Després del skock de la Primera Onada molts professionals sanitaris van començar a denunciar la veritable situació en la qual es trobava la sanitat pública. Una situació que va enfrontar a les i els treballadors de primera línia a un virus letal amb molt pocs recursos. Recordem que a penes els primers dies en què va esclatar la crisi sanitària, els hospitals es van quedar sense EPIs, vèiem a infermers, metges i altres professionals fabricant els seus propis equips de protecció amb bosses d’escombraries. Però més greu va ser veure com setmanes després seguia el desproveïment dels materials sanitaris més bàsics sense que es prenguessin les mesures necessàries per a resoldre aquesta situació. Més quan els recursos de la sanitat privada van continuar intactes.

Després els EPIs van arribar però el col·lapse hospitalari i la falta de recursos segueix patent. María, treballadora de l’Hospital Gregorio Marañón a Madrid explica com és la situació actual: “Tot el servei de neteja està esgotat perquè aquesta Tercera Onada està sent brutal, gairebé pitjor que la primera de març de 2020. Tenim moltíssima càrrega de treball, la falta de personal és palès, hi ha moltes baixes associades a la sobrecàrrega de treball que triguen molt a cobrir-se. Veiem que per més que ens esforcem els zeladors, netejadores, infermeres... no s’aconsegueix baixar la pressió hospitalària. La situació als hospitals està al límit.”

Aquest escenari apocalíptic que milers de treballadors sanitari van viure en primera línia durant setmanes, mesos i que pràcticament s’ha convertit en el dia a dia de molts hospitals, té les seves greus conseqüències. Avui dia continuem fregant les 400 morts diàries, és un veritable crim social.

Però les i els treballadors de la sanitat no es resignen, veiem com des de l’inici la denúncia ha anat acompanyada de l’organització de molts d’aquests treballadors.

Les treballadores del servei de neteja de l’Hospital Gregorio Marañón

Unes de les primeres a barallar en defensa dels serveis públics i denunciar aquesta situació van ser les netejadores de l’Hospital gregorio marañón que van haver d’enfrontar-se enmig de la pandèmia a un intent privatitzador del seu servei. No és casual que fossin de les primeres a lluitar, aquestes treballadores pertanyen a un dels sectors que ve sofrint més de prop la precarització i els atacs cap a la sanitat pública.

En una carta que van publicar en Esquerra Diari denunciaven que “Privatitzar la neteja també és desmantellar la sanitat pública.” Deixant molt clar que l’atac que elles rebien era un atac directe a la sanitat pública.

Els MIR

Els MIR (Metge Intern Resident) són un altre dels col·lectius de sanitaris que com les treballadores dels serveis de neteja han estat en primera línia, tant de la lluita contra la Covid, com en defensa dels seus drets. La covid va posar de manifest la precarietat d’aquest col·lectiu i amb això va arribar la lluita. Diverses mobilitzacions i vagues van succeir en 2020, després de les quals, li col·lectiu va aconseguir millores en les seves condicions laborals, encara que no baixen la guàrdia i continuen organitzant-se.

Les netejadores de centres sanitaris es rebel·len contra la discriminació

Les treballadores de neteja dels centres sanitaris i hospitals també estan en peu de guerra. Especialment des que van conèixer dues notícies que els discriminaven. D’una banda quedaven per fora dels plans de vacunació que afecten el grup de personal sanitari en tractar-se en molts dels casos personal extern, és a dir de serveis externalitzats, o cosa que és el mateix privatitzats. I d’altra banda, quan van saber que a partir de febrer es reconeixia la Covid com a malaltia laboral per als professionals soci sanitari, però elles d’igual manera quedaven excloses d’aquest grup.

Així les treballadores de neteja d’alguns hospitals com l’Hospital de la Fe a València —un dels més saturats per la crisi de la Covid—, res més assabentar-se d’aquesta discriminació per part dels seus responsables, es van organitzar per a denunciar i manifestar-se davant aquesta situació.
Aquestes treballadores van denunciar com l’externalització dels serveis de neteja no sols implica pitjors condicions laborals, sinó també dificulten l’accés a les vacunes contra la covid o que aquesta pugui ser considerada malaltia laboral. Precarietat en tota regla.

Plataforma independent de Tècnics Sanitaris pel reconeixement del grup professional C1

La precarietat no és una cosa nova, és un prolema des de fa temps, això és una cosa que denuncien els tècnics sanitaris que des de fa més de 14 anys estan fora del grup professional que els correspon.

