persones que no estan podent afrontar els pagaments ja es va situar en 9.407 aquest 2020, dos mil més que en 2019, si bé encara lluny de les 40.000 dels anys 2014 o 2015. Tanmateix, el ritme s’està accelerant.

A això se suma que les moratòries de pagament de quotes i interessos concedides per bancs com Santander, Caixa Bank o el BBVA a persones hipotecades estan començant a caducar aquest mes de març. Això suposa que 75.000 famílies es trobarien en risc de no poder afrontar les quotes.

No es pot permetre que es continuïn fent execucions de famílies vulnerables en plena pandèmia i sense cap alternativa residencial, mentre existeixin habitatges buits amb objectius especulatius. El mateix que els interessos d’una banca privada que s’ha enriquit amb l’especulació i l’endeutament de milions de persones que ara segueixen esclavitzades a les seves hipoteques i pagaments d’interessos.