|
A través del seu compte de Twitter, Pablo Hasél ha fet pública l’ordre judicial que ho obliga a ingressar en un termini de 10 dies a la presó, executant definitivament la sentència que el condemnava a 9 mesos i un dia de presó, segons la fiscalia, per enaltiment del terrorisme i injúries contra la corona.
|
|
La persecució que ha sofert Hasél des de la primera detenció (detencions aleatòries i injustificades, tuits condemnats, fustigació pública, etc.) contrasta amb la impunitat que gaudeix la corona. Mentre a Hasél li condemnen a presó per criticar les corrupteles del rei Joan Carles, els seus vincles amb dictadors i violadors de drets humans (amistats que el seu fill i actual rei continua gaudint), la seva evasió fiscal, les seves caceres il·legals i les seves festes són cada dia més evidents.
Igualment resulta una desagradable ironia que pesi sobre Hasél una acusació d’enaltiment de terrorisme per uns tuits de solidaritat amb presos polítics al mateix temps que l’Estat permet que un assassí com Emilio Hellín Moro, que va formar part d’un comando feixista que va matar a Yolanda González, sigui assessor del peritatge judicial del cas Cifuentes. Sembla evident a qui protegeix la justifica espanyola: un tuit d’un raper és més “terrorisme” que assassinar a una jove del moviment estudiantil.
Les institucions de l’Estat Espanyol, lluny d’estar només podrides, protegeixen mitjançant la repressió més descarada als hereus del franquisme, com és la Corona i la justícia. I l’horitzó no és falaguer. Les conseqüències de la Llei Mordassa es fan veure en aquesta absoluta violació dels drets fonamentals, com és la lliure expressió. Davant això, el govern suposadament progressista de PSOE-UP no ha fet res per tombar una llei que permet denúncies i condemnes com les dels titellaires, Valtonyc i altres persecucions insòlites.
És aquest un nivell de persecució a la llibertat d’expressió que, lamentablement, es repeteix amb cada vegada major freqüència, però al qual no podem acostumar-nos. És una llei que s’ha demostrat no estan disposats a canviar des del parlament tan si més no els mateixos que van arribar a ell denunciant-la. Només la lluita als carrers pot protegir-nos de les comissaries i les presons que s’alcen contra els que protesten.
|
