Pablo Castilla, jove de 21 anys i militant de l’organització juvenil Contracorrent, qüestiona les negociacions de la CUP per a donar suport a la investidura dels qui són responsables de la repressió policial de les manifestacions d’aquests dies.
Aquest cap de setmana el Consell Polític de la CUP debatrà la posició de l’organització davant la pròxima investidura del govern de la Generalitat. Unes negociacions que es produeixen al mateix temps que milers de joves han sortit als carrers de Barcelona i altres ciutats catalanes arran de l’empresonament del raper Pablo Hasél.
En els 8 dies de protestes, que seguiran aquest dissabte en una previsiblement massiva manifestació contra la repressió, la monarquia, els desnonaments i per la derogació de la reforma laboral, els Mossos d’Esquadra del govern d’ERC i JxCat han estat els responsables de brutals càrregues policials i més de 150 detencions, una de les quals ha acabat amb un jove a la presó preventiva sense fiança.
"Hem de convertir la ràbia en organització i en revolució. Cal un altre 15M, però aquesta vegada no ens enganyen com va fer Podem."#HaselLibertadpic.twitter.com/aVLKD4onJU
En una estrevista al programa Planta Baixa de TV3 un jove d’aquesta generació, els quals es vénen mobilitzant diàriament des de fa més d’una setmana, ho va dir clarament, “molts joves, penso que poden mirar a la CUP com una referència per a buscar una alternativa política i ara mateix estan debatent en el Parlament la investidura. Jo no crec que tota aquesta joventut que està sortint al carrer i està sent reprimida per la policia, entengués que la CUP donés suport a ERC o JxCat al Parlament”.
Pablo estudia a la UPF i és fill d’una família treballadora del Prat, un perfil compartit amb molts dels joves de la generació Z que avui surten als carrers. Milita a l’agrupació juvenil Contracorrent i el CRT, i des d’aquí, estan tractant d’impulsar un moviment amb altres organitzacions estudiantils per a convertir tota aquesta ràbia en organització, mitjançant assemblees en instituts i facultats.
Però la desconfiança amb els partits de l’establishment català o aquells, com Podemos, que avui són part del govern central amb el PSOE, és una cosa que comença a créixer entre els més joves. L’altíssima abstenció de les eleccions catalanes, de gairebé un 50%, és una bona mostra d’això.
El paper dels partits processistes davant la protesta social no és nou. Ho vam veure també quan, al costat de la Policia Nacional i el ministre de l’Interior Gran Marlaska, es van posar al capdavant de la repressió contra les manifestacions de la generació 14-O que va sortir a protestar contra la sentència del judici del procés en 2018.
Són els mateixos que vénen gestionant la pandèmia, al costat del govern “progressista”, sense tocar ni un pèl als lobbies de la sanitat privada ni a les grans fortunes, sense reforçar la sanitat pública després de dècades de retallades, i deixant que la crisi econòmica sigui descarregada sobre la joventut i la classe treballadora.
A més el paper del govern de Sánchez i Iglesias respecte a la monarquia ha estat el de blindar la seva impunitat, posar catifa vermella al retir daurat de l’emèrit i, en el cas de Barcelona amb l’alcaldia de Colau, la defensa de la institució sempre que s’ha vist en un compromís.
La CUP negocia el seu suport a la investidura dels qui avui reprimeixen les manifestacions
Per això, que la CUP, que va aconseguir 9 diputats i diputades el passat 14F, estigui desplegant un full de ruta basat en la cerca de l’acord amb els partits independentistes l’allunya cada vegada més d’aquesta generació que podria generar el pròxim “no ens representen”.
Dolors Sabater ja va deixar clar en campanya, com també Carles Riera, que estaven disposats a ingressar en el pròxim govern. L’últim Consell Polític de la CUP va votar en contra d’aquesta opció, però sembla que la insistència del sector a favor d’aquesta posiblidad, encapçalat per Poble Lliure, ha fet que el debat es reobri.
L’opció intermèdia que es remena, per a poder acordar un vot que permeti la investidura d’un nou executiu d’ERC amb JxCat, és que se’ls cedeixi la presidència del Parlament. Un autèntic tripijoc de càrrecs a canvi de recolzar a l’enèsim govern processista, o post-processista, que continuarà mantenint allò essencial de les seves polítiques anti-socials i repressives.
Altres grups com Anticapitalistes han entrat des de fora en el debat. Laia Facet escrivia aquesta setmana a Público posicionant-se en contra d’una entrada en un govern d’ERC i JxCat -no tant si la coalició era amb ERC i Comuns, quelcom impossible amb els actuals resultats- però mostrant-se partidària que la CUP faci valer la seva clau en la governabilitat per a aconseguir algun tipus d’acord de legislatura amb aquests mateixos partits.
La incipient emergència d’una nova joventut indignada pot estar preanunciant una nova crisi de representació. Si aquesta es dóna amb una esquerra que continua actuant de furgó de cua dels partits capitalistes -sigui el PSOE a la resta de l’Estat, o ERC i JxCat aquí- , bé co-governant o sent els seus socis parlamentaris, l’extrema dreta ho tindrà més fàcil per a intentar capitalitzar-la, com ja comença a fer inicialment i ho hem vist amb els resultats de Vox en municipis i barris obrers i entre la joventut.
El crit d’atenció de Pablo, parlant com el que és, un d’aquests joves que van començar a participar en política o mobilitzar-se quan el desprestigi del Podemos nascut del 15M o el processisme en retirada després de la seva claudicació en 2017, mostra com la necessitat d’una altra esquerra és cada vegada més urgent. Una esquerra que es planti, que sigui totalment independent dels partits de l’establihsment, lluiti per mesures que facin pagar la crisi als capitalistes i, al costat de la classe treballadora, tombin a aquest règim i la seva monarquia.
