http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
Carles Ruiz, candidat del moviment Corrent Roig: més de Stalin que de Trotsky
Sergio Linares

Amb aquesta xarona reivindicació d’una de les tradicions més reaccionàries del segle XX es despatxava un dels companys de llista de Corrent Roig per al 14F en un reportatge de la revista Temps. Les dreceres oportunistes acaben generant aquests incòmodes companys de viatge.

Ver online

Finalment la candidatura impulsada per Corrent Roig (CR) i l’Assemblea de Represaliades i Activistes (ARA), sota l’etiqueta de Moviment Corrent Vermella, només es presentarà per la circumscripció de Tarragona. A les altres tres províncies no van arribar a reunir els avals necessaris que exigeix la proscriptiva llei electoral.

En un altre article ja debatem amb el programa d’aquest projecte. Compartint alguns dels eixos que plantegen, centralment la lluita contra la repressió de l’Estat i la Generalitat i una sèrie de punts socials progressius, discutíem amb la idea o full de ruta establert per a aconseguir-los, una sort de implementismo des de les institucions autonòmiques.

La confiança en el binomi mobilització social – desobediència institucional, que ha estat el adn de tot el procesismo, continua sent al nostre entendre el taló d’Aquil·les de molts dels sectors del moviment democràtic català que avui es separen i desconfien tant de les direccions tradicionals d’ERC o JxCaty PDECat, com de la mateixa CUP i la seva renovada aposta per la mà estesa cap als primers en el seu “nou cicle” al costat de Dolors Sabater i Guanyem.

Et pot interessar: Coalició de Represaliats: lluita contra la repressió i implementació de la República des del Parlament

En el cas de Corrent Roig, una organització que es reivindica de la tradició del marxisme revolucionari, ens va semblar una aposta oportunista la de sumar-se a un projecte d’aquest tipus, la contracara de la posició sectària que van mantenir de negar-se a abordar la proposta que vam fer des de la CRT per a conformar un front anticapitalista i de classe per a aquestes eleccions.

Corrent Roig assumia d’aquesta manera un projecte que en res té a veure amb una política d’independència de classe -és per mitjà de les institucions capitalistes que es proposa aconseguir les seves demandes i la mateixa república- i menys encara una lògica de revolució permanent, en el sentit d’imposar l’alliberament nacional per mitjà d’una lluita revolucionària contra els capitalistes, espanyols i catalans.

Per si quedava algun dubte d’això, els candidats del Moviment Corrent Roig per al 14F, estan encarregant-se d’aclarir que el seu projecte res té a veure amb el “trotskisme”. No seria això un problema que no ho fossin, si l’acord polític aconseguit amb un sector d’activistes anés en una direcció de treure lliçons del procés i en particular del 2017 en clau d’independència dels partits i institucions capitalistes.

No obstant això, no és només que aquest no és el cas, sinó que alguns, com el número 6 per Tarragona, Carles Ruiz, no té pruïja a declarar recentment en un reportatge en Temps que ell és més de Stalin i Lenin que de Trotsky.

Una xarona reivindicació d’una de les tradicions més criminals del segle XX, l’estalinisme. Que aquesta reivindicació la faci qui lluita pel dret d’autodeterminació de Catalunya el fa encara més paradoxal. Va ser justament la qüestió georgiana, les pulsions de Stalin a restablir el nacionalisme panruso sobre la resta de nacionalitats de l’URSS, el primer gran objecte de separació i enfrontament amb Lenin i el bolxevisme.

Ho fa a més barrejant les banderes del bolxevisme representat per Lenin amb qui va suposar la seva negació, Stalin. L’anihilament dels soviets, tota forma de democràcia obrera, la teoria del socialisme en un sol país en contra de l’internacionalisme i l’eliminació física de tota la vella guàrdia bolxevic, van ser la confirmació d’aquesta negació i ruptura amb la tradició revolucionària de 1917.

No haurà estat un plat de bon gust per a les companyes i companys de Corrent Roig aquest exabrupte de sinceritat, però les dreceres oportunistes solen donar aquest tipus d’incòmodes companys de viatge.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic