|
Arriba un any nou i això significa que arriba una altra nova promesa d’acabar amb la reforma laboral. Malgrat ficar-la en el calaix durant més d’un any, d’afirmar que no és possible derogar la reforma diverses vegades o fins i tot de trencar l’acord per a derogar-la hores després de signar-lo per part del PSOE, arriba una nova promesa sobre la reforma laboral.
No obstant això, aquestes promeses consisteixen en mesures molt parcials o d’aparença “social” o “progressista”, però que podrien arribar a ser encara més beneficioses per a la patronal. Per exemple, l’última recepta de la Ministra de Treball de UP Yolanda Díaz per a contrarestar la temporalitat -la més alta de la UE- és simplificar els tipus de contractes o “bonificar l’estabilitat en l’ocupació”.
Per a fer-nos una idea, la meitat dels contractes temporals de 2019 van tenir una setmana de durada. La resposta de la ministra seria carregar sobre l’erari públic nous premis a la patronal segons s’allunyi de la temporalitat. Una altra de les mesures qualificades com a “urgents” pel Govern és la derogació de l’acomiadament causat per baixes per malaltia. No obstant això, aquesta “derogació” ja va ser aprovada per decret i es va concretar en què passés a ser un tipus d’acomiadament diferent, amb una indemnització lleugerament superior.
Aquest tipus de mesures no suposen gaire cosa ni ens apropen a la derogació de la reforma laboral. Fins i tot una derogació total de la reforma de 2012 suposaria una eliminació d’aspectes com els despengis de conveni o els canvis unilaterals de condicions, però seria totalment insuficient.
Per exemple, totes dues reformes de l’Estatut dels Treballadors, la de Zapatero i Rajoy, van obrir la possibilitat d’acomiadar amb baixes per malaltia justificades faltant més d’un 20% de les jornades en dos mesos consecutius, i amb almenys un 5% de faltes justificades en els 12 mesos anteriors. L’única diferència és que les baixes anuals en un cas es referenciaven al conjunt de l’absentisme de l’empresa i amb Rajoy, endurint-la encara més, simplement a les faltes individuals anuals.
Així mateix, també permeten a la patronal ignorar els convenis vigents a través de l’article 82.3 de l’Estatut dels Treballadors. Així, es poden produir els incompliments de conveni col·lectiu per part de l’empresari per a les denominades “condicions substancials de treball”.
Un mer canvi en l’organització de l’empresa, per exemple, una cosa molt habitual simplement per una modernització tecnològica, pot implicar una modificació dràstica de les “condicions substancials de treball” de manera absolutament unilateral i totalment favorable als interessos de l’empresari. Tot això tenint en compte que només estan subjectes a conveni col·lectiu 9,2 milions de treballadors de 16 milions de població activa, més l’economia submergida.
En aquests moments en l’Estat espanyol l’atur juvenil supera el 40%, el percentatge de desocupació és el segon major de la UE, amb més d’un terç (el 33,5%) d’aturats de llarga durada, és a dir, porten més d’un any desocupats. A això cal sumar a centenars de milers persones en ERTE.
Esperar a que aquest govern acabi amb aquests i unes altres molts articles imposats per les reformes laborals del PP i el PSOE és com “demanar-li la lluna en un cove”. El PSOE va ser el padrí de la introducció de la precarietat amb Felipe González, Zapatero va estrènyer encara més les rosques al 2010 – incloent per primera vegada l’absentisme per baixa mèdica com una causa d’acomiadament procedent i rebaixant de manera general la indemnització dels acomiadaments improcedents de 45 a 33 dies – i Unides Podem ja ha deixat clar en aquest i d’altres temes que assumeix el fonamental de l’agenda, els límits i el programa dels social-liberals.
El govern deixa així mans lliures perquè els empresaris puguin fer i desfer al seu gust i sense control administratiu, molt menys sindical. Rebaixar salaris i condicions és la recepta amb la qual el govern, com la resta de governs de la UE de diferent signe, volen el rescat de les grans empreses, juntament amb una pluja de milions de diners públics que es convertiran en una pesada hipoteca per a les futures generacions.
Per a poder tirar a baix les reformes laborals de PP i PSOE serà necessari fer-ho mitjançant l’organització i la mobilització. Començant per l’exigència a les centrals sindicals que trenquin el seu homenatge al nou govern i barallant en els centres de treball, al costat del sindicalisme alternatiu, per posar en marxa una campanya i un pla de lluita fins a la derogació de les reformes.
|
