El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid considera que els acomiadaments que siguin causats per la Covid-19 no seran ajustats a dret, la qual cosa se solen dir acomiadaments improcedents. Es tracta de la primera sentència en la qual un òrgan d’aquesta categoria es pronuncia sobre el “prohibit acomiadar” que l’Executiu va llançar a principis de la pandèmia per a frenar els acomiadaments després del primer estat d’alarma. La fallada que va ser datat el 25 de novembre ja ha estat recorregut.

La clau de l’assumpte és l’òrgan que s’ha pronunciat, un tribunal superior autonòmic, el primer que es posiciona sobre la mesura. Fins ara les sentències havien quedat en jutjats de primera instància, on la majoria havia mantingut una postura similar al TSJ de Madrid, mentre tan sols tres veien els acomiadaments com a nuls i tan sols un veia procedent la decisió patronal.

En concret, la fallada del TSJ es produeix per l’acomiadament de 29 treballadors de l’empresa Serveis DIX el passat 18 de setembre, alguna cosa que va ser recorregut pel sindicat CGT. L’empresa al·legava que l’empresa Ticketbis, per a la qual prestava els seus serveis havia rescindit el seu contracte, els afectats pel ERO estaven adscrits a aquest contracte i per tant justificaria la mesura.

Els jutges han conclòs que l’acomiadament és provocat per la pandèmia del Covid-19, per la qual cosa l’acomiadament no estaria legitimat, a causa de la causa que està lligada a la pandèmia. No obstant això, els jutges descarten la possibilitat que aquests acomiadaments puguin ser qualificats de nuls, a causa de com està redactat el decret llei aprovat al març per l’Executiu.

La decisió del TSJ de Madrid podria marcar la tònica a nivell estatal, mantenint la línia que des del Ministeri de Treball esperaven seguir, és a dir, posar la línia del “prohibit acomiadar” en l’acomiadament improcedent i no en el nul; la diferència entre una indemnització de 33 dies per any treballo (una ganga per a l’empresari) i el ser reincorporat al lloc de treball.

Una victòria per a la patronal que veu desaparèixer la possibilitat de la nul·litat dels acomiadaments que pretenguin realitzar i que coarta unes certes possibilitats de lluites econòmiques defensives per part dels treballadors. Altres organismes de rang similar podrien prendre de cara a futurs conflictes laborals en un curt i mitjà termini carregat de crisi i precarietat.

Mentre el Govern “progressista” parla de prorrogar ERTOS, la patronal veurà més senzill i barat acomiadar als treballadors i pagar la improcedència, tot avalat per les mesures del govern que novament es col·loca del costat de l’empresari.

La fallada del TSJ de Madrid posa de manifest que les mesures del Ministeri de Treball no han anat en la línia de facilitar legalment la possibilitat de l’acomiadament nul, i que per tant més que “prohibir” els acomiadaments, estan posant-li a l’empresari un preu assequible per a realitzar-los.

Els sindicats burocràtics, que estan amagando amb mobilitzacions, així com l’esquerra sindical, haurien de posar-se al capdavant d’un pla de lluita contra aquest nou atropellament del Govern “progressista”. Cal imposar amb la lluita de classes l’única mesura acceptable: la prohibició dels acomiadaments.