Després d’un any de pandèmia el jovent surt al carrer a reclamar. El disparador ha estat l’empresonament del raper Pablo Hasél. El seu delicte ha estat dir que els Borbons són uns lladres. A l’Estat espanyol no hi ha llibertat d’expressió. Tenim al raper Valtònic que ha evitat la presó exiliant-se a Bèlgica, el judici a Cassandra pels tuits de Carrero Blanco. O el caso del cantant Strawberry que va estar pendent durant cinc anys, també per la lletra de les seves cançons.

Però l’empresonament de Hasél és només el disparador. El jovent fa molts anys que pateix amb un atur estratosfèric que arriba al 40%, una precarietat que supera de llarg la mitjana europea. A més fa molts mesos que no pot sortir de festa i ha de sentir com és criminalitzat des dels mitjans de comunicació. Una situació asfixiant que també es fa sentir en aquestes mobilitzacions. I a més pals de la policia.

Portem una setmana de mobilitzacions, totes reprimides pels Mossos d’Esquadra. I a la primera mobilització una noia de dinou anys va perdre un ull. Ja és la novena víctima dels Mossos que perd un ull. Els tertulians posen el crit en el cel perquè la porta del Palau de la música s’ha trencat quan la mobilització era molt lluny del lloc, a la Plaça Catalunya. Però de l’ull de la noia ja s’han oblidat.

La funció real de la Policia és reprimir la protesta social i els piquets de les vagues obreres, és espiar als militants polítics i socials i defensar la propietat privada i les institucions reaccionàries del Règim del 78. Per fer això té la protecció del Poder judicial i els mitjans de comunicació. Les forces d’“in”seguretat social són un dels fonaments del poder capitalista. Per això, no és possible “reformar” qualsevol dels cossos policials.

La CUP va posar al centre de l’escena la necessitat de modificar el “model policial”. L’esquerra independentista porta molt de temps patint la repressió dels Mossos i a més la Generalitat catalana de Torra i Aragonès forma part de les acusacions contra militants i dirigents de l’esquerra independentista i dels moviments socials. Els CDRs estan demanant la dissolució de la part més salvatge dels Mossos que són les BRIMOs com també ho assenyalen els Anticapitalistes.

També s’està demanant una investigació per depurar les responsabilitats de la repressió a tot el moviment i de la pèrdua de l’ull d’una manifestant. Els Mossos van fer un ús terrible de les bales de FOAM al llarg de les dues primeres jornades. Ús que va anar minvant en les posteriors. Però el dany que fa a la gent és tan gran que també es demana és la prohibició dels projectils de FOAM.

Tot això són passes per defensar el dret de manifestació. Però si la institució encarregada de la repressió continua en peu de res ens servirà dissoldre les BRIMO perquè tornaren a fer-ne un altre, poden prohibir les bales de FOAM, però buscaran un altre “eina” per reprimir-nos. I si troben que un o dos mossos són responsables dels fets més polèmics, com a màxim els hi canviaren el lloc de feina.

Ni Esquerra Republicana, ni Junts per Catalunya deixaran de reprimir al jovent. Prova d’això, és que la Generalitat, que exerceix d’acusació particular, li demana a Marcel Vivet una pena de cinc anys i nou mesos de presó per la manifestació contra la JUSAPOL. La dissolució de les forces de repressió només es podrà aconseguir amb un gran moviment de treballadors, el jovent i les dones i el poble pobre contra els representants de la burgesia catalana al Govern i de la burgesia espanyola al Gobierno central de Sánchez i Iglesias.

Per això, la CUP ha de trencar les negociacions amb Esquerra i Junts i impulsar un gran moviment antirepressiu. Tots els diputats electes de la CUP han de posar-se al capdavant de les manifestacions per la llibertat de Pablo Hasél.

Les organitzacions estudiantils i juvenils han de promoure assemblees en tots els centres d’estudi per a construir des de baix un gran moviment contra la repressió, el règim i la Corona.

Els sindicats i els comitès d’empresa combatius han d’impulsar assemblees i reunions als llocs de feina per defensar al jovent i la llibertat d’expressió amb vagues i manifestacions massives. Hem d’aprofitar que el jovent torna a sortir al carrer per guanyar embranzida.