http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
FAMÍLIA FRANCO
El Ministeri de Justícia accepta indemnitzar a la famila Franco pel Pazo de Meirás
Isabel Ruíz

El Ministeri de Justícia accepta la fallada pel qual el pazo de Meirás torna al patrimoni públic prèvia indemnització a la família del dictador, que sol·licita més d’un milió d’euros.

Ver online

La dictadura sempre va mantenir que el pazo de Meirás, en el municipi de Sada, va ser “donat espontàniament” pel poble gallec a Franco i la seva família. Els testimoniatges i els documents reflecteixen una realitat ben diferent i, fruit d’una lluita d’anys del poble de Sada, l’esquerra gallega i associacions de memòria històrica perquè se li llevi la propietat a la família Franco, s’ha aconseguit que la propietat del pazo de Meirás passi a ser de titularitat pública. No obstant això, lluny de ser retornada sense més, l’Audiència Provincial de la Corunya planteja el dret de la família Franco a rebre una indemnització per retornar-li al poble el que sempre va ser seu.

L’Advocacia de l’Estat no recorrerà aquesta sentència de l’Audiència Provincial de la Corunya, des del Ministeri de Justícia han argumentat que no es presentarà un recurs perquè la fallada és "favorable" als interessos de l’Estat. Quant a la indemnització, els Franco sol·liciten més d’un milió d’euros en concepte de despeses contretes des del 1975 d’ara endavant per manteniment i reformes del pazo per al seu ús i gaudi.

Enfront d’aquesta situació el govern de PSOE i Unides Podemos es planta juntament amb la Xunta de Galícia del Partit Popular. Però l’Ajuntament de Sada, governat per Sadamaioría, ha anunciat que presentarà un recurs a aquesta fallada.

Així, l’Ajuntament de Sada no es planta i sosté que sí que hi ha hagut "mala fe" per part dels hereus dels Franco durant dècades, tal com ho va considerar la sentència del Jutjat de Primera Instància número 1 de la Corunya. En cas de demostrar-se la “mala fe” dels Franco la indemnització serà anul·lada. Els Franco, per part seva, tampoc es planten i van ratificar que ultimen el recurs davant el Tribunal Suprem amb la finalitat de recuperar el pazo de Meirás.

El govern de PSOE i Unides Podemos es planta juntament amb la Xunta de Galícia del Partit Popular. L’Ajuntament de Sada, de Sadamaioría, es queda només barallant contra la família Franco.

D’aquesta manera el pazo de Meirás passa a ser de titularitat pública, però la forma vacil·lant en la qual l’Estat el resol pot ser determinant per al futur d’altres béns espoliats, com la Casa Cornide o les escultures del Mestre Mateo. No és el mateix expropiar el que va ser espoliat i amb això marcar una línia de reparació històrica, que indemnitzar als Franco per haver mantingut en propietat un immoble que mai degué ser seu i que ha usat per a exaltar la figura del dictador. Més enllà de la resolució sobre propietat de l’immoble, del recurs de l’Ajuntament de Sada depèn que hi hagi una veritable reparació històrica.

El cas del pazo de Meirás no és sinó un altre exemple més que les posicions moderades donen ales a la ultradreta. La impunitat dels Franco de llarg a llarg de la història del Règim del 78 és absoluta, la qual cosa és presentat com a diàleg i pau social no són més que renúncies democràtiques. Posicions moderades que van ser les que també van donar lloc a l’exhumació de Franco amb tots els honors d’un funeral d’Estat.

Estem davant l’enèsim exemple de com les polítiques moderades no serveixen en absolut per a combatre a l’extrema dreta. Aquest marc de frau democràtic és el que permet, precisament, que la família Franco se senti i se sàpiga “en tot el seu dret” de cometre un nou atropellament i recórrer la fallada enfront del Tribunal Suprem per a anar un pas més enllà: no contents amb la indemnització, volen quedar-se amb el pazo “tal com Déu mana”. Les concessions a la ultradreta pretenent evitar un conflicte no fan més que agreujar-lo quantes més concessions i impunitat se’ls dóna.

Fa falta una esquerra que deixi d’apostar per la línia de consens i “pau social”, una esquerra anticapitalista que baralli pels drets de les classes populars contraposats als interessos de la burgesia i els hereus del franquisme. És necessària una esquerra que es proposi la ruptura amb el Règim del 78, que obri el camí a conquistar veritables repúbliques de treballadors, i això també passa per la justícia històrica respecte a la dictadura.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic