http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
14F ELECCIONS CATALANES
Punxada de l’operació Illa, l’independentisme millora el seu resultat i Vox entra amb força
Santiago Lupe
Barcelona | @SantiagoLupeBCN

El PSC guanya en vots però empata en escons amb ERC. El Tripartit desitjat pels partits de Moncloa no surt. ERC i JxCAT podrien governar amb el suport de la CUP, que es mostra disposada. Cs se descalabra, el PP en mínims històrics i VOX entra amb força, disposada a convertir Catalunya en la seva punta de llança per a la disputa de la dreta.

Ver online

Foto: EFE/Quique García

Amb el 96% dels vots escrutats la tan anunciada Operació Illa sembla trobar-se amb la tossuda realitat d’uns resultats que posa difícil un govern presidit pel candidat del PSC. Si bé el PSC seria la força més votada, quelcom que suposa un canvi important en la realitat política catalana, amb un 23% dels vots, quedaria empatat en escons amb ERC que amb un 21,5% aconseguiria 33 diputats, un més que en 2017. El vot independentista pujaria al 50,85% dels vots i sumant els escons d’ERC, als 32 de JxCat i els 9 de la CUP arribarien a 74 diputats, un rècord fins ara.

Un fracàs en primer lloc de Moncloa. Tant el PSC com els Comuns apostaven a un tripartit amb ERC que assentés la restauració autonòmica amb la qual pretenen barrar les aspiracions democràtiques del poble català i alhora enfortir el suport parlamentari del govern “progressista” amb un acord amb el partit d’Aragonés. Ni dit govern a tres sembla avui molt possible – de fet tant ERC com fins al mateix PSC l’han negat en la recta final de campanya i la mateixa nit electoral-, ni l’enèsima ingerència de l’espanyolisme de mans de la Judicatura aconsegueix imprimir una derrota electoral a l’independentisme.

La il·legitimitat d’origen de les eleccions, fruit de la destitució del president de la Generalitat, Quim Torra, per col·locar una pancarta, i el fet d’haver estat imposades en la data triada per la Fiscalia i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya – a dictat del mateix Pedro Sánchez un dia abans – ha tingut efectes desmobilitzadors de la participació, també històrics. L’abstenció ha sigut del 46,54%. Unes xifres que s’expliquen per l’impacte de la pandèmia en el clima de por, però també expressen una desafecció creixent en una porció significativa del poble català amb el sistema de partits existents.

En el bloc independentista s’ha produït, per primera vegada en unes autonòmiques, l’avançament d’ERC -que puja un diputat- a JxCat – que en baixa dos-. El PDeCAT, l’escissió del món post-convergent apadrinada per Artur Mas, es queda per fora del Parlament amb el 2,7% dels vots. La CUP per la seva part aconsegueix més que duplicar els seus diputats, de 4 a 9, i un 6,7% dels vots. La possibilitat per tant d’un nou govern independentista està sobre la taula. Per a això no solament haurien de posar-se d’acord els vells partits processistes, sinó que necessitarien també dels vots de la CUP o almenys la seva abstenció.

Aquesta última possibilitat, un suport de la CUP a un govern procesista, ja ha tingut lloc en les dues últimes eleccions de 2015 i 2017. En aquesta ocasió tota la campanya electoral ha estat marcada per estendre la mà en aquesta direcció, en favor d’un govern independentista amb un programa “en favor de la gent”, en el qual la CUP estaria disposada a assumir totes les responsabilitats necessàries, destacant fins i tot la seva participació. Carles Riera, exdiputat i candidat que ha revalidat la seva acta, ha saludat els resultats en aquest mateix sentit, dient que "Aquest nou cicle ha de venir marcat per una majoria independentista i d’esquerres per a donar una resposta a la crisi social i econòmica del nostre país", -en referència a la seva pujada però també a l’avançament d’ERC- i que això obria la porta a un govern que abordés la resposta a la crisi social i econòmica.

Et pot interessar: La CUP conclou una campanya sense rastre d’anticapitalisme i amb la mà estesa a un govern independentista

De confirmar-se el rumb d’aquest “nou cicle”, ser el suport d’un govern ERC-JxCat, els partits que volen capitanejar el retorn a la normalitat i han gestionat de manera criminal la pandèmia i la crisi econòmica, el salt de la CUP en el seu gir moderat i governista seria irreversible.

Els Comuns per la seva part confirmen el seu ja mal resultat de 2017, quedant-se en 8 escons, un per darrere de la CUP. Ho fan després d’una campanya com a apèndix de l’Operació Illa i, sobretot, desgastats per ser part del govern “més progressista de la història”, el responsable de la gestió de la pandèmia, que aplica una política davant la crisi idèntica a la de la resta de governs de la UE i que, respecte a la qüestió catalana, segueix al peu de la lletra el full de ruta del PSOE del 155.

En el flanc de la dreta, la notícia que no per anunciada deixa de ser rellevant, ha estat el daltabaix descomunal de Ciutadans, que ha passat dels 36 diputats de 2017 a 6 i un 5,55% dels vots. Una derrota que actua de punta sobre aquesta formació de laboratori, ajudada a pujar per diverses empreses de l’IBEX35 i grups mediàtics com Prisa, que va estar antecedida del seu daltabaix en les generals, i que amenaça amb fer-la desaparèixer o deixar-la com una força residual. El PP segueix en els seus mínims històrics, amb 3 diputats i 3,8% dels vots, confirmant-se que un dels dos grans partits de govern a l’Estat espanyol, és gairebé una força extra-parlamentària a Catalunya.

Et pot interessar: VOX: el perill d’una extrema dreta decidida enfront d’una “esquerra” neoliberal o domesticada

Els qui han aconseguit capitalitzar aquests moviments – al costat del PSC que s’emporta el gruix del vot taronja- ha estat l’extrema dreta de Vox, que entra en el Parlament com a quarta força, amb 11 diputats i un 7,68% dels vots. L’ala més ultra i conseqüent de l’espanyolisme és l’única guanyadora clara d’aquest bloc, i promet utilitzar aquesta excel·lent tribuna per a fer una oposició reaccionària a Catalunya que li permeti continuar avançant en la resta de l’Estat a costa d’un Ciutadans en crisis i un PP al qual se li tornen a obrir velles ferides que posen en perill la seva renovació, com les últimes novetats del cas Bárcenas.

Aquest és el mapa que deixen les eleccions menys participades de Catalunya en els últims 30 anys. Una governabilitat autonòmica que pot aconseguir-se però no és segura – la CUP hauria d’assumir fer-se l’harakiri definitiu com a força amb un perfil “antisistema”-, l’enèsim fracàs de l’espanyolisme per a “reconquerir” a base de jutges i urnes imposades Catalunya, un govern “progressista” que continuarà movent-se en la inestabilitat parlamentària i una dreta amb la seva ala més establishment en crisi i la seva ala extrema a l’ofensiva.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic