Les treballadores de neteja dels centres sanitaris estan en peu de guerra, els motius: que no han estat incloses en els plans de vacunació contra el virus de la Covid-19 per als professionals dels hospitals i centres sanitaris, i a més, la decisió del Govern en la qual reconeix el Covid-19 com a malaltia laboral per a tot el personal soci sanitari que treballi directament per als centres hospitalaris, però que deixa fora al personal de contractes, com és en aquest cas les netejadores de molts hospitals. Tot un despropòsit per part del “Govern mes progressista de la història”. En concret, ha desenvolupat aquest pla el Ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Jose Luis Escrivá.

Les treballadores de l’Hospital de la Fe a València —un dels més saturats per la crisi de la Covid—, res més assabentar-se d’aquesta discriminació per part dels seus responsables, es van organitzar, van convocar una reunió improvisada a les portes de l’hospital i van decidir concentrar-se amb missatges que denunciaven aquesta situació.
En la protesta van participar la totalitat de les treballadores de l’hospital, concretament 310 dones en tres torns.

«Amb aquesta acció vam voler fer-nos visibles, perquè sempre som invisibles i en algun moment havien d’adonar-se que existim. És tot molt frustant i indignant.» Han explicat les treballadores en alguns mitjans.

Moltes de les treballadores denuncien les condicions de precarietat imposades per les externalitzacions. Les externalitzacions són fruit d’anys de polítiques privatitzadores en els serveis públics i permeten un avanç en les condicions de precarietat de les i els treballadors d’aquests serveis com la sanitat, educació o serveis socials.

Amb aquesta forma d’explotació i maltractament tots guanyen menys les treballadores que veuen augmentada la seva precarització mentre es fa negoci amb els servei públics i amb les seves condicions laborals. La lògica amb la qual funcionen les externalitzacions és molt perversa i tendeix a la degradació de les condicions de treball de manera permanent en serveis que abans eren públics. També avança en l’intent de dividir als treballadors entre fixos i subcontractats.

Aquestes externalitzacions són possibles gràcies a les lleis que van permetre avançar en el procés privatitzador de la sanitat com la llei 15/97 que van comptar amb el suport del PSOE.

Des de sempre els capitalistes i els seus governs han seguit l’estratègia de dividir a la classe treballadora entre homes i dones, nadius i estrangers, fixos i contractats, per orientació sexual. Nosaltres, les treballadores considerades essencials, com les netejadores, les Kellys, les treballadores d’atenció a domicili, jornaleres, infermeres, professores, etc., hem d’organitzar-nos per a barallar en contra de la precarietat. Hem de demostrar la nostra força aquest 8 de març i lluitar per un feminisme anticapitalista, antiracista i de classe, i barallar per uns serveis públics, sota el control de les treballadores i treballadors, lliures d’empreses que roben els diners públics.