http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
DEBAT
Com imposar una alternativa als exàmens presencials?
Paula V.
Estudiant de ciències polítiques | Barcelona

Tercera onada, transports públics plens, un semestre sense trepitjar les universitats, criminalització del jovent i ara obliguen a fer exàmens presencials. El malestar dels i les estudiants esclatà a les xarxes i comença a fer-se visible. Com passar d’aquesta ràbia a una solució per evitar l’avaluació a les aules? Avui ho debatem.

Ver online

Ni la Covid-19, ni la onada de fred ni un semestre acadèmic a distància totalment deficitari han impedit que les universitats posessin en marxa la maquinària d’avaluacions i exàmens presencials. Les xarxes han esclatat fruit de la indignació que ha generat aquesta decisió presa telemàticament a porta tancada i sense que es tingués en compte la veu dels estudiants.

Resulta contradictori que en plena tercera onada de la pandèmia, amb les xifres de contagis a l’alça i amb noves restriccions i tocs de queda, on el jovent hem patit una criminalització brutal fent-nos responsables dels rebrots, es decideixi ara fer el període d’avaluació de manera presencial, quan durant tot el semestre ens han privat de la formació presencial pel perilla de nous focus d’infecció.

Diverses iniciatives estudiantils han sorgit amb l’objectiu de frenar els exàmens presencials, com la recollida de firmes exigint la suspensió de l’avaluació presencial amb gairebé 14.000 firmes, l’organització en grups de Whatsapp i el trending topic #ExamenesOnlineEspaña, així com altres denúncies referents a la terrible gestió de les universitats.

Mentrestant, les autoritats acadèmiques juguen poc més que al gat i a la rata – com és habitual des que va començar la pandèmia – sense deixar res clar. Recomanacions, delegació de responsabilitats i promeses ambigües són l’única resposta.

Però com fer sentir la veu dels i les estudiants davant d’aquesta situació? Com debatre i imposar les nostres demandes? Està clar que a través de les vies institucionals universitàries no. Així ho ha demostrat aquesta pandèmia, reflectint el rol dels òrgans antidemocràtics que governen les universitats des de fa temps amb la intervenció de les grans empreses, on l’alumnat té una representació minoritària malgrat ser la majoria de la comunitat universitària.

Aquests òrgans són precisament l’excusa preferida de les autoritats universitàries per falsificar el nostre aval a les seves polítiques a través del vistiplau de gran part dels representants estudiantils que hi participen, aquells interessats en la gestió burocràtica dels centres d’estudi i negats a enfrontar a la institució en defensa de les demandes del conjunt dels i les estudiants.

En aquest sentit, podem destacar les declaracions de Victòria Girona, directora general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, fent gala de la participació estudiantil en la gestió educativa a través de les juntes de facultat o claustres. També podem apuntar a la reunió del passat dilluns entre el ministre Manuel Castells d’UP i representats del Consell d’Estudiants Universitaris de l’Estat (CEUNE) que suposadament havien consultat l’opinió de l’alumnat. Ambdós exemples mostren que els mecanismes institucionals no són una via de canvi, sinó de legitimació de les polítiques dutes a terme per les universitats i els seus responsables polítics de torn, en aquest cas la Generalitat i el govern “progressista”.

Davant d’aquesta situació, l’única manera realista per aconseguir una alternativa als exàmens presencials passa per l’autoorganització dels estudiants i de la comunitat universitària. Per això, és necessari convocar assemblees virtuals per discutir les nostres demandes i com imposar-les.

Cal exigir a les organitzacions i sindicats estudiantils com el SEPC, AEP, el Sindicat d’Estudiants o Estudiants en Lluita que cridin a l’autoorganització. És el moment d’organitzar-nos i desenvolupar assemblees en cada curs, des d’on decidim els mètodes d’avaluació i aprenentatge juntament amb el professorat, però també de pensar un pla de lluita per imposar les nostres decisions a aquesta casta universitària antidemocràtica que dirigeix les universitats al costat de grans empresaris.

La situació de pandèmia ha aprofundit els problemes i contradiccions que ja existien dins la universitat. El qüestionament al tipus d’universitat que tenim no hauria de limitar-se al model d’avaluació memorística i competitiva, sinó combatre la universitat neoliberal que ens segueix cobrant unes taxes impagables enmig d’una crisi econòmica i social, que no ens permet prendre cap tipus de decisió respecte a la nostra formació i està dissenyada a la mida dels interessos empresarials en comptes d’estar al servei de les necessitats del poble treballador.

Seguim el camí dels i les estudiantes franceses que van bloquejar diversos campus com a protesta contra els exàmens presencials. O sense anar tan lluny, l’exemple dels companys i companyes de la Universitat Autònoma de Madrid que celebren avui una assemblea general virtual pública i oberta a tot l’alumnat, impulsada per diverses agrupacions i associacions universitàries.

Et pot interessar: No als exàmens presencials, per una alternativa d’avaluació segura!

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic