|
El passat desembre es feia públic l’acord entre la CUP i Guanyem per confluïr en una mateixa llista a les eleccions catalanes. Un pacte que, com vam assenyalar, suposava la corroborització i profundització de tot un gir moderat.
El procés de debat obert per la CUP des de mitjans del 2020, va confluir finalment a l’octubre amb una proposta política que es va presentar amb el títol d"un nou cicle" que, com vam qüestionar des del CRT i altres organitzacions de la esquerra anticapitalista, representava una rebaixa al programa social, ajustatn-lo als marcs legals i competencials vigents, i un full de ruta que implicava buscar la negociació amb l’Estat, la intervenció de la comunitat internacional i, fins i tot, la possibilitat que la "mà estesa" vers el processisme arribi també als Comuns, sense descartar participar d’un possible govern de coalició.
L’elecció de Dolors Sabater com cap de llista era part d’aquest curs, justament un pont per buscar l’acord amb Comuns, ERC i JxCat. L’exalcaldessa de Badalona ha estat i és una de les representants de l’esquerra i els ajuntaments del canvi, que com el de Barcelona amb Ada Colau al capdavant, constitueixen el millor exemple viu d’un reformisme municipalista incapaç de resoldre els problemes socials més fonamentals i oberta a acords amb un ampli espectre de partits del règim, incloent-hi el mateix PSC.
Des de la posada en marxa de la campanya per "un nou cicle" aquest curs moderat i governista s’ha anat fent cada vegada més explícit. La CUP, al costat d’altres 10 organitzacions, van presentar el 6 de gener un acord de mínims, de 12 punts, en els que s’incloïa un programa social més a l’esquerra que el de campanya i es va optar per l’ambigüitat o directament no pronunciar-se sobre els punts més crítics, com la possibilitat de participar en el govern. Un acord més a l’esquerra que no podia, no obstant, tapar la campanya ja en marxa, repleta de declaracions de Sabater, però també de dirigents de la CUP de diferents sensibilitats, com Albert Botran de Poble Lliure o Carles Riera d’Endavant, deixant la porta oberta a ser part del pròxim govern de la Generalitat.
Davant aquest curs, el CRT optem ja des de l’aprovació dels documents que van sostenir la proposta política original, per treballar perquè el 14F pogués haver-hi una alternativa anticapitalista i de classe, totalment independent dels partits del règim i que fes eix en el desenvolupament de la lluita de classes, i no la gestió de l’Estat capitalista en els seus diferents nivells, com a via per a la consecució dels drets socials i democràtics pendents.
Malauradament, tant organitzacions crítiques amb el curs de la CUP, com LI o Corrent Roig, van refusar treballar en aquesta direcció. En el cas de LI va optar per secundar finalment la candidatura i en el de Corrent Roig ser part d’una llista amb un programa d’implementació de la república des de les institucions autonòmiques, que finalment va aconseguir solament els avals per Tarragona. Tampoc sectors interns de la CUP, com Endavant, que va qüestionar en un recent comunicat les pulsions governistes de Sabater, però que es nega a portar aquestes crítiques a una resolució que permeti posar dempeus un nou agrupament.
Aquest cap de setmana el malestar i qüestionament a aquest curs s’ha expressat en el mateix Consell Polític de la CUP. Segons va publicar aquest diumenge Nació Digital, el dissabte van ser aprovats tres documents sorgits de tres assemblees de base – de Monistrol de Montserrat, Gràcia i Valls – amb diversos qüestionaments a la porta oberta deixada a la participació en un govern i el to general de la campanya, empremta sobretot, segons els mateixos textos, de la cap de llista de Guanyem.
En el primer d’ells es qualifica d’"erroni alhora que irresponsable" el "relat públic de l’entrada al govern de la CUP", una decisió que, en cas de prendre’s, hauria de ser fruit d’un "debat intern i estratègic". S’aposta per mantenir-se en un rol d’"oposició des de l’esquerra a les renúncies en clau nacional i l’austericidi que executarà el pròxim govern" i per tant desmarcar-se "frontalment de tota possibilitat d’entrada al govern", a risc si no d’acabar sent còmplices del "mal govern" i deixar "la tasca d’oposició a les polítiques contra el poble a l’espanyolisme, a la dreta i a l’extrema dreta".
