10 mesures d’emergència per a evitar un nou crim social contra la classe treballadora

1. Vaccins per a totes i tots de forma urgent i efectiva, coordinat per professionals de la salut

Al mateix temps que es bat rècord de contagis i els hospitals estan al límit, el pla de vacunació avança a pas de tortuga enmig del caos, la falta de protocols, la perduda de dosi per falta de materials adequats, l’absència d’un pla clar de distribució i el retard dels enviaments de les farmacèutiques, multinacionals que especulen amb les vides de milions de persones en tot el planeta. Tot mentre polítics corruptes, alts càrrecs militars i gerents d’empreses es salten la cua per a vacunar-se. És necessari lluitar perquè s’implementi un pla racional massiu i accelerat d’administració de la vacuna a tota la població, contractant tots els recursos humans i materials disponibles per a executar-lo. La gestió de la campanya de vacunació ha d’estar controlada per comitès de professionals de la salut pública i usuaris.

2. Reforç de la sanitat pública en hospitals i atenció primària. Reversió de les privatitzacions en el sector sanitari

Com vénen exigint les i els treballadors sanitaris, és urgent lluitar i exigir la contractació de tot el personal necessari, el seu pas a plantilla fixa i no per mitjà de fórmules precàries. Aprofundir els plans de test massius i augment del personal de rastreig, neteja i altres activitats auxiliars en la seva majoria subcontractat. És necessari avançar cap a la reversió de totes les privatitzacions i la nacionalització sota control de les seves plantilles i usuaris de tota la sanitat privada i els laboratoris per a la constitució d’un sistema públic i únic de salut.

3. Ni un desnonament més, Habitatge per a totes! Regularització de totes les persones migrants!

No podem permetre ni un desnonament més. Expropiació dels pisos buits dels bancs i intervenció de tots els hotels necessaris per a garantir l’habitatge i espais necessaris perquè ningú quedi al carrer enmig d’aquesta crisi. Suspensió del pagament de lloguers i serveis públics per als que han vist afectats els seus ingressos.

Una altra mesura elemental, que estan exigint fa mesos els col·lectius de migrants i antiracistes, és la regularització immediata de totes les persones migrants. Però el Govern “progre” del PSOE, Podemos i Izquierda Unida s’hi nega, i mentrestant es dedica a tancar als que arriben en pateres a Canàries, tancar-los en els CIEs i reprendre les deportacions. En aquesta qüestió, més enllà d’alguna declaració per a rentar-se la cara davant els mitjans, Podemos també és còmplice del PSOE i del racisme institucional de l’Estat imperialista espanyol.

4. Prohibició dels acomiadaments i permisos retribuïts

L’única manera de tallar l’expansió comunitària, sense que els efectes econòmics i socials siguin descarregats sobre la classe treballadora, és lluitant per mesures com la prohibició dels acomiadaments, els permisos retribuïts per a tots aquells que hagin de romandre en aïllament o hagin d’acompanyar a menors i dependents en aquesta situació. I encara que des de Podemos i el ministeri de Treball dirigit per Yolanda Díaz del Partit Comunista van anunciar que havien aconseguit imposar el cessament d’acomiadaments, això mai ha sigut real. Prou de precarietat! Derogació de les dues reformes laborals i prohibició dels acomiadaments. Reducció de la jornada laboral i repartiment de les hores de treball sense disminució salarial. Ocupació i nacionalització sota el control dels treballadors de totes les empreses que decideixin tancar o acomiadar massivament.

5. Llum i gas per a totes: Nacionalització JA de les elèctriques!

El drama social de la Canyada Real va posar en evidència la cobdícia de les grans empreses elèctriques, així com la desídia dels Governs, tant del PP en la Comunitat de Madrid, com del PSOE i UP en el govern central. Mentre grans empreses com Naturgy s’emporten milers de milions dels fons europeus, augmenten el preu de la llum en ple hivern. Des d’Unidas Podemos diuen que no s’hi pot fer res, perquè les empreses elèctriques són molt poderoses, com si ells no fossin part de l’executiu del Govern. És necessari nacionalitzar sense indemnització totes les grans empreses d’energia, posant-les sota control obrer per a garantir llum i gas per a totes i tots. En perspectiva, també serà necessari nacionalitzar sota el control dels seus treballadors la resta d’empreses estratègiques, de transport o distribució d’aliments.

6. Renda d’emergència per a totes les persones sense ingressos i augment de l’SMI

El famós “escut social” del Govern ha deixat a centenars de milers de treballadors, precàries i immigrants per fora. És necessari lluitar per una veritable renda d’emergència que arribi a totes les persones que s’han quedat sense ingressos o els veuen dràsticament reduïts, equivalent, almenys, a l’SMI. Educació infantil de 0 a 3 públiques i gratuïtes. Permisos retribuïts per a cuidar a nens i nenes en quarantena. Pujada del salari mínim i les pensions fins als 1500 euros.

7. Per un retorn segur a les aules

Enfront de la desídia institucional que no ha generat les mínimes condicions segures per a la tornada a les aules en escoles i universitats: contractació de més professorat i personal no docent en forma permanent en escoles, universitats i FPS. Internalització del personal educatiu subcontractat. Construcció de noves aules per a garantir les ràtios necessàries per a una docència segura i de qualitat. Que tota la xarxa d’educació concertada i privada sigui intervinguda igualment, integrada en la xarxa pública. A baix les taxes universitàries.

8. Transport públic segur i de qualitat

Reforç del transport públic, incorporant personal, i posada sota control dels seus treballadors de tot el sistema. És urgent garantir una major freqüència i desinfeccions freqüents dels trens, metros i autobusos que agafen centenars de milers de treballadors cada dia.

9. A baix totes les contra-reformes neoliberals. Impostos a les grans fortunes

El Govern PSOE-UP, de connivència amb la Comissió Europea i l’FMI, està planificant grans reformes estructurals que estan en l’agenda post-pandèmia, com la privatització i rebaixa de les pensions, la no derogació de les reformes laborals i l’aprovació de noves en el mateix sentit precaritzador. És necessari lluitar per la derogació i paralització de totes aquestes contra-reformes i per la fi del rescat encobert als capitalistes a base de deute i “ajudes” condicionades a nous atacs, que hipoteca el futur de les pròximes generacions. Impostos a les grans fortunes del 20% i als beneficis de les grans empreses del 50%, recuperació dels milions del rescat a la banca i expropiació de la fortuna de la Família Reial. Ni un euro més per a finançar a l’Església i l’educació privada i concertada.

10. Nacionalització de la banca

Els recursos per a sostenir aquest pla d’emergència han de sortir dels beneficis dels grans capitalistes, no d’un permanent augment del deute que es voldrà pagar amb nous ajustaments i contra.reformes com les que hi ha en curs. La nacionalització de la banca i tot el sector financer és per tant una mesura elemental d’autodefensa de la classe treballadora. La formació d’una banca estatal única de crèdit i inversió sota control de les i els treballadors és l’única manera de garantir els dipòsits dels petits estalviadors i concentrar-los per a una inversió dirigida a pal·liar les necessitats del poble treballador, afectant els interessos dels grans monopolis. Al mateix temps, un sistema així podria condonar els deutes als autònoms i petits propietaris de comerços abocats a la ruïna per la pandèmia i garantir crèdit barat per a la seva supervivència.