|
Imatge de victorcabophoto
ED: Clara, explica si et plau als lectors d’Esquerra Diari els motius pels quals feu la vaga sanitària del 10M?
Clara: Fa molt de temps que les treballadores de la sanitat intentem fer una vaga que englobi a totes, no només als metges, o infermeres, les auxiliars, sinó totes a l’hora. Les últimes vagues que s’havien fet eren unes vagues molt concretes. Molts corporativistes de certs sectors. I ara hem aconseguit una vaga de tot el sector sanitari que comença avui 10 de març amb aquesta concentració i la vaga general, però després hi haurà aturades indefinides tots els dilluns.
I els que es busca, a més de peticions concretes, és el de sempre: denunciar que la sanitat està molt privatitzada i creiem que hauria de ser un dret públic 100% i que tothom hi tingui accés. Després que portem retallades des del 2010 d ‘una manera brutal i que això precaritza tant els contractes com l’atenció a la població.
Després que portem retallades des del 2010 d ‘una manera brutal i que això precaritza tant els contractes com l’atenció a la població.
Estem atenent a moltíssima més població del que toca. Jo sóc metge de família i les ràtios d’atenció no haurien de superar les 1300-1400 persones, però atenem més de 1800. I a més a més hi ha baixes laborals que no es cobreixen, les jubilacions tampoc i si t’agafes vacances ningú et substitueix, tampoc.
és tant important que netegin la consulta la treballadora de la neteja, com que l’auxiliar et proveeixi el material. Jo sóc metge i no puc treballar sense el meu equip, és impossible.
Fa molts anys que arrosseguem aquesta situació i encara continua. Hi ha certa tendència a pensar que no n’hi ha metges. Però en veritat molts metges que se’n van a l’estranger o molts residents d’atenció primària que acaben quart any, que són els que conec jo, estan esgotats. Hi ha moltes baixes per ansietat, per depressió. La gent vol descansar perquè ens esgoten de tal manera i no veiem un futur possible amb una vida saludable dins de la sanitat.
ED: Quina és la situació laboral a la sanitat? Hi ha molta precarietat?
Clara: Sí, sí. Les infermeres estan en una precarització brutal, tenen contractes de dies, de mes. Com pot agafar-te vacances o fer conciliació laboral-familiar? I en especial entre les dones, ja que són la gran majoria de les treballadores. I això s’arrossega des de fa molt de temps.
ED: Sembla que hi són tots els sindicats o gairebé tots, oi?
Clara: Ja, no estan tots. Per exemple, Metges per Catalunya no hi és. Vull dir que no tots els sindicats han donat suport a aquesta vaga. Hi ha interessos diferents. I aquesta vaga pretenia ser una vaga de tot el sector. Però el que és molt important és que no hi hagi diferències entres les treballadores. Perquè al final hi ha unes jerarquies molt fortes i les tasques són les mateixes i són essencials.
L’ICS el que està fent és posar paraules boniques, però al final l’ICS està permetent que es privatitzi la sanitat pública.
Vull dir, és tant important que netegin la consulta la treballadora de la neteja, com que l’auxiliar et proveeixi el material. Jo sóc metge i no puc treballar sense el meu equip, és impossible. O les administratives per exemple, fan una feina vocacional d’atendre a tothom en el taulell. Elles són les que fan el cribratge de les persones que s’han d’atendre, si és urgent o no, a quin servei ha d’anar. I això és una feina essencial a la sanitat. I no està valorada. El seu sou és inferior, les seves condicions són pitjors...
ED: Què diu l’ICS o l’autoritat sanitària al respecte?
Clara: l’ICS sembla que no s’adona de l’enorme sobrecàrrega que portem i n’hauria de preocupar-se. S’hauria de potenciar a les universitats l’atenció primària que és el més important de sanitat pública ara mateix. L’ICS el que està fent és posar paraules boniques, però al final l’ICS està permetent que es privatitzi la sanitat pública. I no està cuidant que la formació dels metges dels MIRs sigui en prou del futur. Que la gent surti de la formació amb ganes d’aportar per la sanitat pública, de donar el seu temps, perquè si no ho estem fent malament.
ED: Suposo que coneixes el projecte anomenat la Llei Aragonés que vol ampliar l’espai de les empreses privades dins de l’àmbit públic, oi?
Clara: Aquest és el gran drama del nostre sistema econòmic, el capitalisme. Que tots els serveis públics es vagin terciaritzant amb l’objectiu de ser eficient. Eficiència Quina paraula! Això és d’una manera encoberta destrossar els serveis públics. Perquè hi ha un elitisme molt gran, una corrupció brutal. Allà on treballo, a l’hospital hi ha un sector privat i un sector públic i hi ha moltes irregularitats, moltes...
ED: A quin centre treballes?
Clara: Jo treballo al CAP de Sant Celoni. Fa cinc o sis anys que vaig començar la residència. I formo part d’un col·lectiu que és diu “La capçalera” que som metges residents i que ens hem ajuntat per afinitat política. Per mi és com el meu grup. Aquest i “Rebel·lió primària” que també és un col·lectiu de persones treballadores de la sanitat que defensa l’atenció primària que és el meu àmbit. I realment, jo penso, que l’atenció primària és el pilar del sistema sanitari. I que és una vergonya que l’Estat no estigui dedicant el 25% del pressupost que seria el mínim que s’hauria de dedicar-hi. Actualment només és un 16%. Si no tens un metge de família que sigui capaç d’atendre’t què esperem del sistema sanitari.
|