En el segon s’apunten més a crítiques de mètode, qüestionant les "condicions en què s’ha conformat la candidatura i la campanya", amb un dossier de campanya "cuinat des d’un comitè de campanya nacional tancat" i la verticalització de l’organització. Finalment, en el tercer, es qüestiona especialment el personalisme de la campanya amb Sabater en el centre.
Moltes de les crítiques plantejades per aquests documents coincideixen amb les que anem sostenint des del CRT i que ens van portar a prendre la decisió de no ser part de la candidatura impulsada per la CUP per al 14F. Emergeixen, per dir-ho d’alguna manera, a meitat de partit, o quan ja les cartes ja estan llançades. La candidatura encapçalada per Sabater i, més important encara, el grup parlamentari resultant dels comicis, constitueixen ja un projecte polític d’acord amb el rumb al que ens estem referint. No veiem per tant que, més enllà que puguin expressar una reacció d’un sector de les bases de la CUP a l’explícita moderació vista en la precampanya, suposin un canvi de rumb.
Perquè una cosa així succeís la separació de Sabater i el discurs governista d’altres candidats de la CUP hauria de ser igual d’explícit i públic, almenys, que les declaracions en favor d’integrar-se en el següent executiu autonòmic amb les que han omplert programes de televisió, ràdio i diaris.
En cas que les eleccions del 14F fossin finalment ajornades, aquests qüestionaments haurien de portar a una ruptura de l’acord amb Guanyem i la conformació d’una nova candidatura sobre bases oposades, no sols al discurs de Sabater, sinó als mateixos documents de la CUP sorgits del procés de debat que van posar la base a aquest gir. Però un escenari així és avui el menys probable, donat l’avançat de l’operació Illa impulsada per la Judicatura i el PSC, amb el silenci còmplice dels Comuns, perquè se celebrin en ple pic de la tercera onada.
Per això el 14F seguirà sense haver-hi una opció que encarni un projecte anticapitalista i d’independència de classe, raó per la qual des de la CRT no cridem a votar a la candidatura de la CUP i ens posicionem pel vot nul. Aquesta opció de vot, en el marc d’una campanya que denunciï el caràcter imposat i antidemocràtic d’aquestes eleccions i l’aposta per construir una alternativa d’esquerra sota aquestes coordenades, podria ser un primer punt de trobada de totes les organitzacions i sectors que han qüestionat el rumb de la CUP i la seva llista amb Guanyem.
Però si aquesta possibilitat no és compartida i, aquests sectors no volen separar-se de la CUP de cara al pròxim 14F, la pregunta que sorgeix és i després de les eleccions quines? Continuar limitant l’oposició a aquest rumb als debats interns o l’aprovació de documents que són negats en la primera declaració pública dels candidats i futurs diputats -i amb tota probabilitat en el seu dia a dia en el Parlament- suposa negar-se a abordar la tasca de posar en peus una esquerra diferent.
Una esquerra que, enmig d’una crisi sanitària, econòmica i social sense precedents, no aposti per caminar els camins ja transitats pel neorreformisme avui en el govern, ni reeditar les mans esteses als partits que gestionen aquest crim social des de la Generalitat i es prepara per al retorn a l’autonomisme. Que treballi per enfortir l’organització i mobilització obrera i popular, per imposar un programa perquè la crisi la paguin els capitalistes des dels carrers i els centres de treball i per obrir el camí a una ruptura amb el règim del 78 que obri el camí a conquistar veritables repúbliques de treballadors.
La situació internacional i estatal posa de nou sobre la taula la possibilitat que s’obrin nous cicles de la lluita de classes com els que va donar la crisi anterior. Aquests no sorgiran en el buit, sinó sobre les experiències anteriors i especialment les més recents. Construir una esquerra que es prepari per a arribar més ben preparada per a intervenir continua sent una tasca estratègica perquè vells i nous desviaments, com va suposar a Catalunya el processisme o en la resta de l’Estat Podemos, no tornin a deixar en els calaixos les aspiracions democràtiques i la possibilitat d’acabar amb un sistema que no té res més que misèria per a oferir-nos.
|