María, treballadores de l’Hospital Príncep d’Astúries a Alcalá de Henares, compte com “Som una part essencial de l’engranatge del sistema de la sanitat públic. Lluitem per la visibilitat dels tècnics sanitaris que inclou als tècnics de farmàcia, tècnics d’emergència, tècnics soci sanitari i tècnics en cures d’infermeria. Lluitem per ser inclosos en el grup professional C1, que ens correspon des de fa mes de 14 anys. Lluitar per acabar amb la precarietat en la sanitat pública.”

Vaga de tota la Sanitat a Catalunya

Catalunya és una de les Comunitats Autònomes on les retallades i privatitzacions en els serveis públics, especialment en la sanitat, més s’han fet sentir en aquest últim any. El desmantellament de la sanitat pública per part dels diferents govern de la Generalitat durant dècades ha provocat ja la reducció de més de 2.400 professionals sanitaris i uns 1.100 llits, tancaments de quiròfans, plantes hospitalàries senceres o el tancament de desenes de CAPs i la reducció dels seus horaris, convertint-se, així en els veritables responsables d’aquest crim social que continua deixant morts un any després.

Aquesta situació és la que ha portat a la Mesa sindical de Sanitat de Catalunya, conformada pels sindicats USOC, CGT, Infermeres de Catalunya, CATAC-*CTS / IAC, la COS i PSI, a convocar vaga per al pròxim 10 de març.

Vaga indefinida en l’Atenció Primària en la Comunitat de Madrid

L’Associació de Metges i Titulats Superiors de Madrid (AMYTS) també ha decidit convocar una vaga indefinida en l’Atenció Primària davant la insostenible situació en la qual es troben els Centres de Salut i el Servei d’Atenció Rural.

Els centres d’Atenció Primària de tot l’Estat es troben saturats. En la Comunitat de Madrid a més La situació és crítica com denuncien els professionals que treballen pocs recursos. Com denuncien, falta el 33% dels facultatius en els centres de salut, 45 dels centres de salut no compten amb la meitat dels facultatius i cada sanitari arriba a atendre diàriament 60-80 pacients.

Una situació crítica a la qual s’arriba després de dècades de desfinanciamiento i retallades en la sanitat pública i a la qual se li sumen les precàries condicions laborals del personal sanitari. Ara, a aquests problemes que arrossega la sanitat pública se li sumen els problemes derivats de la pandèmia.

Al setembre els treballadors de l’atenció primària de la Comunitat de Madrid van aconseguir arribar a un acord amb la Comunitat després de convocar una vaga que finalment no es va dur a terme. L’acord de desconvocatoria avançava en aspectes organitzatius que tenien com a objectiu reduir la pressió assistencial desburocratitzant les consultes dels facultatius. No obstant això, els treballadors denuncien que avui dia segueix sense haver-hi passos significatius en aquesta urgent desburocratització.

Arribats a aquest punt els treballadors han decidit convocar una vaga indefinida. Els treballadors busquen acabar amb la precarietat en aquest sector i el reforçament del sistema d’Atenció Primària.

La data es comunicarà en els pròxims dies en funció de la situació epidemiològica.

Pròximes mobilitzacions estatals

Totes aquestes baralles tenen com a objectiu defensar la sanitat pública, alguna cosa que molts dels treballadors que estan lluitant pels seus drets ho tenen clar. A aquesta lògica responen les convocatòries de vaga a Catalunya i d’Atenció Primària a Madrid. I a això se sumen diverses convocatòries de mobilització que tracten d’unificar totes aquestes lluites.

Amb aquest objectiu el 27 de febrer la Coordinadora antiprivatització de la Sanitat (CAS) convoca mobilitzacions en tot l’Estat. Una jornada encaminada a defensar la Sanitat Pública, en contra de la privatització i per la derogació de les lleis privatitzadores com la Llei 15/97.

També el 14 de març hi ha una cita important, en aquesta ocasió a Madrid. Els sindicats i col·lectius de treballadors sanitaris convoquen la Marea Blanca.

Per a defensar la Sanitat Pública i enfrontar la pandèmia és necessari donar una resposta unitària que integri els reclams i reivindicacions de tots els treballadors sanitaris i que baralli per un programa alternatiu a la gestió criminal que Govern central i els autonòmics estan duent a terme. Un programa que baralli per tirar a baix totes les lleis privatitzadores, per dotar de majors recursos i personal a la Sanitat Pública, tot això finançat amb impost a les grans fortunes; i que posi el sistema de salut sota la gestió dels seus treballadors, aquelles i aquells que coneixen en primera mà les necessitats d’aquest servei públic.