|
L’operació salvar el nadal (a les grans empreses) no se sap fins que punt ha estat un èxit, però sí ha tingut un enorme cost sobre la classe treballadora, la gran patidora de les conseqüències de la pandèmia. Les xifres de nous contagiats continuen batent rècords dia a dia i el passat cap de setmana vam tenir el pitjor registre de tota la pandèmia, 82.487 positius.
L’ocupació mitjana en els llits uci supera el 36%, quan a partir del 25% suposa un “risc extrem”. La situació en els diferents hospitals és alarmant, falten mans per a atendre els malalts, situació a la qual els diferents governs ens han portat després d’anys de retallada en sanitat. Després de casí un mes amb estocs de la vacuna molts dels treballadors i residents de centres de majors segueixen sense rebre la vacuna.
Al mateix temps, les i els treballadors continua havent d’agafar un transport públic col·lapsat i incapaç de funcionar en condicions de salubritat, ens continuen negant qualsevol tipus d’oci no regit per les dinàmiques de consum. Algunes botigues de serveis no essencials dels centres comercials en zones amb mobilitat restringida continuen obertes, amb poques o cap mesura de seguretat per als seus treballadors que a més, que han de creuar diverses d’aquestes zones per a salvar l’economia de les empreses i enfrontant-se a l’assetjament policial.
Tot això contrasta amb algunes zones o "illes" en ciutats com Madrid, algunes zones d’oci de consum que s’han adaptat al virus, fins i tot alguns locals estan organitzant festes exclusives en ple pic de la tercera ona sense complir amb cap mesura de seguretat. És clar que les restriccions i polítiques de coerció estan pensades només per a l’oci dels treballadors i per als barris populars.
Les mesures repressives dels diferents governs són l’única basa que estan jugant mentre intenten salvar l’economia de les empreses. Al seu torn, la patronal al costat del govern i els sindicats majoritaris negocien els ERTO perquè sigui la pròpia classe treballadora la que pagui aquesta crisi. L’altra gran mesura de la comunitat de Madrid i Isabel Ayuso consisteix en un hospital de pandèmies catastròfic i planejat únicament per a enriquir a tot tipus d’empreses privades que doten de recursos, com el servei d’àpats, als pacients. Aquest hospital ha doblegat el pressupost sense haver fet ni habitacions separades, ni quiròfans, ni res del que s’esperaria d’un hospital públic autosuficient.
Arribats a aquesta situació de crisi sanitària la solució passa per començar a nodrir de fons i recursos a la sanitat pública i les seves treballadores i treballadors, de prendre el control de tots els recursos i empreses de la sanitat privada en favor de la majoria social i posar la indústria sanitària a produir recursos sanitaris per a pal·liar els ja efectes devastadors de la pandèmia.
|
