Imagina una sèrie distòpica en la qual hi ha una pandèmia mundial. Les empreses farmacèutiques reben milers de milions dels Estats i desenvolupen un vaccí, signant contractes amb els governs per a distribuir-la. Pensa que en aquests contractes es queden amb tots els drets i beneficis, s’eximeixen de donar indemnitzacions si alguna cosa surt malament o decideixen si no poden ser venudes o donades d’un Estat a un altre. Ara suma-li que els Estats estan queixant-se que les farmacèutiques no compleixen els acords i al mateix temps robant-se les vacunes els uns als altres a força de pagar-les més cares com en una subhasta.

Què succeiria en aquesta sèrie? Què les campanyes de vaccinació serien desastroses mentre els poderosos se les reserven per a si mateixos? Què hi hauria països que sofreixen el jou de l’imperialisme on no arribarien? Què es multiplicarien les tensions entre països i la desigualtat social? Què s’agreujaria una crisi sanitària i econòmica al mateix temps que la classe dominant obre l’aixeta dels diners públics per als seus propis interessos? Què les 10 persones més riques del món farien tants guanys en un sol any com per a vaccinar al món sencer i revertir l’augment de la pobresa causat per la pandèmia?

Pot interessar-te: Tercera onada: un programa d’acció urgent per a impedir un nou crim social contra la classe treballadora

L’única cosa que diferencia a aquesta suposada sèrie de la realitat és la capacitat d’assabentar-te de la trama. Perquè al mateix temps que es multipliquen les estafes de les farmacèutiques als Estats amb els vaccins, la Comissió Europea ha decidit “mostrar” els contractes. Els ha mostrat ometent els aspectes més importants, en una sala tancada, només a eurodiputats, d’un en un, sense cambres ni telèfon, signant acord de confidencialitat, durant 50 minuts i veient una versió censurada.

El secret capitalista, també en pandèmia

Encara sort que els ha donat per comptar secrets. Si això és el que fan en revelar-los, què guardaran els llibres de comptes i arxius de les farmacèutiques i els governs? Igualment, si això li fan els capitalistes als seus propis governs imagina quant els importa la salut de la població que no són ells mateixos. Entre zero i “necessito força de treball aliena per a continuar sent ric”.

Què han revelat? Per exemple que especifiquen l’autorització de l’empresa “per a la donació de vacunes a través d’ONG o l’Organització Mundial de la Salut”. Podem endevinar que no ho permetran quan precisament la competició entre països està fent que aquestes empreses rebin pagaments majors.

També han revelat que “el contractista serà l’únic propietari de tots els drets de propietat intel·lectual“, però “cada Estat membre participant indemnitzarà i eximirà de responsabilitat al contractista, els seus afiliats, subcontractistes i subllicenciataris”. És a dir, que els Estats posen els diners per a investigar i per a indemnitzar si quelcom falla i les empreses posen la mà per a cobrar i es queden amb els drets de les vacunes.

Pot interessar-te: Rastrejadors covid acomiadats en plena tercera onada, a la vaga

No obstant, el que si ometen és a l’hora d’especificar les excepcions a les clàusules a indemnitzacions. Què més ometen? Per exemple, gran part del text que inclou els preus dels vaccins, el preu per dosi, el total dels diners pagats i els terminis de pagament.

Mentrestant els països entren en guerra de vaccins entre si i amb les empreses, que han demostrat que poden escopir en cada vaccí si volen i continuaran comptant amb els estats capitalistes per a defensar els seus interessos malgrat estar fent comptes amb la salut de la població mundial.

Mercadejant amb la salut de milions

Alemanya ha fet una comanda de vaccins per fora de la UE. Suècia ha suspès els pagaments a Pfizer fins que no doni informació sobre la quantitat de dosi d’un vial. Itàlia vol portar als tribunals els retards en la recepció de vacunes. El retard és causat perquè AstraZeneca ha venut part del promès a la UE al Regne Unit i Israel per ser millors postors. I si sortim d’Europa, Sud-àfrica ha pagat el doble per cada vaccí i hi ha països on no ha arribat ni un sól vaccí.

Això no és una sèrie. És el tipus de situacions a les quals es refereix la identificació del capitalisme amb la barbàrie. No sols és necessari derrocar i expropiar als capitalistes i els seus governs pel bé de la nostra salut, sinó que és necessari que sigui a nivell internacional. No hi ha temps que perdre per a construir eines per a lluitar per una societat alternativa, socialista, on les persones de la classe treballadora, productores de tot, siguem les que decidim el nostre futur.