|
Foto: @xavi_ariza
En aquest últims dies dos homes sense llar han mort a la ciutat de Barcelona a conseqüència de l’onada de fred. Víctimes d’un Ajuntament que prefereix condemnar a les persones en situació de sense llar abans que oferir un llit en una ciutat amb una capacitat hotelera de 72.933 places.
Des d’alguns mitjans de comunicació donen com excusa que una de les persones mortes va rebutjar dormir en un alberg obert per la onada de fred. No obstant s’omet que moltes persones sense llar prefereixen viure el carrer. El problema és que molts d’aquests recursos estan sobre poblats, les estructures no concorden amb les necessitats reals ni son acordes a uns mínims per oferir una llar digna ja que només es pot utilitzar temporalment. A tot això s’afegeix les dures normatives: no poden portar les poques pertinències que tenen i molt menys si tenen un gos de companyia. La normativa és molt dura per a la gent que viu al carrer ja que no aten el perfil real de la gent que viu al carrer.
Des de l’ajuntament la tinenta d’alcalde Laura Perez Castaño s’escuda de la mort de les dues persones en una piulada, però no diu res de les condicions que han d’acceptar les persones que vugluin dormir-hi. És lamentable que aquestes paraules les digui una dirigent de Barcelona en Comú, quan molts anys enrere era Ada Colau qui militava en la PAH per aturar els desnonaments (potser encara algú se’n recorda).
L’ajuntament ofereix 2900 places d’acollida, quelcom insuficient, quan és sabut que a la ciutat de Barcelona segons dades de la fundación Arrels, hi ha 4.200 persones sense llar i 1.239 d’ellas dormen en el carrer. No obstant, sembla que el govern de l’ajuntament de Barcelona, un govern que es presenta com a “transformador i del canvi” no ofereix una alternativa que no pogués fer l’anterior govern del convergent Xavier Trias.
En aquest sentit, el govern d’Ada Colau es manté molt respectuosa amb el lobby hoteler de la ciutat. Aquell lobby que a costa de la gentrificacio de la ciutat, genera milions de beneficis anuals gràcies a la precarietat laboral i els baixos salaris de les treballadors i treballadores.
Cap persona mereix ser condenada a dormir el carrer i menys a morir de fred en ple segle XXI. Es un crim social, el mateix crim que es va cometre a Badalona en l’incendi on van morir 4 persones migrants. Aquestes morts son sumament evitables, ja què és sabut de sobra, que es té la capacitat material d’evitar-les però no així l’interés.
A quins interesos serveix l’Ajuntament de Barcelona, a la seva clase traballadora i els sectors més desfavorits o els capitalistes que ofeguen cada cop més als seus habitants?
|
