http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
VAGA FRANÇA
Total, un pilar històric de l’imperialisme francés
Révolution Permanente

La vaga actual en la refineria Total de Grandpuits (França) és una oportunitat per a recordar els orígens i el caràcter imperialista de la primera assignació de la CAC40. Un exemple que ens recorda que els mecanismes del capitalisme, a través de la interminable competència entre els seus actors, els empeny sense parar a explotar els recursos humans i naturals del planeta.

Ver online

La geopolítica del petroli francesa neix amb la Primera Guerra Mundial, en la qual la mecanització dels exèrcits, fa que el petroli sigui un tema important. França depenia llavors dels estatunidencs i britànics per a les seves importacions de combustible. Per a trencar la dependència dels trusts anglosaxons, l’Estat francès va decidir en 1924 crear la Compagnie Française des Pétroles -CFP- combinant enormes quantitats de capital estatal i privat. Aquesta nova empresa es dedicarà a la monopolització i explotació dels recursos de gas i petroli en el món, per compte de l’Estat i dels bancs francesos. Quatre anys després de la seva creació, la CFP va fer el seu primer descobriment de petroli a l’Iraq amb el camp de Kirkuk.

Total, una màquina de guerra per a l’explotació dels recursos dels països dominats

És a Algèria on la CFP convertirà a França en una potència petroliera. En 1956 es van descobrir al Sàhara enormes jaciments de petroli estimats en 7.000 milions de barrils. Permetran a França passar de ser un país importador de petroli a ser un exportador. La llarga durada de la guerra d’Algèria (1954-1962) s’explica en part per la voluntat de la burgesia francesa de salvaguardar els seus interessos petroliers al Sàhara. Però fins i tot després de la independència, la CFP-Algèria va mantenir aquestes concessions d’explotació gràcies als Acords de Evian, en els quals les empreses franceses van obtenir un dret de propietat del sòl i del subsòl quan van tenir una concessió. En resum, la riquesa petroliera algeriana segueix en gran manera en mans franceses, situació que es manté fins avui.

CFP, que més tard es va convertir en Total, va estar menys implicada en la resta del continent africà durant el segle XX; però l’empresa va heretar els mètodes de Françafrique àmpliament utilitzats per Elf, l’altre gegant petrolier francès, abans que fos adquirit per Total. Elf Aquitaine es va crear en 1966 després del descobriment de petroli a Gabon i després va gangrenar els antics territoris francesos durant diverses dècades a través de finançar a dictadors com a Camerun, de mascarades electorals com a Gabon o de sagnants cops d’estat i guerres civils com a Congo-Brazzaville en 1997. La república ha fet un ampli ús de la diplomàcia paral·lela, en estreta col·laboració amb l’exèrcit, per a satisfer els interessos de Elf en el continent.

Després d’una sèrie d’escàndols, Elf va acabar en els tribunals sense que es produïssin condemnes reals després de les recerques. L’any 2000, l’empresa va ser comprada per Total, que va heretar el sistema de corrupció i la xarxa.

Des de llavors, Total no ha dubtat a utilitzar la seva nova xarxa i la seva condició de monopoli petrolier francès per a practicar la ingerència a tot el món. Per parlar només dels casos més coneguts, l’assumpte "Petroli per Aliments", iniciat en 2002, demostrarà fets de "complicitat en l’abús dels actius de les empreses i complicitat en la corrupció de funcionaris públics estrangers". L’objectiu era obtenir nous i sucosos contractes a l’Iraq. Total es va veure implicat en fets similars en 2006, per casos de corrupció amb les autoritats iranianes i cameruneses.

Així doncs, els vincles entre Total (i els seus predecessors) i l’Estat sempre han estat directes i estrets: en el seu article "Total, un gouvernement bis", Alain Deneault descriu l’excepcional "simbiosi entre l’empresa i els poders públics francesos", il·lustrada pels trasllats de personal entre les oficines dels ministeris i les de Total. L’últim cas fins avui: l’arribada a Total com a Director d’Assumptes Públics de Jean-Claude Mallet, assessor especial de Jean-Yves Le Drian i al servei de l’Estat des de fa més de 40 anys en qüestions estratègiques i de defensa.

L’actualitat de les pràctiques d’ingerència de Total

Avui dia, Total és la major empresa francesa i la quarta major petroliera i de gas del món que utilitza un règim clientelista en les antigues colònies d’Àfrica. Durant l’aixecament libi de 2011, Total va aprofitar la situació per a promoure els seus interessos a la regió. Amb el suport de la intervenció militar francesa, Total va adquirir quotes d’explotació molt majors que abans. La cotització del grup va pujar un 4% en només sis mesos, gràcies a aquestes noves adquisicions. Des de llavors, Total ha continuat invertint en una regió plagada d’inseguretat i on els costos de producció continuen sent dels més baixos del món.

Total es va establir a Nigèria en 1964. Des de llavors, les poblacions locals s’han vist cada vegada més afectades pels impactes ambientals i socials de la producció de petroli. En 2015, Amics de la Terra i l’Observatori de Multinacionals van publicar un informe sobre el que hi ha darrere del mite del "gas net" i una campanya publicitària titulada "Compromesos amb una energia millor". Aquest contrainforme posa de manifest la crema de gas que es duu a terme en Egiland, al Delta del Níger, i les activitats que causen danys irreversibles a les persones, el medi ambient i el clima.

Una apropiació dels recursos naturals que a més no aporta res a les poblacions, o porta amb si contaminació i misèria per a les poblacions que viuen del treball de la terra i depenen de la qualitat de l’aigua. Operacions que queden totalment impunes a causa de l’absència d’un marc legal per a les accions de les multinacionals a l’estranger.

L’últim projecte de Total a Uganda: desenes de milers de persones han estat desallotjades sense compensació econòmica. El projecte se situaria en el cor d’un parc natural d’Uganda, la qual cosa suposaria una amenaça directa per als ecosistemes del llac Alberto, afluent del Nil. Uns 6 milions de persones viurien de la pesca i l’agricultura en la zona del projecte. Però les conseqüències d’aquest projecte imperialista no es queden aquí, també s’agreujaria la situació de seguretat, ja que les tensions amb la República del Congo podrien agreujar-se, ja que tots dos països competeixen pels recursos petrolífers de la regió.

Per què anava llavors Total a prevenir-se de la corrupció imprudent o dels danys al medi ambient quan les acusacions rares vegades condueixen a condemnes que es limiten a multes que no són més que costos incorporats a l’adquisició de nous mercats?

És en aquest sentit l’actual lluita dels empleats de la refineria de Total en Grandpuits té un cert caràcter antiimperialista ja que els vaguistes que lluiten per l’ocupació denuncien també el fals "gir verd" de la multinacional i sobretot els megaprojectes devastadors per al medi ambient, especialment a Àfrica.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic